Agraïments

La recollida d'aliments va a molt bon ritme (més de 1000 kg)

Aquesta serà l'ultima entrada que faré fins després de la primera etapa de la volta a Catalunya. Ha arribat l'hora d'agrair tot el suport rebut de part de tothom, he rebut molts mails que em donen força, molt menjar que farà que el vostre "kilet" sigue fundamental per a molts nens/es saharauis, molta gent que està esperant el moment per acompanyar-me uns km, lajuda de l'ajuntament i d'Ivan amb el tema del menjar que és fundamental, etc.
Són moltes les coses que puc agrair, gràcies a tothom que esta "espentejant" aquest repte.
Jo per la meva part faré allò que diuen que faig prou bé: córrer. Ho donaré tot i més, lluïré amb orgull les camisetes dels clubs de les Trres de l'Ebre, ha de ser el repte de tots, farem que entre tots se parle de les Terres de l'Ebre.

Per aquí podreu mirar mes o menys per on vaig.

Queden 3 dies. Preparant pataquets!

Qui ho havia de dir, recordo com si fos avui aquell dia que vaig dir que faria la volta a Catalunya en 15 dies, si he de ser sincer ho deia però no ho creia, així són les coses.
Ho he dit tant això de fer la volta a Catalunya i m'he posat tanta pressió que sumat a un sacrifici diari fa que un any després cregue que sí que ho puc fer, és més diria que vaig a per totes! molta gent m'espera i creu en mi, molta gent té confiança cega en que ho aconseguiré, molta gent em segueix i no els hi puc fallar i jo a més penso que amb el menjar que recaudaré ajudaré molta gent una petita temporada i això em farà avançar.
He de dir que molts clubs han fet un esforç important per col.laborar amb el repte, altres ho estan treballant i també m'ajudaràn, això ées molt d'agrair i sempre ho tindré en compte.
També em fa molta il·lusió que tots els clubs trail de les terres de l'ebre em deixen la seva camiseta i facin d'aquest repte el repte de tots, lluïré el vostre Poble i el vostre club amb molt d'orgull.
Avui he començat a preparar-ho tot, i tot ho he de multiplicar per 15 vaja que aquella Mercedes Vito pareixerà la dels rumanos -gitanos quan van de fira, però no hi ha un altra manera de poder-ho fer.

L'últim entreno i ......Pajarón!

Ahir a la Reus - Prades - Reus vaig agafar un magnífic "globo" però va ser bo agafar-lo, (bueno això de bo és una manera de dir les coses) estic fent moltes proves amb el meu cos, i ja de fa molt temps i l'exprimeixo fins trobar conclusions. És ara el moment de fer proves, este menjar sí, este no, sortir i fer una marxa d'aquestes i provar d'anar d'un avituallament a l'altre sense res, etc, etc.
Els del meu costat només veuen que ahir vaig agafar un bon globo per sortir sense esmorzar i per sortir a la cursa sense res, però jo vaig treure moltes més conclusions.
Es més, crec que encara me queden uns quants "globos" per agafar, si pareix que tot encara no ho tinc controlat. L'experiència que estic adquerint és brutal, dia a dia i un bon ultrafondista té molt de recorregut, jo amb 33 anys crec que estic en fase d'aprenentatge.
De la marxa dir que va estar molt bé, ens va agradar, vaig sortir amb el meu germà però als pocs km i quan ja només quedava un corredor per davant, li vaig dir que tirava avant, sobre el km 8 vaig agafar a cap de cursa i amb el mateix ritme que anava el vaig passar i vaig vore que no em seguia.
Arribo al primer control i al cruce següent em perdo, vaja començem bé. Tiro atràs i en aquell moment venia el meu germà que també s'havia equivocat, amunt, avall, és per aquí, no per allà, buuuffff total que abans no vam trobar el sender correcte vam perdre un grapat de minuts però ja tornàvem a la carrera.
Vam pedre molt més del que pensava perquè vam adelantar molta gent i fins al km 27 a l'arribar a Prades no vam aconseguir atrapar al 2º i 3º.
Una volta allí, el meu germà es va quedar amb aquells 2 nois que a la postre serien els justos vencedors fent una cursa de menys a més i acabant fortíssims. Jo a l'arribar a Prades vaig decidir tornar a tirar endavant en busca del cap de cursa que vaig agafar al km 33 però aquell noi anava molt tocat i vaig pensar que els que venien per detràs l'agafarien i així va ser. Ja només quedaven 22 km i anar regulant fins a meta a bon ritme era l'objectiu però a partir del km 42 vaig notar una baixada de forçes que em va posar en alerta, pensava en arribar al control de L'Aleixar i parar un poc i menjar bé per poder afrontar els ultims 12 km però a l'Aleixar no hi havia res, ni aigua!!! joder, ja s'ha acabat l'entrenament vaig pensar immediatament, ara 12 km fins a meta de patiment i així va ser.
Arribant a Reus el meu ritme era ridícul, no podia mantindre un ritme digne i quan faltava 1km per arribar a meta em van atrapar i deixar els 2 corredors que abans feia referència i el meu germà va arribar 4º a 2 minuts de mi, si dura un km més..........me passa per damunt.
 Bé, bon entrenament i ara ja a preparar-mos el material, perquè tot lo altre ja està tot preparat (físicament i mentalment)

Reus- Prades- Reus

Aquest diumenge faré l'últim test abans de la volta a Catalunya, més que un test serà un entrenament però...

De paso marxarem en dissabte i estrenarem la caravana ( ja en tinc ganes ) també vindrà el meu germà i la meva cunyada acompanyats del meu fillol i com no la Tere, en família vaja.

El meu germà i jo farem tota la marxa i Tere, Rosa i Marc faran fins a Prades, i després natros els anirem a buscar.

A partir del dilluns ja faré molt poca cosa, només esperar que es faci dissabte per donar el "pistoletazo" de sortida.

Frases que expressen el que penso

Lo imposible sólo tarda un poco más.

Si tienes una gran idea y no la ejecutas entonces estás aquí.

Si tienes clara tu meta, no temas, lánzate a por ella

"Vull disfrutar del camí"

Jo sé que el repte que estic a punt d'empendre ni serà fàcil ni em donaran res a l'arribar a meta, ( sort que no ho fem per això...), per això que he escrit aquest titular.
Passaré 15 dies fora de casa on el camí es farà llarg, molt llarg i tinc clar que m'ho he d'empendre amb il.lusió, caràcter, tindre clar que hi haura dies dolentíssims, dies que hauré de tirar no sé jo ni de que, però tot això m'ha de servir per a millorar, per apendre, per valorar el que estic fent i per sentir-me viu.
He de dir que estic il.lusionat en empendre ja el camí, estic il.lusionat de vore el suport que estic rebent i estic il.lusionat al veure que al pavellóo cada dia hi ha més kilos de menjar per a els refugiats saharauis, cosa que agraeixo de cor, si tots poséssim un kilet les coses pot ser anirien molt millor.... en fi.

A disfrutar del camí!

Quan vulgue fer algo, algo intentaré fer!

Cada cop que busco un repte sempre el medito i penso .....es pot fer? sí, no, possiblement, llavors valoro pros i contres i acte seguit si he pres la desició de fer-lo ho dic amb la boca plena, i dic, VULL FER ...X. i ja no hi ha marxa atràs. Mai renunciaré ni em farà renuncia ningú a una desició presa, jo sóc el màxim responsable dels meus actes i quan dic allà vaig, és allà vaig.
Dic tot això pel satisfet que estic d'haver pres totes les desicions que he pres al llarg de la meva carrera esportiva i de tot el que he aconseguit i el que em falta per conseguir, (molt) l'esport i sobretot l'intentar reptes "impossibles" m'han donat una felicitat i una manera de viure la vida que no li canviaria a ningú i si d'una cosa estic content és de no haver escoltat molts cops a tots aquells que m'han dit alguna volta que això no es pot fer, això no ho podràs fer, o simplement m'han posat en dubte els meus reptes i sempre ho he tirat avant.
Gràcies a tota esta gent la meva motivació ha crescut infinitament, m'han ajudat a millorar i m'han fet inclús millor, els hi estic agraïit, sempre penso que gràcies a esta part de gent fins ara ho he tirat tot avant i també els hi dic que sense ells pensar-ho m'han ajudat i molt, segur que ells això no ho saben...
Res més que en 14 dies estic enprenent una nova aventura i com molts són els que l'han posat en dubte per això volia donar-los les gràcies pel suport que em donen, sense saber-ho.

PD tota aquella gent que vulgue fer una cosa, que la faci! només ell provant-ho sabrà si la pot fer, ànims i no renuncieu mai a les vostres il.lusions.

Descans ( falten 15 dies )

Només falten 15 dies per afrontar el gran repte de l'any i aquesta setmana he parat d'entrenar, exactament porto 5 dies sense entrenar INCREIBLE!!! però cert.
No es que em passe res, tot el contrari, tinc ganes d'entrenar però no vull entrenar, se que després de 5 mesos de forts entrenaments i carregat de competicions ha arribat l'hora de parar un poc, ha de ser ara ja que d'aqui a 15 dies em fartaré de correr.
He d'arribar amb ansietat de fer km i l'ansietat ja la tinc ara després de 5 dies sense fer res, bon senyal, amb tots aquestos anys he apres a coneixem el cos i ha donar-li tot allò que ell m'ha demanat, no tinc entrenador, el meu entrenador sóc jo mateix  i la veritat es que tampoc m'ha anat malament del tot.
Val a dir que al principi vaig tenir-ne (entrenador)però quan vaig veure el funcionament de tot (entrenaments,series,recuperacions,descansos,intensitats,etc) li vaig dir que jo m'apanyava i d'això fa 5 anys on cada cop m'he demanat més i més.
Avui però faré un extra que entra dins de tots els plans que porto, faré un entrenament de 40 km per dir-li al cos que si, que estic be i que es tot normal el que esta pasant, a més li anirà be, ja que 5 dies parat.......

Cursa de Paüls, la nostra cursa.

Aquest diumenge es cel.lebrarà la cursa més històrica de totes les que formen el circuit terres de l'ebre: la cursa de Paüls, que enguany arribarà a la seva 11ª edició i a més serà puntuable per al circuit català de curses de muntanya.
Què he de dir jo sobre aquesta cursa.....per mi és "la crem de la crem" però per unes coses o unes altres l'he pogut correr pocs anys.
Uns anys per estar en algún control o avituallament, un altre entrenant per la punta de l'aigua una setmana abans de la cursa em vaig fer una rotura de fibres, aquest any una boda!!! Tot i que he de dir que tampoc hagués corregut, ja que el meu repte ara és un altre i córrer a Pauls vol dir "implicar-se".
L'he corregut només un parell d'anys, però guardo uns records immillorables. Fa 2 anys baixant cap a Paüls se m'encenien els peus, baixava com un boig i disfrutava com un nen.
Als meus amics, a tota la UEC, a tots els corredors, dir-vos que la disfruteu perquè és una passada.

Quin record aquell any 2009!

PD l'any passat amb el jesusenc i amb el "sonat" de Benaiges a la punta de l'aigua vaig disfrutar més que corrent, jajaja QUINS CRITS VAM FOTRE...........

Fotos dels Dips

Aquí amb Javier Heras a un control

Durant la cursa

                                             
                                                                 El solet era meravellós

Ha mort Xavi Tondo, avui és un altre dia trist.

Em pareix increible, com pot ser?

Aquest noi era Xavi Tondo i jo vaig tenir el plaer de córrer amb ell 4 anys, llavors podríem dir que no era el competitiu que era ara, però ja apuntava maneres, només cal vore on ha arribat ell i on estic per exemple jo.

Avui m'han dit que l'han embestit mentre entrenava, no ho sé, ja sé sabrà durant el dia però la notícia és molt dolenta per l'esport, pel ciclisme i per tots aquells que el coneixíem.

A la memòria molts moments tinc d'ell presents, però n'hi ha un que sempre serà especial i és que quan aconseguia una victòria m'alegrava i l'aplaudia interiorment, com ell va fer el dia que sent juvenil jo vaig guanyar la VOLTA A LA RIBERA D'EBRE i ell que havia abandonat estava aplaudint-me a meta. Aquesta imatge està a una de les estanteries de casa.

Ja no podré aplaudir-lo més, però sempré diré que ha arribat a ser un grandíssim professional i que allí on estigue seguirà guanyant.

Donar el meu condol a la seva família. Avui faré un entrenament llarg recordant-ho tot.

bufffff....... vaja entrement.

Ahir vaig quedar-me a casa d'un amic a Mont-roig, ja que avui anava a córrer la marxa de resistència dels Dips a Pratdip.

A l arribar a Mont-roig m'esperava el meu amic Santi i la seva família per anar a donar suport a la seva germana l'Anabel que ara mos va " pa política " he de reconéixer que em va impressionar ja que va parlar amb molta classe i seguretat.
Aquest matí a l’arribar a Pratdip a les 5 del matí, no imaginava el que m'esperava. La marxeta dels “collons” se m'ha fet molt dura, entre errors meus de perdre’m ( però he de dir que s'ha perdut barbaritat de gent) i que la cursa estava mal mesurada m'ha sortit 69 km, cosa que m'ha fet mal ja que psicològicament no estava per fer tants km. A més, tenia entès que hi havien 3300 mts de desnivell acumulat i m'han sortit 6800 vaja que .....ni una. I pensar que anava a fer una marxeta de 55 km.......
La primera “pifiada” ha sigut molt aviat, als primers km i a l’arribar al primer control he vist que havíem perdut molt de temps, però amb la companyia de Javier Heras, germà de Roberto i Miguel A, hem anat tirant a bon ritme i sobre el km 25 ja tornàvem a ser cap de cursa. Anàvem sumant km baix un solet sufocant mentre anàvem contant batalletes de curses,ja que el cognom Heras dóna per molt. Llavors ha arribat una altra nota negativa, a l’arribar a un teòric control de pas allí no havia arribat ningú, el problema no era el clickar, el problema era que estàvem més secs que al Sàhara i amb aquella calor havíem d’arribar fins l'altre control i desitjar que allí trobéssim algú. A l’arribar-hi, llavors mateix acabaven d'arribar no havien desplegat encara res, mare meva he pensat, no ens podien clickar perquè del nerviosos que estaven no trobaven ni l'aparell. En fi, que una aventura d'aupa, tant hem esperat que ha tingut temps d'arribar un altre corredor i ja junts hem fet el que quedava junts fins a meta, ja que la veritat, més batalla ja no en volia ningú!
Arribant pensava que al sortir de matinada de casa em costaria sobre 5h 30 més o menys ja,ja,ja, que innocent......
El detall que han tingut amb mi a l’arribar és molt bonic, ja que m'han dit que com havia tirat d'ells molt més que ells de mi que jo sigués el primer, cosa que a mi no m'importava gens ni mica però em quedo amb el detall. Al final algo més de 9 hores baix un solet encantador.
Els amics de Tivissa i Benissanet al principi de cursa amb els seus comentaris m'han fet riure molt, ja que ells sempre tenen paraules bones per mi, jo els hi tinc molt d'afecte, gent de poble. Molt gran la gent de poble!
I el més destacable de tot encara havia d’arribar, ostrés, encara ric ara. Resulta que mira els calculs com els tenia fets que ahir vaig comentar-li a un amic del poble SR MOISES que em tindria que baixar el cotxe des de Pratdip ja que jo al acabar la marxa tornaria cap a casa amb bici, doncs quan anava al cotxe a buscar la motxilla per dutxar-me i he vist la bici al maletero que estava allí esperant mira.......m'ha agafat una classe de risa que si em veu algú es pensa que estic fus com un llum.
Evidentment que he baixat amb el cotxe i mai he estat tant convençut.

Marxa de resistència dels Dips.

Aquest dissabte aniré a fer esta travessa de resistència, ja que per entrenament m'anirà bé, a més, a l'estar aquí a Pratdip és un cop de pedra i a dinar podré estar a casa.
Intentaré anar amb algun dels companys que sé que estan inscrits i així podria tornar amb bici per rematar el dia.
Els dies cauen i el repte ja el tenim a tocar només queden 22 dies per començar la gran aventura.

Ens han ofert acollir un xiquet saharaui per quan torne de la Volta a Catalunya

Avui ens han donat aquesta notícia, la qual m'enorgulleix molt que hagin pensat en natros, però.... este any no sé si podrem, ja que la nostra vida és molt "ajetreada". Amb el treball i l'esport no sé si podrem acollir-lo/la amb les màximes garanties per fer-lo tot lo feliç que natros voldríem, per tant, ho haurem de meditar molt.
No he d'amagar que em faria molta il·lusió, igual que a Tere, ja que ens agraden molt els nens i som molt "dèbils" per segons quines coses, parlant clar, que ens toquen la fibra.
Ara toca meditar-ho bé i decidir el millor per a tots.

115km per l'illa de Formentera

Avui ens hem despedit Tere de la bici i jo de córrer per esta illa. Tot i estar de vacances, al final m'ha sortit una mitja de 28km diaris corrent, per tant, no em podre queixar d'estes vacances, ja que han sigut del tot positives.
Demà tornem cap a casa i ja pensant únicament amb el proper repte, queden poc més de 20 dies i els estrenaments últims han de ser consistents. Des d'aquí us dic que qui vulgue acompanyar-me estes últimes setmanes, ho agraïré, ja que he de fer molts i molts km.
Quan arribarem a casa, descarregarem les fotos i us ensenyarem un grapat de fotos d'allò més boniques.

                                   No hi ha photoshop a n'esta foto... el color de l'aigua és impressionant!

MARCÓN!!!!!

En aquest títol ho podria resumir. La marca que ha fet avui Tere ha sigut sensacional, sempre pensant el que fa que córrer i el que córrer.
La cosa ha començat molt bé, però les primeres discusions han vingut a l'hora de buscar posició per a la sortida, avant! li deia jo, i ella em contestava:
-surtim d'aquí que mos atropellaran! i entre crits al mig de l'illa ens hem posat a la quarta o cinquena línea. Bé, he pensat, ho he mig aconseguit.
Els primers km hem anat regulant a un ritme de 5 min i a partir de llavors aprofitant que el terreny picava cap a baix hem anat apretant passant pel km 10 amb 48.03 ella se'n ha adonat de que el ritme era alt i m'ha dit:
-Albeeeert que anem a 4.45 de ritme mig i no aguantaré.
Però res més lluny de la realitat, ha aguantat com una campeona, no sense patir, però quan no es pateix per aconseguir un gran resultat? l'arribada ha sigut emocionant vore el feliç que era pel temps aconseguit, i és que si mirem fa 2 anys atràs que va debutar a Granollers amb 1h 56 min..........
Aquest any va voler anar a la mitja de Barcelona per comprovar la seva evolució i va poder comprovar que els entrenaments surten marcant-se un temps de 1.49min i ara amb aquest temps ja pot sentir-se orgullosa.
Bueno ara tornarem cap a casa després de disfrutar de l'illa i seguirem els entrenaments per les nostres terres.

Marató de Formentera

Aquest matí hem anat a llogar unes bicicletes per fer el reconeixement de la mitja marató del diumenge. Quan estàvem allí, he decidit que només en llogaríem una (per a Tere, claro!), perquè jo aniria a peu. El que passa és que la mitja marató surt d'una punta d'illa fins a l'altra, això vol dir que no es tractava només d'anar sinó també de tornar... Total: 42km, una marató.
Això de seguir a Tere amb una bici m'ha fet anar a un ritme més alt del que jo volia portar. Ja tornant ha sigut quan mirant el temps i els km que portava, m'he dit a mi mateix: Que no baixaré de les 3 hores?? He començat a córrer més del degut i al final m'ha surtit 3:02:53.
Després de tot, i estant ja a la piscina de l'apartament, ens hem relaxat pensant que estem de vacances...
He de dir que el recorregut de la mitja em sembla molt bonic (l'illa és espectacular) i per a fer un molt bon temps (7 primers km tirant a baix). L'únic inconvenient podria ser la calor.

PD: Demà volem fer un altre circuit d'uns 30km i continuarem només amb una bici.

Cursa del Vent (Els Reguers)

Només recordar-ho, quin dia més bonic... tot i les llagues.

Aquesta meravellosa gent del Reguers està preparant ja la seva 2º edició de la cursa del Vent, que tindrà lloc aquest diumenge. No us la podeu perdre, ja que serà tot un èxit.

L'any passat recordo que venia de Sables i no tenia forçes per correr-la, però sabent que els organitzadors principals i els motors de la cursa són Alfredo i Elena doncs.....res més que a córrer!

Aquest any però serà impossible, ja que demà marxem cap a Formentera fins al dimarts i només els hi puc desitjar tota la sort del món i que la cursa del vent, Els Reguers i sobretot Penyaflor estigue a la memòria dels corredors durant molt de temps.

Amics reguerencs, estareu a l'altura, ho sé, disfruteu-la i feu que la disfruten. Ens veiem aviat.

PD: aquest any sense córrer-la l'he patit més.............................................

Mitja Marató illa de Formentera

Bueno aquest dijous marxem de vacances per desconectar un poc de tot. La Tere i jo anem a Formentera i, aprofitant que feien la mitja marató, ens hem inscrit.
Serà una nova aventura i una experiència bonica, a més, a la mitja acompanyaré a Tere com he fet aquest cap de setmana amb Ivan.
Crec que les vistes seràn impressionants on el crono importarà molt poc però .......ja veurem!

Marxa dels 7 cims

Dissabte la tarde Ivan i jo marxàvem direcció Vilafranca per córrer aquesta marxa de resistència que tant familiaritzada tinc, ja que l'he fet en la d'avui 4 cops. A més, allí he fet un bon amic, el GRAN Paco Osuna.
Va ser ja abans de partir quan vaig decidir que la faria amb Ivan o sigue res de ritme competició, m'interesava més poder-la fer a un ritme més moderat i poder ajudar a Ivan, ja que s'estrenava amb la distància.
Vam arribar a Vilafranca i vam preparar-mos per sopar i dormir cosa que vam fer,  però a mitja nit pensava que ens passaria algo ja que la tronada que ens ha caigut ha sigut bestial!
Pel matí abans de sortir ens hem trobat a Paco Osuna i després de saludar-mos hem anat cap a la linea de sortida. Un cop han donat la sortida, hem anat molt suau els primers km després, anavem agafant a gent i així fins al km 40 on al passar per un control ens diuen que anavem 8º i 9º penso que és un bon resultat però segueixo insistint que encara podem arribar millor i que no ens podiem relaxar, segur que no li havia acabat de dir i ja ens haviem perdut, MERDA! culpaaaaaa, no sé, va me la posaré, ja que hagués tingut que mirar bé aquell cruze però...coses que passen en plena cursa A més era tirar amunt o cap a baix, i clar, la sort  ha sigut que tenia alguna referència d'unes antenes i només ens hem perdut 2 km 300 mts o sigue que res. A l'arribar al control encara anàvem 13º i 14º llavors ja només quedaven 14 km de baixada fins a meta. A l'arribada m'he adonat que Ivan esta més fort del que pensava 11º I 12º en un temps de 7h 13 min per fer els 60 km, bon ritme i bon entreno, Felicitats IVAN!!!

Seguim amb els entrenaments

Ahir aprofitant que el meu germà anava a Mora d'Ebre a pendre mides a un obra li vaig dir que hem deixes a Benifallet i que pujaria corrent cap a Mora pel gr 99 creuant per Miravet, Benissanet i Mora. Vam acordar que si acavaba abans ja em trobaria per la carretera i aixi va ser quan a falta de 3 km per a Mora el vaig trobar de cara amb el camionet. Total un bon entreno amb 18 km i 1hora 30 min.

GR 99TR 4

Tramo 04.- Móra d'Ebre, Benissanet, Miravet, Pas de Barrufemes y Benifallet.- 5:35 h - 21,895 km.

Fotos d'Alfara

Abans de sortir feiem bona cara i tot

Un moment especial i de molta felicitat

El dia de la mare mereixia una dedicació

Al podi amb la meva camiseta preferida

Intercanviant opinions sobre la cursa

Amb Ramon vam fer molts km junts, esta agafant rapidament la forma, bravo!

Correr amb aquells paratges un plaer.

Entrenament pel Montsianell

Avui aprofitant que havia de deixar un material Amposta, he anat a entrenar per aquesta zona que tenen tant bonica: El Montsianell.

Ha sigut un entrenament curt però amb desnivell perquè allò es un puja i baixa constant, m'ha agradat molt, no descarto tornar aviat.

Al final 1h 40 min amb 15 km i 700 d+

Diumenge als 7 cims

Aquest dissabte estrenarem la caravana, ja que anirem cap a Vilafranca del Penedes a córrer la marxa de resistència dels 7 cims ( 60km ) que es cel.lebrarà diumenge. Serà una experiència nova.
Ivan i Laura ens acompanyaràn, ja que Ivan també la farà i les dones faràn una marxa d'uns 12 km que fan complementària.

Aquesta marxa on hi han poc més de 2000 mts de desnivell positiu és per mi d'un gran record, ja que allí vaig fer un amic, Paco Osuna, un crack que m'ha ajudat amb molts de consells per a Sables. Esperem que sigue una bona experiència i un dia bonic de muntanya.

Cursa d'Alfara

Un dia meravellós de muntanya, una cursa que marcarà el futur de les curses, un dinar fora de lo normal i uns regals que de veritat s'agraeixen. El detall final de col·laborar amb el meu repte, ja queda guardat per a mi.

CURSA DEL PANXAMPLA D'ALFARA, MOLTES GRÀCIES PER ESTE DIA MAGNÍFIC  DE MUNTANYA

Sabíem que seria una cursa exigent (30km i 2150 d+) o sigue que he sortit més tranquil de lo normal i fins la meitat de la primera pujada no anava amb el grup dels primers. A partir d'allí, i no ha sigut per apretar més, he anat agafant corredors fins arribar a l'altura de cap de cursa. Després de la baixada del primer coll he parat a l'avituallament per treurem unes pedres de la sabatilla i m'ha costat tota la pujada als bous poder atrapar a Ramon.
Amb Ramon que en aquells moments era cap de cursa hem anat junts fins a l'avituallament del km 16, portàvem un ritme molt alegre i amb la sort de poder veure cabres i més cabres anàvem devorant km. Ha sigut després d'aquest avituallament quan Ramon s'ha quedat i jo només tenia un pensament: la meta. He apretat les dents i amb força he fet els últims 10 km on m'he trobat millor de l'esperat. A l'arribada estava part de la família i entre ells la meva mare i com avui era el seu dia, què millor que dedicar-li a ella.

PD: avui, i per primer cop, he arribat a meta i em feien més mal les mans que els peus, per què serà?
PD: alfarencs, lluiteu i mimeu aquesta cursa ja que el temps dirà que és de les millors, no només del Circuit Terres de l'Ebre sinó de Catalunya, temps al temps. Ànims gràcies i moltes felicitats!!!