jueves, 20 de septiembre de 2012

Una historia molt real.....

Això es el que passa a molts llocs però arribarà un dia on s'adonaràn que l'esforç i la lluita pot competir amb l'espectacle.
Sin estar en un hotel cinco estrellas, sin exigir que viaja si le dan primera clase. Con problemas para conseguir donde entrenar, en fin, son tantas las barreras que más de uno de nosotros cogería el camino fácil: retirarse.
Pues bien, ese es el día a día de nuestra Gabriela Traña y Nery Brenes. Los dos que en Puerto Rico nos dieron medallas en dos pruebas muy duras: la maratón y los 400 metros. Y no son los primeros logros de ellos, tal vez de los más vistosos.
Las primeras planas de los periódicos por dicha acertaron y en vez de “primerear” la renuncia del presidente de UNAFUT pusieron la foto triunfadora de Nery.
Hasta cuándo?. Qué necesitan las empresas privadas de este país para darse cuenta que ellos si sudan, que ellos si se esfuerzan, que ellos si merecen nuestro apoyo.
Cuándo se darán cuenta que si ellos tienen más presupuesto consiguen mejores condiciones para entrenar, para foguearse, para ser mejores.
Y claro que buena culpa del olvido que a veces padecen estos deportistas la tenemos los periodistas. Por que no le damos el espacio y la divulgación que ameritan los logros que ellos consiguen. Tenemos culpa porque pasamos tan metidos en el fútbol que generamos noticia de lo que sea entorno a ese deporte tan apasionante pero tan venido a menos en el país por el desastre dirigencial y la pobre calidad del espectáculo.
Por eso mis amables lectores y consumidores de noticias exijan lo que quieren ver. Ya es hora que nos ayuden a cambiar la agenda informativa que algunos medios ya iniciamos. Pero falta más. Para que nuestro deporte se desarrolle falta más.
Para que los Nery y las Gabrielas no se sientan sólos, para que sus duros entrenamientos no pasen desapercibidos, para que toda la sociedad sepa más de esos que de verdad dan su mayor esfuerzo por el país. Por eso es necesario que ustedes se hagan sentir.
No es estar en contra del fútbol, que me gusta, me fascina. Es darle oportunidad a otros que merecen lo mismo o más.

jueves, 13 de septiembre de 2012

Inscrit al Trail de Guara!

D'aqui tres setmanes aniré a fer aquest trail amb Javier Fran ( invident ) serà la primera i única toma de contacte abans del Ultra Trail Serra de Montsant, serà un dia on espero apendre be la lliçó, serà el primer dia de la meva vida que tindre quatre ulls, a més de fer treballar tots els sentits de manera especial.
Tinc moltes ganes d'experimentar coses noves, se que no serà fàcil, també sóc concient de la meva responsabilitat, aqui no soc jo, aqui l'únic que importa es que arribe ell.
Vull disfrutar l'oportunitat esta que tinc de poder-lo acompanyar, de ser el seu guia i que després d'aquesta experiencia ell estigue content i feliç amb el meu comportament.

PD ens van oferir sortir un hora abans per no quedar fora en algún tall horari i ell ( Javier Fran ) no va accedir, m'agrada esta actitut!!!!

martes, 11 de septiembre de 2012

Siguem Solidaris

Aqui vos deixo l'enllaç d'un amic que crec que val molt la pena, m'alegra veure gent que pensa amb els mes necesitats i que aporta tot lo necesari per ajudar.
Jo també col.laboraré amb vosaltres!

 http://explorantelslimits.blogspot.com.es/2012/09/ara-sidonam-ales-no-passeu-de-llarg.html


lunes, 10 de septiembre de 2012

Rescatat pels bombers a la circular al pantà d'Oliana

A les 5 de la tarde donen la sortida d'Oliana d'una "marxa" de 81km i 3.250d+ amb un sol que volia fer-mos suar més del compte.
Al sortir em trobo a Diana i comentem ràpidament mentre em vaig ficant be la motxilla i li dic que anava tirant cap a llocs més avançats.
Al km 3 atrapo al corredor vasc, Jon, que a partir d'allí ja seria inseparable.
Coronem el primer coll amb una tormenta monumental, de les històriques! i jo de curtet...sort que la meva  dona m'esperava dalt amb roba.
Seguim els dos junts i coronant el segon coll, al tercer control, el temporal era increïble! pensant que havíem sortit amb sol.... gelats de fred li demanem al del control diaris per ficar-mos al pit i als braços, sort d'això! i continuem el camí. Als pocs km vam obrir els frontals ja que es feia molt fosc i casi no veiem res, seguim fins arribar al control on esta Tere, ella  ja estava molt cansada de seguir-mos en aquell temporal, ens diu que portem al tercer a 40 min i seguim.
Mentres natros ens anàvem contant la vida i déu ni do el noi....resulta que era íntim d'Isidre Esteve, que treballa amb la seva dona i que havia dinat amb ells, em deia que era un xic increible, res més dir-ho i entre mig d'uns camins de muntanya veiem un cotxe que s'aproxima cap a nosaltres, destaco que eren sobre les 10 i pico de la nit, era ell! si Isidre Esteve i la seva dona que seguien al Jon, li van donar roba seca i també me'n van oferir a mi, llavors de sobte me'l miro i...li dic entre la nit:
-Ets Isidre Esteve, no? Em diu, siii llavors només vaig poder dir-li el següent:
-Felicitats per tot el que has fet i fas en esta vida.
Ell ens deia que erem natros uns cracks ......a qui vol enganyar? una experiència en cursa molt bonica, impagable!
Seguim el camí però jo vaig estar uns quilòmetres pensant el que m'havia passat, jo sóc un admirador, un fan, Isidre Esteve és una persona que sense saber-ho m'ha ajudat, igual que ajuda a mils de persones en la seva força de voluntat, ganes, ilusió d'afrontar la vida, etc. Es un exemple de lluita, jo un dels pocs llibres que he acabat de llegir és el seu, de començar n'he començat molts....
Tornem a la cursa! els kilometres es començen a fer llargs però arribem dalt l'últim coll al control 6 i ja "sols" queda baixar, jo vaig mal de la panxa, toca treure el que sobra i seguir, arribem al control 7 i després d'engullir tot un got d'una macedonia boníssima marxem direcció meta.
Seguim una pista i de sobte s'acaben les cintes per seguir per un gr....però com d'Oliana fins al primer control també tot era seguir un gr no li donem importància, el camí era clar i senyalitzat amb les marques, buuuuffffff quina cagada! déu del cel i de la terra! no sé on vam arribar però allò va ser un calvari, al final Jon anava molt tocat i després de trobar una pista forestal vam decidir parar, abans però vam fer el seguent:
83.5km, 3950d+ tres hores sense aigua (jo vaig beure d'un xarco que vam trobar) sense llums als frontals (sort que es va fer de dia) ell amb el tibial molt malament (no podia casi caminar) es volia quedar allí dalt a la muntanya, cosa que no vaig consentir, esgarrapats fins les orelles (recordava algún sender fet amb Mauro)...i al final a les 8 del matí van arribar els bombers per la pista forestal i a les 8:30 arribàvem a Oliana. Una aventura més! sabeu de que m'alegro? que el que anava tercer era d'Oliana i segur li vam arreglar el dia.

jueves, 6 de septiembre de 2012

Aquest dissabte tinc " Marxa"

Bueno ja que no vaig poder fer el km vertical i tinc ganes de competir be a UTMCD m'he inscrit per fer aquest dissabte aquesta travessa de resistencia.
Es tracta de fer 81km i 6300 de desnivell acumulat, la cursa es comença a les 5 de la tarde això voldrà dir que correrem molts de km de nit.
Això serà l'entrenament previ per a UTMCD  (l'ultra trail muntanyes costa dourada) de la setmana que be, un ultra de 90 km i última puntuable de la copa catalana de curses ultra.
Bona dossis de km per fer els últims coletassos a la temporada.

martes, 4 de septiembre de 2012

Serem pares!!! UN GRAN REPTE

A la vida s'ha de tenir temps per tot, ara hem cregut que era el moment de ser pares, segons ens diuen el millor repte de tots, cosa que no dubto.
Estem molt il.lusionats i ara esperem que tot vaigue be i sigue una experiència única.
    Se que era un moment esperat per molts i també se que per alguna persona això li donarà molta vida.

Esperem també ser uns bons pares

lunes, 3 de septiembre de 2012

Resum kmv Roquetes i.....

                                                    La guanyadora en categoria femenina
                                                     El guanyador en categoria masculina

Poc queda per dir ja del kmv Roquetes, jo com a roquetero que sóc, membre del Trail Roquetes i un més dels ajudants a fer possible aquesta cursa només puc dir que em sento orgullós de ser roquetero.
Tot el que s'ha fet es molt gran, molt! el que va començar per una cursa per un circuit de dos voltes pels voltants de Roquetes s'ha disparat a ser un kmv reconegut arreu de Catalunya i part d'altres comunitats autonomes.
El Kmv Roquetes ha pres molta força i el suport dels corredors, patrocinadors, col.laboradors,etc,  han fet possible que avui es parle de Roquetes i del seu km vertical.
No tenim límit, sols volem recollir critiques constructives per millorar-lo i poguer oferir-vos el millor kmv, sempre a la vostra disposició.

jueves, 30 de agosto de 2012

Xerrades "al voltant de la cursa" km vertical

Amb el motiu del km vertical de Roquetes aquest dissabte 1 de setembre entre les 10 i les 12 del mati al pavello poliesportiu de Roquetes hi haura també unes xerrades a càrrec de tres persones;

Arancha Coromina ( dietista - nutrisionista ) " la nutrición antes i después de la carrera"
Joaquim Guasch ( Metge de medicina deportiva ) "la hidratació, com i quan fer-la"
Albert Giné  ( corredor ultrafondiste ) "la meva experiència a la marató de Sables"
                                    Esperem la vostra assistencia ja que pot ser molt interesant.

miércoles, 29 de agosto de 2012

KM VERTICAL ROQUETES

Aquest dissabte es donarà la sortida al 3º km vertical de Roquetes i no voldria que ningú es quedes fora però sols queden 10 inscripcions.
Espavileus si realment voleu formar part d'aquesta experiència vital!

martes, 28 de agosto de 2012

UTMB

D'aquesta prova tinc mil i un records, casi tots bons, el fet d'haver-la fet dos cops m'ha deixat moltes vivencies.
Tinc clar que es una cursa per eliminació, aquell que es passa de ritme o comet algún error va directament a casa!
                               Pujant el Gran Col de Ferret estava Monrasin per fer la millor foto

Aquest any van molts coneguts meus, amics i fins i tot el meu germà que espero pugue cumplir el seu repte que es fer-la i si pot ser lo millor possible.
Ell sap millor que ningú el que vaig patir jo l'any passat degut sobretot al temps, aquest fet que no podem controlar els pot jugar una mala passada com fa dos anys cap aqui, l'any 2008 en canvi vam tenir sort i feia un temps perfecte.
Espero i desitjo que els respecte el temps i que disfruten d'aquesta increible cursa, jo aquesta vegada els seguire per internet mentre faig una coca-cola, jeje.
                         L'any passat ell va fer TDS i jo UTMB aquest any ell UTMB i jo a casa jeje


                                       Aquestes són les Hoka One One que correràn UTMB



Els dos anys que he participat he patit molt articularment i al meu germà li he aconsellat que corrigue amb les HOKA i així ho farà! crec que li aniràn super be.

Molta sort a tots els amics meus participants i cumpliu els vostres desitjos, SORT!!!

lunes, 27 de agosto de 2012

Pujada al Puigcerver ( Alforja )

Aquest diumenge vaig anar a fer una prova del circuit de curses de muntanya del Baix Camp, la pujada al Puigcerver.
Dissabte però no vam deixar de fer un bon entrenament amb btt a les 8 del mati i després tot el dia de bodorio jeje, que per cert, no vaig renunciar a res de tot aquell menjar tant exquisit!!
Vam arribar a casa i pensant amb la calor que fa per la nit vaig dir-me que com havia de dormir poc m'axecaria d'hora i aniria a correr, un patir diferent, diria que per mi més agraït.
Al poc de gitar-mos a dormir sona l'alarma, eren les 6h40 del mati preparar-ho tot i cami.
De la cursa poc a dir, curta, molta pista, però en casi 800 de desnivell positiu o sigue que....s'ha de pencar. Abans de sortir ja m'informen que hi ha gent de qualitat, a més dels que jo coneixia i havia gent ràpida de l'esfalt ( 1h 12 en mitja i coses aixi......) mareeeee, avui correrem i fort pensava.
Temps de sortir miro endavant i ja no veia, els primers classificats, els de cap de cursa van sortir plantant roda! si que era una cursa de 15 km però....deu meu! jo al meu pas, poc a poc anava engullin corredors fins col.locar-me tercer, els dos primers anaven molt ràpids però vaig coronar a d'alt de tot amb ells, els vaig atrapar just d'alt gràcies a una zona un poc técnica de roques on a mi em va força be. De la baixada ja no conto res, vaig "volar" sabia que ells eren molt ràpids o sigue que no vaig mirar enrera en cap moment i els parcials kilometrics que treia eren "feos" només aixi s'enten que arribes en casi dos minuts respecte al segon classificat.
Al final 15km en 1h 11 minuts 790 desnivell positiu i un ritme de 4.43 el km........SATISFET!!!!

miércoles, 22 de agosto de 2012

Tornem a l'activitat

Bueno no se si realment he descansat el que necessitava però necessito correr.
Diumenge vaig a correr la pujada al Puigcerver ( Alforja ) cursa puntuable per al circuit del baix camp amb l'intenció d'anar agafant ritme ja per fer les últimes curses de l'any.
Aquests dies he fet molt el "perla" ...molt poca activitat però ho necessitava, ara tornarem més motivats!

martes, 21 de agosto de 2012

Disfrutant dels amics mentre correm

         Aquesta foto serà un record imborrable ( haima 42 marato sables 2012 )

                                                Gerard aqui es veu com marca el territori....
                                                     Josep M aqui baixant amb força
                                                  Intentar-lo seguir va ser un error...
                                                      Segueixo pensant el mateix...
                                                         L'ambient a Pauls increible
                                                     El vermell no es de veure la gent.....

Aquestes fotos son de la cursa de Sant Roc, dijous passat, un dia bonic on vaig retrobar-me amb uns amics que pareix que siguen de tota la vida i ens coneixem de l'abril, al sables vaig compartir haima amb ells i 4 més i de llavors que sóm una pinya.
Van donar-me la possibilitat d'anar a correr aquesta cursa popular ( Sant Roc ) i també la de convidar als meus amics, però que quede molt clar que de cursa popular no te res! al donar diners els marroquins dominen amb autoritat, nosaltres vam ser els primers de l'altre color jejeje, inclús això del color es podria discutir....
Va ser un dia maravellós i molt complert ja que per a dinar es van ajuntar uns altres amics, estos si que de tota la vida! de l'epoca de ciclisme ja que teniem una partida pendent de padel.....el resultat no el dire jeje. El dia va començar amb un bon esmorzar,cursa, paella,piscina, padel i moltes rises, es pot demanar més?
Si, que ho hem de repetir! ja trobarem un altra data amics.



martes, 14 de agosto de 2012

III KM VERTICAL ROQUETES

Tot va començar ara fa 4 anys quan Ivan i jo vam empendre una cursa per uns racons al voltant de Roquetes, amb l'ajuda dels amics de les dos colles vam fer possible que la cursa fos un éxit.
L'any seguent vam mirar més amunt i vam veure les entenes i vam dir:
Per què no?  i si vam ficar en marxa el km vertical de Roquetes que tres anys després està consolidat i es dels més bonics de Catalunya.
Jo ara estic a un costat, ajudant amb el que puc a fer-ho possible ja que el KMV Roquetes ha agafat un altra dimenció, Ivan i el meu club Trail Roquetes amb el seu president davant de tot han impulsat la cursa fins a uns límits que no se on arribaràn.
Jo sóc feliç de veure que al nostre poble tenim una cursa referent i que el que vam començar ara fa 4 anys ha tingut continuitat i éxit.

PD Espavileus els que tingueu que participar que canvien els preus i ara els euros millor estalviar-los jeje.

lunes, 13 de agosto de 2012

Fin de setmana per Benasque

Divendres vam marxar cap a Benasque amb uns amics per tal de fer l'Aneto.....però no va ser possible, com sempre anavem amb els collons a les mans.
Ens havien avisat que teniem que portar crampons, frontal, piolet,etc, però res de res! al arribar a la glacera a 3140 mts no vam poder continuar ja que patinavem molt i ens ficavem en perill, una cosa es anar ligeros i l'altra ficar-mos en perill, riscos a la muntanya pocs.
Al menys vam fer 8 hores de muntanya i vam disfrutar com enanos.

viernes, 10 de agosto de 2012

Faré de guia a un invident a l'ultra trail Montsant

Des de fa un temps que noto que el competir no m' aporta el que necessito i...què és el que necessito?
Doncs sentir-me alliberat, poder disfrutar de la muntanya sense tenir que demostrar-me res ni a mi ni a ningú, viure les curses d'una forma diferent.
Haver de competir sempre m'ha fet veure que m'estic perdent moltes coses que per mi són importants.
El fet de poder ensenyar,transmetre o ajudar a persones que els hi puc ser útil és una de les coses q no vull deixar perdre pel fet de competir sempre; i per aquí va el repte que serà el següent:
Acompanyaré a un invident a l'ultra trail del Montsant ( ultra de 100km i 4000 desnivell positiu en 24 h ) un repte per ell i per mi, un repte que m'emociona molt i que gràcies a Sebas Guim serà possible, t'ho agraeixo molt Sebas!
Avui he parlat amb ell, l'invident Javier i en cap moment he pogut mantindre els pèls "acatxats", estava de pell de gallina.
A Javier el vaig veure per primer cop l'any passat a Benasque i va deixar-me sense respiració al saber que havia acabat la marató de l'Aneto, pensava pels llocs que havia passat sense poder veure res i no m'ho podia creure, ara podré veure-ho i molt de prop.
Sentir-lo parlar et dóna seguretat i t'inspira la confiança que en aquells moment no tens. Quan m'ha dit que volia fer l'ultra trail del Montsant, que per ell era un repte li he dit que jo seria el seu guia, que seria un repte per als dos.
Han estat només 10 minuts parlant però suficient per aprendre que és un clar exemple de superació.
Frases com ara:
"Gracias me lo has puesto muy fácil, me has hecho muy feliz" o "mi objetivo es entrar dentro del tiempo" o "esta misma tarde me inscribo" ja m'han fet adonar que serà un repte diferent i m'aportarà allò que he deixat d'obtindre, he de donar el millor de mi
.
PD No sé si és el que volíeu llegir però tinc clar que és el que m'apeteix fer.

PD Tenia ganes de canviar la competició per altres coses i lluitar per entrar dintre de temps a una cursa no ho he experimentat mai, a més, el fet de ser el guia de Javier Fran omple tots els buits que tenia.

martes, 7 de agosto de 2012

Fotos de Vandekames



lunes, 6 de agosto de 2012

Si t'ho proposes fas canviar una situació

Mirar enrera no va en mi, però avui faré una petita excepció. Vull recordar que fa tant sols 21 dies vaig abandonar a la IDM, una cursa molt important sense poder donar tot de mi ja que un grapat de coses em va obligar a marxar cap a casa, una experiència nova per mi i que la veritat espero repetir poques vegades ja que no m'ha agradat gens ( a voltes però es necesari per veure que ets humà ) Després d'una gran desil.lució o fracàs com vulgueu dir-li tens dos opcions o calentar-te el coco a casa o calentar-te'l entrenant més dur encara, no cal dir quina opció he agafat i dos setmanes després vaig competir un altre cop i a la tercera setmana he disfrutat de nou d'una victoria. Quan de mal pot fer un mal cap! i quan de be pot fer quan està be.... No vos deixeu anar per una gran desil.lució, al contrari! busqueu la formula per canviar la situació.

domingo, 5 de agosto de 2012

La Vandekames una cursa especial.

Ahir va ser un dia d'aquells que res importa, estat físic, sensacions, temps, km, etc, era una cursa que s'hi havia d'estar si o si. Els organitzadors i la gent que fa possible aquesta cursa es mereixien el suport de tots natros, els amants de la muntanya, els corredors. Jo a més tenia un deute amb ells i volia saldar-lo, no se si per ells quedarà saldat però jo vaig fer tot el possible per complir amb el que ells volien. Han aconseguit fer una cursa 10, de veritat! Molt xula i la resposta de la gent així ho confirma, familia de Virginia bay i gent responsable d'aquesta cursa XAPO!! De la cursa poc a dir, jo anava a l'expectativa i després de corona el primer coll vuité pensava que mai podria atrapar a cap de cursa però he sigut molt constant i poc a poc anava atrapant corredors fins arribar a l'altura del meu amic Toni Calderon que anava tercer, jo volia esperar-lo però després de discutir-ho 4 o 5km al final m'ha convençut de que podia atrapar a cap de cursa i he tirat amb la mentalitat al menys d'intentar-ho i....he tingut la recompensa i moment de gloria al aconseguir-ho i repetir la victoria de l'any passat.
Ara descansaré una temporadeta i aniré amb bici fins recuperar totalment els adductors i tornar amb més força que mai. M'he autoconvençut que el cap pot guanyar curses i:.....pedre-les. La meva dona en constant progressió va acabar 5 de la general de la cursa de 15km be per ella.

miércoles, 1 de agosto de 2012

Everest Trail Race

Everest Trail Race no serà el proper repte, està decidit! era aquest novembre però al final no i aniré, ho dic ara per així ja no fer-me més ilusions.
Ho començaré explicant des d'un principi ja que hi ha gent que d'això no sabia res de res. Resulta que un amic ( Agusti el de la botiga del Corriol ) em va comentar que hi havia la posibilitat d'anar-hi amb l'equip Lurbel juntament amb 4 corredors més, un d'ells Agustí Roc....tot això en principi està molt be.
Aquesta cursa http://everesttrailrace.com/ ja de per si m'agrada i volia anar-hi però tot i l'ajuda que tindria ( material, roba, etc ) es insuficient per afronar aquest repte on només el viatge costa casi 3000 euros.
Se que molts pensareu que se'm escapa una oportunitat, una experiencia, però vull valorar altres coses, a més, també he de dir que el proper repte no serà competitiu, serà un repte personal! vull sortir de la competició, ja que m'adono i això no m'agrada que cada cop m'omple menys, en canvi el fet d'intentar un repte esportiu/solidari si que m'omple.
Tinc clar quin serà, ara però he de perfilar-ho tot i ficar una data que segurament serà l'any vinent, molt pronte os ho fare saber.

martes, 31 de julio de 2012

Dissabte Vandekames!

                                                              L'any passat a l'arribada

Aquest dissabte la meva dona i jo anirem a correr a Hospitalet, la cursa de Vandekames, una cursa que enguany en son 3 0 4 per diferents gustos, nivells i distancies, vos la recomano es super xula i després hi monten un soparillo i festa amb musica fins que el cos digue prou.
http://www.tretzesports.com/vandekames2012/ aquest es l'enllaç de la cursa podeu consultar el que més s'adapte a cadascú.
L'any passat em van donar l'oportunitat de poder participar i aquest any tot i no estar com jo voldria he d'anar-hi si o si, els detalls que van tenir i han tingut en mi es mereixen tot. Aquest any però no marxaré volant després de la cursa aquest any pujaré amb la dona i disfrutarem també de la festa de després.
Esperem que sigue un dia genial, cosa que no dubto! ens veiem dissabte amics.

lunes, 30 de julio de 2012

He tornat a disfrutar corrent

ARRIBANT A META
                                   AL PODI AMB ELS PREMIS, MOLT BONICS PER CERT
                                                             DURANT LA CURSA

Dissabte vaig tornar a ficar-me un dorsal 15 dies després de IDM i quin dorsal! el 42 un número que hem recorda a la haima de la marató de Sables ( la haima 42!) on d'alli tinc ara mateix uns amics de per vida.
Un d'ells Gerard Morales te al seu germà a l'hospital, ara ja ha sortit del coma que ha estat un mes!!!
Vaig demanar a l'organització si podien guardar-me aquest número en cas de participar ja que volia competir per ell (ja vos dic gràcies per adelantat pel detall que vau tenir)
Vaig arribar a Tivenys després d'un dia prou actiu ja que vaig participar a un torneig de volei platja a l'Ametlla de Mar fins les 5:30 de la tarde, però amb les ganes de sempre, a més, tenia motivació extra.
Estava a la linea de sortida i tenia als amics de haima a la memòria però pareixia que correrien al meu costat, els notava i jo en ganes! estava preparat per a competir.
Vaig fer una cursa de menys a més, com casi sempre.....i fins al km 20 anava amb un altre corredor cap de cursa però ell va ser més fort que jo i al final em va guanyar, felicitar-lo per què te molt de mèrit, tot i estar en ramadàn tenia molta força, jo li vaig voler fer guanyar el primer lloc fins al final ( 50 segons ) ens va separar ja que tenia que competir fins la linea d'arribada, altres ho estaven fent de diferent forma.
Al arribar vaig sentir que havia donat tot de mi, que no havia vençut però que m'havia convençut de que fisicament estic be.

Ahir vaig anar a veure al germà de Gerard Morales a l'hospital i vaig entregar-li el dorsal dedicat per la haima 42, vaig notar la seva felicitat i per mi va ser millor que el resultat de la cursa.

PD  Elqayed no se si va poder respectar el ramadàn l'endemà...jejeje
PD L'organització excel.lent i havia molta feina, es notava! sentirem parlar haviat de la cursa.
               











viernes, 27 de julio de 2012

Aniré a la cursa nocturna dels cocons

Al final aniré a cocons, els adductors no estàn del tot be però...que he de fer sol a casa? La meva dona de viatge a Portugal i jo a casa? no! aniré amb els amics a disfrutar de la cursa, del sopar i de la festa.
No cal dir que seguuuur que voldré provar-me, jeje i no ens enganyem si els adductors em volen deixar vull treure tota l'adrenalina que porto dins, no es poca ja que vaig preparar-me per fer 120 km i sols en vaig fer 45......

jueves, 26 de julio de 2012

Un altre cop, ara trotant!

                                                      Vaig arribar roig com una tomata

Ahir a la tarde ( 16:30 ) aprofitant un solet encantador vaig decidir tornar a visitar-les, si a elles, les entenes del cim de caro.
Aquest cop però trotant fent el km vertical per guardar-me el track i tenir referencies per a propers entrenaments.
El que no pensava es que fes tanta xafugor i que als 3 km de pujada ja anés sense aigua, mare meva! quedava arribar a d'alt i tornar a baixar, ja que pegar la volta no entrava als meus plans jeje.
Volia pujar-ho tot corrent a un troten mooolt suau però impossible! no vaig poder, em falta entrenar més les pujades.
Tot i això no vaig desistir, vaig caminar poc i trotant, trotant, vaig arribar al cim amb 1h 12 minuts.
Els problemes al baixar ja que els adductors encara no estàn be i el curiós es que arribar al cotxe em va costar 1h 12 minuts.....

miércoles, 25 de julio de 2012

Brutal video, mireu quin anunci!



Nois si este home fa el que fa en estes condicions, ole!
Aquest fin de setmana es fa la volta a l'Aneto allí vaig descobrir l'any passat un cas molt paregut, vaig quedar-me molt impactat ja que va fer la cursa de 67 km i les condicions ( terreny, obstacles, desnivells, etc ) no eren ni de lluny les més adecuades, però qui vol.......
Vull destacar que els seus guies no son persones, SON ANGELS!

martes, 24 de julio de 2012

Fotos IDM