El corredor invitat és.....Albert Giné

Si tots els dies foren com avui.............però amb els peus a terra!

Aqui vos deixo una part del mail que m'ha arribat:

Bones Albert,

Et passo la info de la RdP ( roda de prensa ) del proper dijous dia 3 a les 11.30 am a Bcn, tens ja el lloc a la taula reservat, quedem a les 11 del matí. Avisa als teus col.legues de la MDS que es passin, és una roda premsa oberta a tothom.

 Lugar: sala Setba de Barcelona (Plaça Reial 10, 1º 2ª. C.P 08002. T: (+34)93 481 36 96.
www.setba.net).
Fecha y hora: jueves, 3 de mayo a las 11.30h de la mañana.
Ponentes: Nil Bohigas (Director de carrera), Dra. Nieves Palacios Gil de Antuñano (Jefe
de Servicio del Servicio de Medicina, Endocrinología y Nutrición del Consejo Superior de
Deportes), Isabel de Fuenmayor (Product Manager Isostar) y deportista invitado. ( jo ) ja m'explicaràs.......

Per altra banda, a la prova estàs convidat (a la llarga o a la curta), per a més info el link és:
www.isostardesertmarathon.com

Pensaré i molt el tema inscripció ja que es una setmana després de festes majors (única setmana de l'any que desconecto del running, disfruto de gent i d'amics que veig poc durant l'any) i jo com les coses a mitges no les se fer serà o FESTES MAJORS DE ROQUETES o COMPETIR A LA ISOSTAR DESERT MARATHON................

Jordi ja té el seu buff

La paraula és molt millor que qualsevol firma i jo el seu dia vaig dir que si algú encertava el meu resultat a la general de Sables li compraria un buff i li regalaria.

Jordi Bort ha sigut un dels acertants, ja que en van haver-hi dos, l'altre Josep Monfort li portaré al Reguers que m'ha dit que hi participarà.

Vatros vau apostar mooolt alt per mi i és un honor regalar-vos este buffff

Una marató per treure l'adrenalina

No, si molt normal jo sé que no és, però avui necessitava córrer, d'acord! però calia una marató?
Doncs sí, volia comprovar que aquelles sensacions tant bones que vaig tenir allà al Sàhara eren del tot certes i fent una marató podria treure moltes conclusions.
No volia forçar o sigue que he sortit dels últims i anar fent, despreocupant-me dels "galgos" que per davant anaven obrint distància amb la resta.
Anava avançant gent però sense incrementar un ritme "trotón" que a mi ja m'anava bé, fins arribar a meta en tercera posició cosa que no he sabut fins molt després de creuar-la.
 Què bonic és fer una cursa sense tensió i sense pressió!
A l'arribada he tret moltes i bones conclusions, estic bé, sense molèsties, he arribat encara amb gasolina i content quan m'han dit la inesperada posició.
Ara sí, ara "descansaré" de curses, vull estar preparat i descansat per quan em surtigue algo que realment em motive, al Reguers aniré, no puc fallar a uns amics però a disfrutar al costat de la meva dona ( ella de disfrutar poc.....)
Gràcies a tots els seniencs pel tracte rebut, vos felicito per l'organització i pel treball que hi ha detràs d'una cursa com aquesta i vos animo a seguir lluitant per a què l'any vinent amb l'estat que sigue puguéssim tornar!

Molt bona cara feia creuant la meta,

PD Lo dels regals als guanyadors ja es de traca i mocador, moltissimes gràcies i fins l'any vinent.

La força està a la ment

Cada vegada me n'adono més que un dels meus punts forts, i de la majoria d'ultrafondistes, està al cap, a la ment!
Jo em considero un corredor normal, un corredor que en dia de cursa treu molt més rendiment del normal; altres en dia de cursa és tot el contrari, es bloquejen i fan una actuació per baix de les seves posibilitats.
Quantes vegades he vist en algun entrenament amb gent, amb companys, etc, el nivell d'algun corredor que després en dia de cursa no pot, no queda en la posició que realment podria quedar i al revés, gent que entrenant no va i el dia de cursa dius: però si entrenant no podia seguir el ritme....
La ment, la competivitat que té segons qui, la força mental, la capacitat de sufriment en cursa,etc.
Aquells que tinguen una ment de ferro tenen moooolt de guanyat, almenys en la llarga distància i també en la vida en general.

Entrevista al canal terres de l'ebre

Una entrevista obre l'història meva a la Marató de Sables, està bé, molt bé diria.

  http://vimeo.com/channels/mesesports/41068619

Avui a com radio a les 16:15 entrevista en directe.

Diumenge aniré a la Marató de la fageda

            L'any passat vaig pujar dalt de tot del podi amb un temps de 3h43:46 aquest any es batrà....?

                                                            El perfil de la cursa


Sí, no pareix una notícia molt normal però....per a fer-la xino-xano em veig capaç.
Tinc els peus  "casi"  recuperats, les llaguetes estàn a punt de tornar a notar l'impacte contra el terra i tinc ganes de participar, no de competir!

Així que diumenge ens veurem per les nostres terres compartint amb els amics les muntanyes que "pateijem"a diari, ja en tenia ganes.
Avui he sortit un ratet per veure què i treure conclusions, a l'arribar m'he dit que sí, que per anar-hi estic preparat o sigue que a disfrutar de la marató de la fageda i de l'ambient senienc.

Entrenament 20 km running
1h 36 minuts
500 abdominals
30 minuts d'estiraments

PD Aquesta nit a les 22:50 al canal terres de l'ebre entrevista sobre la marató de sables, amb fotos i uns petits videos.

No podem pensar q no podem

Abans de desistir en un repte, una cursa, la feina, etc, has tingut que deixar-te la pell ( primera i segona capa )ja que el fet d'abandonar abans sense arribar a sentir els missatges que et dona el cos de parar si o si faràn que sempre tingués remordiments: o podia haver fet! no era tant greu! etc, jo al menys sóc així! no vull retreure'm res a mi mateix, sempre he de donar el màxim dintre les meves posibilitats.
Hi ha voltes que per unes causes X no pots aconseguir el que t'ha proposat, jo, per exemple, ho he pogut experimentar quan vaig fer la volta a Catalunya on després de fer mooolts sacrificis vaig tenir que desistir, abans però vaig arribar a veure els meus limits de dolor on cada pas que feia es com si em piquesen en un martell a la tibia, veien q ficava en perill la salut vaig parar.
Tinc el dolor compartint part de la meva vida, sempre viatja amb mi! es un dolor buscat o sigue que no em queixaré, es més, li demano que continue amb mi i això voldrà dir que estic continuant amb nous reptes i que estic molt viu.
PD: "Per obtindre un gran èxit a voltes primer has tingut que saber el significat de la paraula dolor"

Reconeixement al Mundo Deportivo

Això es molt d'agraír, molt, gràcies Toti per haver pensat en la meva persona per difondre el repte Sables.
Que un diari de la magnitut del mundo deportivo tingue un detall per fer públic i difondre el que es i ha estat la marató de Sables es un orgull, a més avui dia de partit ( semifinals champions Barça - Chelsea ) si a més jo sóc el protagoniste, bueno ja es la hostia!
Estic molt content ja que Roquetes s'ha tornat a sentir en força i espero que sigue més reconeguda a traves de l'esport i la solidaritat.

Marco Olmo un exemple per tots

 Sempre guardaré esta camiseta firmada per Marco

 Sí és ell, pareix q no li passen els anys per competir en los seniors

                                He corregut molts km de la marató de sables al seu costat

A partir d'ara quan algú em digue que és massa gran per fer segons el que, m'entrarà la risa, ja que aquest home de 63 anys ens ha ensenyat que després de tota una vida entre l'èlit no li falta motivació, és més, té ganes de competir amb els seniors! Aquest any era el 17è any que participava a Sables obtenint la "pitjor" classificació 14è ........això és algo increïble, senyors.
He pogut córrer uns 150 km al seu costat i he après molt amb ell et poses davant, detràs, al costat i ell ni s'immuta, sempre al mateix ritme, si el molestes, ni muuuu però veus q t'avança, és algo q tardaré en oblidar.
Teniem el mateix ritme de cursa en pujades, baixades, dunes, llocs tècnics, però quan la cosa era planejar em treia de punt!
És ha sigut i serà el meu ídol per tot, he mirat el seu vídeo ( me'l han regalat ) i m'ha acabat d'impressionar, quan tenim que aprendre, déu meu, quan tenim que aprendre, una nova lliçó! seguim avançant, ojalà pugue seguir molts anys corrent i poder pareixer-me un 1% a este troç d'animal!!!! Bravo MARCO!!

Sables és com anar a l'escola

La marató des Sables és una cursa diferent, tant que no la puc comparar amb res, només la podria comparar no a nivell esportiu, sinó amb l'escola.
Sí, pareix extrany però és així. Al ser el segon cop que hi participo pensava que ja casi res podia aprendre d'aquesta prova, jajajaja però què tonto!
Aquesta prova  hauria de ser pública i no privada ( participar-hi val molts €€€€ ), ja que aprens tant o inclús més que anar a l'escola, allí s'arriba a valorar tot el que tenim, que és TOT!!!!.
Allà es valoren coses que aquí no prestem ni un moment d'atenció: una cadira, unes sabatilles, un troçet de pà, etc,etc, els nens d'allí, sense voler-ho, creixen i han crescut sense res, natros aquí creixem amb tot, fins al punt que no valorem el que tenim. Allí a vegades m'he sentit molt trist, ja que només de pensar que algún nen mai tindrà unes sabatilles i aquí quan neixen les primeres són unes NIKE.......trist, molt trist i que no em diguen q aquell nen q acava de néixer s'ho ha buscat!!
Sables també t'ensenya que el millor corredor, el més gran, és el més petit, l'humiltat de les persones és màgica, m'emociona. Els "gallitos" estàn amagats, allí callen, escolten, aprenen, no poden sortir ja que els veurien rapidíssim. "L'etapa " de l'humiltat hauria de que ser gratuïta i on tothom hi pogues participar.
El companyerisme molts ja sabem de què va, aquí pareix que no poguem apendre massa jajaja pos estem equivocats, allò supera les previsions! podem adquerir molta amistat amb unes persones però d'aquí a sacrificar-te i quan dic sacrificar-te podria posar l'exemple de donar el menjar quan realment estàs mort de gana, donar una prenda d'abric quan estàs mort de fred, tot això a una persona que fa 2 dies que coneixes....pense-ho fredament! També estàn els típics que s'amagen per menjar, i tant! com de gallitos! però allí es veuen, són minoritaris.
No vull tornar a l'escola real, ja que he sigut molt mal estudiant de sempre, però sí que vull anar a l'escola si aquesta ha de ser la de la Marató de Sables, però només per ajudar a un amic i mai amb les condicions extremes (de material) en què hi vaig anar !

LA INOLVIDABLE HAIMA 42

 Esta foto passarà al record, sempre podré dir que jo vaig formar part de la haima 42.
Gràcies a tots ells per deixar-me formar part d'un grup que com diria Guardiola serà irrepetible, grans moments, no tant bons, rises, dolors, il.lusió, desil.lusió, llàgrimes, ronquits, pets!!! buaaaaaa encara pareix que estigue dins.
Tardaré molt temps em patir un altra tormenta d'arena com la que vam patir ( penso ) però savent que al costat tinc tots aquestos amics seria més portadora.
Tardaré molt temps en patir tant de fred, una nit fins i tot em van caure unes llàgrimes del fred que patia però tenin a Josep Maria ( dorsal 876 ) se'm faria molt més soportable (gràcies amic per tot el que vas fer per mi)  part del mèrit meu es teu, ja que gràcies a tu vaig patir molt menys.
No vull deixar de nombrà el pernil de Felip (dorsal 907 )bueno de la sogra! que per desgracia no tinc el plaer de coneixer, aquella tallada que Felip em donava a diari era la HOSTIA!! Gràcies també Felip per tot el que vas fer per mi, molt! també es gràcies a tu part del meu resultat.
De Ruth (dorsal 894) m'emporto una grata sorpresa a nivell esportiu, es molt bona i mooolt regular.
D'Albert (dorsal 905) la seva parella em quedo amb el dubte de si es millor o pitjor que Ruth esportivament parlant jaja, d'aquesta parella de Barcelona per a mi els i va faltar més integració amb la haima, però també s'enten i es respecta, en mi es van portar molt be.
Bernardo el brasiler (dorsal 872) he de dir que es un crack que anava de tapat, anava per ajudar a Clayton a complir el seu repte ja que ell es capaç de fer top 10, ell es el guanyador de la marató i dels 100km de l'Antartida en menys de 24 hores, brutal! una persona sencilla amb un cor d'elefant.
Clayton, que grande! ens feia treure el somriure i també la nostra admiració, de presentador de la cadena globo a finisher de sables, de no poder ni caminar després de la primera etapa a esprintar per arribar a la meta de la última, de roncar com un descosit a dir-mos que no havia pogut dormir, en fi un CRACK.
De Gerard Morales poc més puc dir, jo només li demano que torne, ara que descanse la ment, que reflexione i espero un dia una trucada seva dient-me TORNO!!! jo el vull vore a un top 15 per què se que te forçes per estar-hi i es el lloc que ha d'ocupar ( jo el primer any vaig quedar el 43º) a mi em tindràs per a colgar-te de missatges!!!
PD una fortissima abraçada a la millor haima de la marato de sables 2012

Fotos MDS

L'escut del poble sempre viatja amb mi

 L'escut es veia a tot el campament

      

 Marco Olmo ha sigut, es i serà sempre el meu idol, l'he disfrutat moltes hores en carrera, un orgull!

Per ells UEC sempre tinc un pensament

  

Escrit Gerard Morales, ja un amic per sempre.

Bones Albert, m'imagino que has tingut una rebuda digne d'un crack com ets tu, m'alegro moltissim de com et va anar tot, ets un geni, vas fer tot el que vas poder per tots nosaltres, i sempre t'estarem agraits, espero que et recuperis aviat de les bullofetes i tornis a començar ben aviat a donar canya a les cames, que sapigues que tens un amic per el que necessitis, i si, he dit amic, pensa que el que hem viscut junts, ha sigut algo que mai oblidare, i tu has sigut una de les parts mes importants, has sigut una bellissima persona amb tots nosaltres, i has sapigut ser un company increible, nomes et puc donar les gracies un i un altre cop, i encara i aixi em quedaria curt, aixi q no m'extranya que tinguis tantes visites al teu blog, consegueixes treure lo millor de moltes persones, i aixo no hi ha molta gent capaç de fer-ho, gracies per ser com ets Albert ( puça ) ah, i sobretot, anem parlant, aixo no pot quedar aixi val! Una abraçada a la teva dona ( i siusplau, dona-li les gracies pels mails val ) i cuida't moltissim crack!!


Fins molt aviat!

Gerard.

QUE CRACK!!!

PD gràcies per les teves paraules Gerard! jo igual com molts desitjo que tornes a Sables i que la lies parda! ( se que te cames i ment per a més) que tens totes les condicions per fer-ho, cuida nomes el tema peus, però deixa'm disfrutar-te a SABLES.
http://www.revistatrail.com/index.php?mmod=article&file=details&iN=702
PD mireu la crònica de la revista trail, val la pena! això es el millor, molt millor que el resultat.

Avui....a córrer!!

Avui dia de tornada a la normalitat, hem de fer un reset i començar de nou, ara comença la meva nova temporada.

Josep és el dorsal 57 a la meva dreta, això és molt fort.

El dia, però, ha començat molt malament amb la mort d'un amic de la muntanya, un jove d'Ulldecona que corria amb l'equip local sudactiu, Josep Ollė Ricard. Demà intentaré anar a l'enterrament.
Això ja m'ha trastocat i m'ha fet "menjar" alguna neurona. També ha sigut un dia amb molts correus, trucades, felicitacions, etc, i per desconectar de tot què millor que anar córrer? M'he calçat i li he dit a la meva dona que l'acompanyaria a entrenar un rato i......"Estàs boig? Ho dius en serio?" Però jo ja estava canviat i no pensava en quedar-me sol a casa o sigue que he sortit a rodar un ratet.
M'he trobat genial, les "llaguetes" pareix que m'abandonaràn ràpid, uns 10 km i cap a casa. Demà aniré amb la BTT, tampoc cal passar-se.
De tot el que m'ha passat estos dies el millor és que veig que cada dia tinc el suport de més gent i estic molt agraït.
A partir de demà FOTOS

Etapa 6 i final de Sables

Hola a tothom

Ara q tinc internet faré el resum del final de sables. Començaré per l'última, la qual pareixia molt curta (15km)però...trampa! 9 km de dunes ens van deixar rematats. Alguns em deien q només estes al tanto del frances q tenia a 4 minuts, altres q anés a disfrutar, altres a tope, i jo vaig decidir-me per la tercera, a tope i si em guanya el 15è lloc serà per q s'ho mereix.
Surto a tope fins la meta, on arribo sense saber res del resultat, disfrutant del moment ja q independentment del resultat estava satisfet amb mi mateix, ho habia donat tot!
Moltes coses van anar pasant-me pel cap i poc a poc encara estic assimilant el que he aconseguit, he aconseguit complir molts dels objectius marcats, recordeu aquells 10? doncs molts s'han complert, Roquetes s'ha sentit amb força i això m'omple.
Després d'esperar l'arribada de tots els companys de haima i fundir-mos en una abraçada enorme vaig dir-me:
"aquest any he disfrutat com un enano!"
Espero que tots vatros estiguésseu tant satisfets com jo i vos agraeixo moltíssim tots els mails q em vau enviar, també Gerard Morales em diu que moltíssimes gràcies, q són detalls q vau tindre per ell imborrables.
He tornat a fer molts amics, amics dels bons i de tota l'experiència viscuda em quedaré amb l'amistat q m'han donat.
PD: Moltes etapes més necessitaria per anar-les dedicant a les persones q els hi dec coses però Sables duraria tot l'any i com he de triar esta li dedico a Paco Osuna, pels seus consells, per la seva amistat, per la motxilla, i per preocupar-se tant de mi, ets i seràs sempre tot un professional.

Crònica cinquè dia

Hola!
Avui he tirat fins les bales de fogueig! Ho he donat tot i més, sense pensar que demà encara queda una etapa. He arriscat molt per les dunes traçant per llocs i obrint camí, però ha sortit bé, estic en un  núvol! Demà volia disfrutar de l'etapa, però pensant-ho millor ja descansaré a casa, no vull perdre el que he guanyat. Avui mirava al meu costat i els corredors q hi eren feien por, q si Eurosport, North Face,etc per un  moment he pensat: On estic? Però de sobte m'he dit: "però si jo també tinc molt de suport, tinc tota una gent que està en mi!" Mirant la camiseta m'han caigut les primeres llàgrimes: Carlos Ripolles, Centre Rehàbil, Recusport, Ebre Trail, Centre Albe, Ebremetal, l'escut de roquetes, Fund4sport, Trail Roquetes,  a més de molta i molta més gent.
Ara ja penso molt en tornar, estic fotut...tinc ganes de repartir abraçades a gent molt important per mi, com a Tere q m'ha vist dia a dia el q he patit abans de vindre aquí per al final poder-me'n sortir en la meua.
Avui vull dedicar l'etapa al meu club: TRAIL ROQUETES per fer-me feliç de poder córrer a casa, a Roquetes! Fins ara vos havia fallat però gràcies per no deixar-me ni en un sol moment. Gràcies!

Chapeau, Albert!!!

Així es descriu el que acabes de fer avui: CHAPEAU!!! Més d’un hem tingut que comprovar la classificació un parell de vegades per veure que has passat d’anar el 20 al 10 en només un control. Te n’has sortit!

Molts som els que somiem algun dia fer una marató i ell avui acaba de fer-ne una amb una temperatura infernal, amb una motxilla que pesa el seu, amb un terreny que no és de lo més idoni i amb 220km que duu a les cames dels últims 5 dies. Simplement AL•LUCINANT!
No faig menció del temps que ha fet, perquè simplement no m’entra al cap.

Durant la tarde ens enviarà la crònica i us la penjo en seguida.

VAMOSSSSSSSS

By Tere

Crònica de l'etapa reina

Bon dia, com no puc dormir vos escric pronte, moltíssima gent encara no ha arribat. Està caient una tormenta d’arena brutal, el dia es farà molt llarg x molts. Ahir vaig apostar per tot o res, volia treure’m l’espina clavada del 2010 i per mi està treta. Vaig anar 55 km amb marco però...tampoc!
Estic disfrutant molt i cada dia em trobo millor, demà serà clau fer una bona marató, estic motivat i encara més si puc acabar esta bonica historia de la millor manera. Tothom es porta molt bé amb mi, per aquí em diuen si tinc gens marroquins. El sol no ens dóna treva durant el dia i les tormentes d’arena tampoc per la nit. I jo amb un llençolet de 100grams i sense esterilla, diuen que el meu és el màxim, però després del calvari que he passat per poder arribar aquí bé, el patiment és més soportable. Espero seguir donant-vos bones notícies.
L’etapa d’avui la vull dedicar a la UEC TORTOSA, ells em van donar l’oportunitat d’iniciar-me en este món. El seu companyerisme, respecte i amistat que ens uneix, i que mai perdrem, és molt bonic.

PD ENVIEU-LI correus a Gerard Morales xf està tocat dels peus

SÍ senyor!!!!

Vaja etapa que ha fet! Amb només 9h 6min ha recorregut els 81.5 km que separen el Marharch fins Jebel el Mraïer. Increïble, però cert!

Demà esperem tindre notícies d'ell a veure què ens explica.

Bravo, Albert!!!! Estem veient que realment VAS A MUERTE!

PD Tots aquells que li envieu missatges al blog, penseu que no els podrà llegir fins quan torni a casa. Així que no oblideu d'enviar-li també per l'enllaç que hi ha a la dreta d'aquest bloc, us assegureu que el llegirà el mateix dia (si s'envia abans de les 15:00h) i si no en l'endemà. Gràcies, segur que us ho agraïrà!

Crònica tercer dia

hola a tots! estic disfrutant molt de la cursa i jo pensava q la calor era lo pitjor..avui ens em aixecat tots colgats d arena i durant l etapa una tormenta d arena brutal enmig d un oasis no sabia ni on em trobava no veia un pas davant meu. Impressionant!
Dema sortire a les 12 ja q vaig dels 50 em fa ilusio este moment, pero no vull mirar la classificacio m esta omplint mes el fet q a la haima em diguen \"doctor\" per q curo els peus de tots sacrificant part del meu descans. avui he fet una etapa a tope, no he guardat res per dema, pero la gent cada dia corre mes! i jo noto q falta gasolina pero..
> Aquest any no voldria tardar 14h en fer l etapa de dema pero soc huma i li tinc molt respecte 82km i 24 de dunes i amb tormentes d arena ja anunciades fan previndre una jornada infernal,la passar! gatejant si conve.
> L etapa d avui la dedico a la gent que ha fet posible q jo sigue aqui, gracies per deixarme patir.
> Espero que la mama tingue resultats bons, com jo, recordo q avui es dia 10 molta forca

Cronica segon dia

Bueno avui ja he vist la realitat de la marato de sables, primer fallo q la meva experiencia l'ha fet lleu, pero m ha deixat tocat: he volgut seguir marco i casi em "mato" m ha tret de punt! Tant q he tirat de molt d'orgull per no tenir q caminar, "que el va parir"...tinc clar q aquest objectiu si vull acabar sables l he d oblidar, dema molt tranquil per intentar arribar a l etapa llarga amb les condicions optimes per acabar-la.
La gent esta nomes pensant amb la llarga i lo dura q sera, avui creuant un oasis hem arribat a 51°C brutal!
Vaig prometrem q no diria res negatiu aixi q estic de collons! pero a casa amb una dutxeta d aquelles q mai em faig amb aigua molt gelada, estaria millor....Vaig a descansar el q pugue pero amb la tormenta d arena q hi ha ens entra arena a la haima fins les orelles i escrivint este mail estic a 34° o sigue q anire acabant.
Esta etapa la vull dedicar al meu germa per tot el suport i tot el que fa per mi.
Tere t estimo VAIG A MUERTEEEE 

Cronica primer dia

Hola a tothom! Aixo ja ha comencat i de quina manera (perdoneu, pero no hi ha accents ni c trencada)Avui pensava q era l'ultima etapa de Sables, ja que ho he donat tot, dema no se podre sortir...jaja Sortire pero a ritme dels peus, ja q els porto mal. Estic content per l'etapa, ja q he pogut complir un dels meus somnis: guanyar a marco olmo abans de q es jubile pero...m'ha destrossat! Aquest home es algo increible. Estic amb 6 catalans a la haima bonissima gent, gerard morales entre ells i 2 de Brasil q treballen a la cadena globo de Brasil i porten camares i ens estan fent un reportatge brutal! Quin record tindrem.
A la haima diuen q estic boig al comprovar tot el meu material. La primera nit vaig dormir enrotllat amb la manta de la  haima, ja q el sac  d'Ivan ....no compleix! Pero com m'agrada patir...Aixo acaba de comencar pero apunta a una duresa descomunal. Avui hem arribat a 47° C.
He escrit per tots vatros fent 30 minuts de cua a 39°C, espero que ara vatros tingueu 1 minut per mi.
Esta etapa esta dedicada als meus amics de tota la vida. Us enyoro. 

Una entrada dedicada a Albert

Alguns em coneixeu bé, d'altres només de vista, d'altres com la dona d'Albert i altres com la Tere que de tant en tant surt per aquest blog perquè se li ocurreix fer alguna cursa...
Com heu pogut comprovar, no sóc amant d'escriure ni per blogs ni per altres reds tant de moda avui en dia, però avui he fet un esforç, ELL m'ho ha demanat i jo com sempre l'he intentat no defraudar.
Escric ELL em majúscula, perquè això és el que significa Albert per mi, Ell ho és TOT. Ell fa que cada dia valori l'afortunada que sóc de compartir la meva vida al seu costat. Veure'l com treu forces i energia de no sé on per tirar endavant, quan la resta de mortals difícilment podem, resulta digne d'admirar. I no us penseu que parlo només de l'Albert, el corredor, sinó de l'Albert Giné, aquella gran persona, aquell amic dels seus amics i aquell mirall i font de motivació per mi i per molts.
No tinc ni el més mínim dubte de la seva actuació a la marathon des sables. Només amb la mirada i el somriure que em va fer abans de marxar, ja sabia que ho aconseguiria i així ho serà.
Molta sort carinyo!

PD: No t'oblides del més important: DISFRUTA-HO AL MÀXIM!!!

Bueno així ha quedat la camiseta i la motxila per davant i per detràs. Algú ha pogut tindre un susto al veure-ho però jo em considero una persona agraïda, no esta be que m'ho digue jo però....aqui molta gent fa coses per mi sense pensar amb els $$$$$ i un moment així es per agrair-ho, portant el seu nom o el seu logotip m'ajudaràn a tindre'ls en ment i tirar endavant amb els moments més difícils, està gent ha fet tot per què jo estigue a punt de competir, sóc jo el que estic agraït i molt.

El tema motxila ja està tot sol.lucionat, sols puc dir que no se si vaig a competir o a morir! ja que l'he deixat amb 6.5 kg una bojeria molt gran, si pensem que l'any 2010 em pesava 8.5 kg i anava limitat fins uns extrems inexplicables....però després de tot el calvari que he passat per arribar amb condicions això per mi ja resulta divertit!
Si, sóc concient que patiré i molt, però es un patiment buscat, no em caldria! sóc jo qui el va a buscar, intentaré no fer patir ningú, seré positiu, lluitaré com sempre i tota la gent d'aqui estarà a la meva ment, vull que la meva gent estigue contenta i que tothom lluite pels seus somnis, no vos abandoneseu, lluiteu fins al final i així trobareu la recompensa, NO ABANS.

PD  M'agradaria estar "conectat" amb la vida real es a dir que vos agrairé i molt missatges de suport.

FINS AVIAT AMICS!!!!!!!

Resum setmana del 26 de març a l'1 d'abril

Aquesta ha estat la millor setmana d'entrenaments de l'any i no pel volum de km sinó perquè he pogut entrenar amb alegria i sense molèsties.
Al final m'he sortit amb la meva, pel camí queden fisios,osteòpates, metges, massatges,estiraments,abdominals, molts diners de per mig, moltes hores de replantejaments i reflexions, hores d'entrenament en males condicions, però tot això no ha sigut suficient per vençem, no m'he rendit! Ara a falta de no res per marxar puc dir que m'he n'he sortit amb la meva, aquella dita que diu:
"detràs de molta lluita sempre arriba la recompensa" i per mi la recompensa és poder córrer amb una somriure a la boca. El resultat ja dependrà de molts factors i realment crec que puc estar tranquil amb mi mateix perquè se que ho donaré tot i més.

Resum setmana del 26 de març al 1 d'abril

102 km runnig
9h 06 min running
2300 desnivell + running
175 km btt
6h btt
800 desnivell + btt
2900 abdominals

Video entrevista d'un periodista vocacional

Podeu entrar a la pàgina http://baldana.blogspot.com.es/ i veureu l'entrevista i de qui es tracta.
Moltes i moltes gràcies Ximo per la teva dedicació, per fer de fotògraf a moltes curses, cròniques amb més coneixements que molts professionals i per admirar el sacrifici que fan els esportistes, a més, sempre fen-ho de forma vocacional i desinteresada.

Un dia llarg i satisfactori

Eren les 7 del matí quan començava a pedalar amb la btt direcció la Pobla de Massaluca, ja que avui acompanyava a fer la cursa de muntanya a Tere.
Després de 2h30 minuts he arribat a la Pobla amb el temps just per deixar la btt i començar a córrer. De la cursa només puc dir que avui li he fet de "bou" a Tere per què només l'apretava: vamos Tere, va que queda poc, la tens aquí davant, has d'apretar una mica,etc,etc.

Ella de quan en quan em preguntava si la corredora que portava detràs estava molt lluny i jo li deia que la de davant estava més prop, mentalitats! Total que volia que li fes de manso i li he fet de bou.
A l'arribar m'ha dit que no volia que l'acompanyés més però després al saber que havia fet 4a de la general li ha passat una mica........

A mi em quedava encara tornar a casa amb bici i sense dubtar ni un moment he marxat i he cremat tota la força que no havia tret a la cursa per plantar-me a casa amb 1h 45 minuts.

Entrenament diumenge 1 d'abril de 2012

120 km en btt
4h15 min btt
600 desnivell +btt
21 km running
2h08 minuts running
600 desnivell+running