lunes, 28 de junio de 2010

Arriben les esperades festes de Roquetes.

Dissabte i després d'acabar la Fredes-Paüls vaig vore clar que havia de descansar i ... què millor que les festes del poble.
De la noctuna dir que vaig anar fins a Caro a bon ritme ( 2h 15’ 38’’ ), però sense ganes de seguir fins a Paüls.
Kiko a Caro ja ens havia tret algo més de 7‘ a mi que anava segon i uns 10‘ al tercer.Una volta allí i mentre el cap anava rumiant vaig decidir que esperava al meu germà i seguiria amb ell fins a Paüls. Al cap d'uns minuts arribava amb 2 h 29 ‘ però arribava "mort". Li comento que aniríem fent fins Paüls i sense moltes ganes els dos vam arrencar. El problema és que ell no podia córrer, tot el rato anava caminant tant a les pujades com a les baixades. A l’arribar al remolc de l'aigua li dic que jo tirava fins Paüls, ja que no podia anar caminant fins la meta i me'n vaig anar quan quedaven uns 17 km. Aquests km els vaig fer tot el rato corrent a un ritme no molt ràpid, arribant a Paüls amb 5 h 07'.
Les sensacions que vaig tenir van ser clares: HE DE DESCANSAR!!!
Ara disfrutaré de les festes que comencen este divendres i desconnectaré un poc, faré descans actiu i després a enllestir els últims detalls de la boda.

jueves, 24 de junio de 2010

Motxilla Salomon per a fer la nocturna.


Bueno ja feia temps que li anava detràs i al final l'he comprat. És de les meves característiques ( poca cosa ) però penso que té tot allò que vull. A més, quan te la poses pareix que no la portes, espero treure-li rendiment a la nocturna, allí farem la primera prova.

martes, 22 de junio de 2010

MARXA NOCTURNA FREDES-PAULS


Aquest cap de setmana es la tradicional marxa nocturna de Fredes a Pauls, d'uns 50 km aproximadament.
Recordo perfectament l'any que vaig "debutar" amb aquesta marxa l'any 2003 era el segon any que corria i de cop i volta 50 km, pensava que patiria una barbaritat i la veritat es que no es per tant.
LLavors es sortia a les 7 de la tarde,(ara es a les 6) això fa que per a molts de corredors no sigue tant nocturna, a mi el primer any se'm va fer de nit a les rases i juntament amb Kiko Marti encara ara busquem la sendera, només sentiem bous i al damunt no els veiem. Al final al arribar a Pauls em van dir que havia batut el record de la prova 6h 02min ara fas este temps i quedes sobre el 40 o 50, com millora la gent!
Els anys seguents s'han anat millorant els registres fins que l'any passat Kiko va deixar el record en 4h 08min IMPRESSIONANT ( vas agafar bon dia kiket ...)
Aquest any jo voldria anar a bon ritme fins Caro i allí decidir si tira o afluixa fins a Pauls, crec que si fa la calor que diuen no fare menys de 4h 30min però si fa un dia plácid aniré a buscar baixar de 4h 15min.
Tambe destacar la participació que aquest any arribara a les 700 persones, increible, quin ambientasso!!!
Bueno tothom que faci la marxa, animo, l'objectiu es arribar a Pauls, de dia o de nit, però arribar fins allí es una sensació de repte aconseguit!!!

lunes, 21 de junio de 2010

domingo, 20 de junio de 2010

SOPAR LLIGA CONTRA EL CANCER A ROQUETES



Ahir es va dur a terme el sopar benèfic de lal lliga contra el càncer, amb l'assistència de més de 150 persones; entre d'elles estaven, el delegat de govern, Sr. Salvador, el president de la lliga, Sr Vallespí, l'alcalde de Roquetes, Sr. Gas i més autoritats.
Va ser un sopar on l'únic objectiu era recaudar diners per ajudar a combatre aquesta malaltia. Amb l'ajuda de totes aquestes persones que van ser presents algo es va aconseguir.
Sense pensar-m'ho vaig ser protagonista, ja que van fer-me sortir a dir unes paraules per la meva aportació (tots els diners obtinguts de la marató des Sables) no posaré la quantitat perquè no crec que importe. l'important és el fet.
Amb tanta autoritat al davant, vaig posar-me una mica nerviós quan em va tocar parlar. Vaig ser breu però vaig dir de cor el que pensava i aquestes van ser més o menys les meves paraules:

BONA NIT A TOTHOM,

EN PRIMER LLOC AGRAIR LES PARAULES QUE HEU TINGUT AMB MI.

PAREIX QUE AVUI SIGUE JO EL PROTAGONISTA I NO ES AIXÍ EL PROTAGONISTA DE LA NIT ÉS LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER.

QUAN VAIG APOSTAR PER AQUEST REPTE ( SABLES ) HAVIA DE TENIR UNA MOTIVACIÓ FORTA I LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER M'HO SEMBLAVA. I PER TANT, VAU SER VATROS EN TOT MOMENT LA MEVA MOTIVACIÓ.

ELS DINERS ACONSEGUITS SÓN GRÀCIES A PERSONES QUE M'HAN OBERT LES PORTES, ALGUNES D'ELLES ESTAN AVUI PER AQUÍ, I AIXÒ M'HO VA FER MÉS FÀCIL.

EN ESTE MOMENT ESTIC COMPETINT AMB DOS COSES: LES CURSES D'ULTRAFONS I LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER. SÓN COSES MOLTS SEMBLANTS JA QUE LES DOS REQUEREIXEN SACRIFICI, LLUITA I RECÓRRER UN LLARG CAMÍ FINS LA META.

NOMÉS US PUC ACONSELLAR QUE LLUITÉSSEU PER LA VIDA I PER VIURE.

El d'ahir va ser molt millor que competir o guanyar qualsevol cursa La satisfacció d'haver fet algo bo per la gent i una entitat que ho necessiten és inexplicable.

viernes, 18 de junio de 2010

QUINA DONA!!! SÍ SENYORA!!!

M'encanta vore que no hi ha diferències entre homes i dones. Aquí teniu una mostra de que tot pot fer-se si un/a vol fer-ho.

A. Panayotou: "Con una actitud positiva superarás cualquier reto"

La ultrafondista Alexandra Panayotou es una mujer de retos personales y deportivos. Y hasta ahora los han conseguido todos con éxito. Su último desafío ha sido correr durante 24 horas de forma ininterrumpida dando más de un centenar de vueltas al centro comercial La Maquinista. Corrió un total de 183, 95 kilómetros pero el esfuerzo no fue en balde. Lo hizo por una causa solidaria con el objetivo de apoyar la integración al deporte de las personas con discapacidad. Este desafío deportivo se suma a otros que ya ha conseguido Panayotou, licencia en filosofía y psicología. Uno de los más exigentes fue correr 2.010 kilómetros durante 31 días para promocionar el Campeonato Europeo de Atletismo de Barcelona. Más allá del esfuerzo, la atleta de 40 años, de nacionalidad griega y afincada en Catalunya, confiesa que la clave de su éxito es tener una actitud positiva para superar cualquier obstáculo que se le presente. Ella lo dice convencida con una gran sonrisa y se nota que le gusta correr o "kilometrear", tal como lo llama Alexandra.

-Hace unos días ha conseguido un nuevo reto deportivo. Correr 24 horas de forma ininterrumpida. ¿No era la primera vez que lo hacía?
-Mis primeras 24 horas fueron hace unos dos años y hace dos meses hice mis primeras 24 horas en solitario en Barcelona para apoyar un grupo de personas discapacitadas.


La corredora Alexandra durante su desafío de los 2.010 kilómetros / www.alexandrapanayotou.com-Sus últimas 24 horas también tenían una vertiente solidaria ya que era a favor de la integración al deporte de personas con discapacidad. ¿A través del atletismo también se pueden romper barreras?
-El deporte es un idioma internacional y tiene que ser accesible a todos. Con el deporte se pueden romper todas las barreras y quien necesita ayuda para poder disfrutarlo los que podemos ayudar estamos encantados.

-¿Hasta ahora cuál ha sido el desafío más duro que ha hecho?
-Los 2.010 kilómetros que hice corriendo el año pasado en 31 días para promocionar el Campeonato Europeo de Atletismo de Barcelona.

-¿En cuánto tiempo los hizo?
-Corrí un promedio de 70 kilómetros al día, excepto tres domingos que hice 30 kilómetros. Fue una experiencia brutal e increíble que la haría otra vez aunque lo pasé mal.

-¿Con qué sufrió más?
-Después del tercer día empecé a sentirme mal de las piernas. Además era una temporada de mucho calor. Corrí durante muchos días con más de 40 grados y algunos días hasta con 46 grados. El asfalto se estaba fundiendo y fue muy duro.

-¿No pensó nunca en abandonar?
-Para mí no entra la posibilidad de abandonar. Tampoco soy de la personas que van a ir hasta la muerte. Lo más importante es la vida.

-¿Qué otros retos ha superado?
- He corrido 220 kilómetros en 34 horas empalmando con la maratón de Barcelona. También he ganado a un caballo corriendo 123 kilómetros entre los monasterios de Montserrat y Ripoll. He estado corriendo 21 días desde Barcelona hasta Santiago de Compostela….

-¿Cómo hace para no tirar nunca la toalla?
- Simplemente tienes que cambiar tu enfoque pero no abandonar. En vez de pensar en llegar al final pienso en alcanzar el siguiente punto, pasar el próximo árbol o poner un pie enfrente de otro.

-¿Se considera una luchadora nata?
-Todos somos luchadoras natas. Hace 15 años yo estaba en medio de fiesta, fumando dos paquetes al día y no sabía lo qué quería hacer con mi vida.

-Y el atletismo le cambió la vida…
- Un día tarde o temprano todos encontramos nuestro camino. Y para mí el deporte extremo me va muy bien para el cuerpo y la cabeza.

-¿Cómo llegó a este mundo?
- Yo empecé a los 30 años. Estaba en un gimnasio. Un día me puse en la cinta a correr y me gustó.

-¿Cuál fue su primer maratón?
-Mi primera maratón fue la de Olimpo. Llegué segunda. Cuatro años después corrí la maratón de Barcelona y quedé segunda y ese mismo año en los campeonatos de Grecia acabé cuarta. Mi historia también es para enseñar que nunca es tarde.

-¿Hasta dónde llegan los límites del cuerpo?
- Ahora con 40 años tengo mejor forma de cuerpo y cabeza que cuando tenía 20 años. A pesar de todos los obstáculos nosotros ponemos nuestros límites.

-Usted ha estudiado psicología y filosofía. ¿Qué es más importante el aspecto físico o mental para superar un reto deportivo?
- En los desafíos la cabeza es quien me guía. Durante las primeras diez o doces horas mi cuerpo va a guiarme pero después es mi cabeza quien me lleva.

-Durante sus desafíos también promociona el Campeonato Europeo de Atletismo de Barcelona que empezará el mes de julio. De hecho, siempre lleva consigo Barni, la mascota. ¿Cree que los ciudadanos se volcarán con este evento?
-¡Espero que sí! Es algo muy bueno para la ciudad de Barcelona. Tenemos que dejar nuestros sofás y televisiones para salir a apoyar algo que es tan positivo y bonito como un Campeonato Europeo de Atletismo. ¡Es el deporte puro!

-¿Qué le ha aportado el atletismo?
- Me ha dado otra perspectiva de la vida. Ahora sé que es luchar y me gusta luchar.

-¿Qué valora más cuando corre?
-Todos los momentos. No sólo cuando se consigue el triunfo en la línea de meta sino que los pequeños momentos son los que tienen más valor. Un desafío es como la vida misma. En la vida estamos de peregrinaje y hacemos muchos.

- ¿Cuál es la clave qué le ha permitido superar hasta ahora todos los retos a los que se ha enfrentado?
- No sólo son retos físicos como en el deporte sino también mentales como, por ejemplo, estudiar. La vida nos da problemas y no siempre es bonita y fácil pero depende de cómo la encaremos. Con una actitud positiva y una sonrisa intentando sacar lo mejor de nosotros podremos superar cualquier reto.

-¿Ya tiene en mente nuevos desafíos?
-Todavía no puedo hablar demasiado pero para el mes de septiembre estoy preparando otro desafío que será de varios días y habrá bastante montaña.

- Más allá de los desafíos deportivos, ¿a qué dedica su tiempo?
- Me dedico a organizar eventos. Doy charlas de motivación y también estoy escribiendo mi primer libro.

jueves, 17 de junio de 2010

"No te rindas"



Són molts els moments dolents que passem a la vida tant a nivell laboral, familiar com esportiu. Cadascú tenim barbaritat de dies dolents però per exemple, pel que fa a mi mai m'ho notareu, sempre intento quedar-me amb lo positiu de tot i oblidar d'immediat els mals moments, que com tothom en tinc.
El fet és que els mals moments els hem de superar sí o sí i sempre tirar endavant. Només hem de tenir lloc per reservar els bon moments, disfruteu i que mai els mals moments siguen o vulguen ser més que els bons.

miércoles, 16 de junio de 2010

Ajudeu-me

Són ja alguns els reptes que he conseguit, però mai n'hi ha prou. Sempre busco algo més i més.
El fet de que us demano ajuda és per al proper repte per a l'any que ve (enguany ja no pot ser, perquè al setembre ens casem i també necessito i necessitem un descans).
Es tracta del següent:
ja que són uns quants els que visiten el meu blog, vull fer-vos partíceps amb la desició del proper repte, és a dir, m'agradaria que cadascú de vatros poseu un repte que podria fer (sempre que sigue possible, que aquí hi ha molt de sonat!!!)
Entre tots els proposats, en decidiré un, ho prometo i serà el que faré l'any vinent. M'agradaria que tingueu en compte que no sóc partidari a repetir, ja que el meu blog així ho diu "buscant nous reptes".
Ara és moment de posar els peus a terra i descansar un poc, reflexionar, pensar en tot el que he fet enguany. En 6 mesos que portem d'any, les conclusions que puc treure són positives, bueno molt positives diria, ja que hem de recordar que per a mi, com la majoria de vatros, l'esport ara és un hobby i aquest hobby ens esta donant molta vida, moltes alegries i l'oportunitat de fer molts amics, per tant, a seguir així!

lunes, 14 de junio de 2010

Mauro, què dius?

Avui parlant amb Mauro per temes informàatics, (ell és el que m'ho arregla tot) ha sortit la idea d'anar a soltar cames en bici. Al final hem quedat a les 19.00h de la tarde.
A les 18.00h més o menys s'ha posat a ploure i li he trucat al mòbil de pensant que no sortiríem perquè plovia.
Doncs no contesta, merda! truco a casa i es posa el seu fill Albert
- Em pots posar amb Mauro, Albert?
I em contesta:
- Ha marxat amb bici
Joder!! damunt mos banyarem, en lo "remolon" que vaig.
Arribo a les 19.02h i allí estava esperant-me.També s'ha animat en vindre Moises, que pareix que no en tingue mai prou tampoc.
L'anècdota l'ha posat Mauro que ens volia contar no sé què pujant cap al canal (per on es puja al triatló de Xerta) i no podia encadenar tres paraules seguides i li hem dit:
- tranquil Mauro, quan arribes dalt mos ho contes.
Encara riem ara, quins bons moments! 
Ell només ha dit:
-Veníem a estirar cames eeeeeehh.
Al final uns 35 km a ritme de VERANO AZUL, menos un trosset.

Ho hem aconseguit!!!

Bueno hi ha un dicho que diu:"Nunca las segundas partes fueron tan buenas "
Pues jo no estic d'acord, no havia de córrer aquesta cursa del llop, però pel que va significar per mi l'any passat va fer decidir-me a fer-la uns dies abans (també va influir que el meu germà la volia fer).
No tenia res previst, simplement sortir i disfrutar competint.
Han sigut 2 dies on els verdaders llops han posat el seu cos al límit, on la lluita contra un mateix ha sigut màxima, però amb entusiasme s'ha aconseguit.

Joan Forés: ho has aconseguit i m'alegro una barbaritat, sé que t'ha costat moltíssim, m'has fet patir, l'etapa de caiac de mar pensava que no podries, mirava als teus pares i els veia mirant mar endins i se'm ficaven els ulls brillants, al final tot l'esforç té una recompensa i ara et toca disfrutar-la. M'has fet feliç.

Fitxeta: sabia que ho aconseguiries, ets un "guerrer" has mobilitzat tot el poble i això només s'aconsegueix si la persona s'ho val i tu t'ho vals.
Disfruta de l'èxit, no tothom pot dir que es llop.

Juan Perales: Quina millor demostració que la teva, si un vol, pot! has patit molt, en l'etapa de bici has competit contra un rellotge no contra un llop, arribant al límit, m'imagino que pensar amb la dona i tots els que t'esperàvem t'ha fet donar l'últim esforç. Ho has aconseguit!!! Ets un dels pocs llops de les Terres de l'Ebre. M'alegro per tu, t'ho mereixes.

Xavi Giné: Bueno com ha tingut que patir... tenia molta il.lusió per fer esta cursa i tot li sortia malament. Primer es trenca el dit 15 dies abans de la cursa, tot i això diu que la fa igual, després una setmana abans fent el reconeixement de l'etapa de bici als molins cau i s'asgarrapa tot, a lo millor era un avís que no havia de ser la seva cursa, però no! mentalitat de ferro i endavant, al final, no sense patir ho ha aconseguit i amb nota.

Albert Giné: què tinc que dir de mi mateix......pues que com diria Laporta "NO ESTAMOS TAN MAL"

Família, amics de la uec, amics en general i Carlos (fisio) gràcies pel vostre suport.

jueves, 10 de junio de 2010

SOM-HI

Us creieu que ja tinc ganes de començar? Tinc unes sensacions extranyes, no sé si bones o dolentes, però sí que extranyes.
M'il·lusiona enormement poder fer esta prova tant dura amb el meu germà, que està a un nivell altíssim. Poder competir amb ell serà una sensació única. A l'època de ciclisme no podíem competir, primer per la categoria i després pel nivell que ell tenia "superior al meu".
Sempre serà positiu anar els dos, intentarem ajudar-mos, ens forçarem per anar més ràpids, en fi que m'alegra, ja que a part de dur serà divertit i bonic.
També voldria dir als que s'han animat a fer totes les proves que ànim, que no hi ha res més bonic que acabar una prova d'esta "embergadura", això és lo máxim, disfruteu! Segur que pel cap us passarà la paraula abandonar, però deixeu que passe de llarg i lluiteu pel vostre repte: SER LLOPS!!!
Quan vau fer la inscripció vau adquerir un compromís en vatros i en molta gent que us envolta, per tant, no els decepcioneu. Ànims, ànims i molts ànims.

miércoles, 9 de junio de 2010

2 dies per la cursa del llop i... estic tranquil.

Bueno ha arribat el moment de la veritat, ara els últims preparatius i sense donar-nos compte estarem el dissabte dalt la bicicleta.
Serà una edició on no només es lluitarà per acabar, també hi ha 6 o 7 corredors que a part d'intentar acabar la competiran i això és bo, molt bo.
Jo vull ser un d'aquests 6 o 7, ja veurem com respon el cos però per intentar que no sigue.
L'altre que també competirà sera el meu germà, no dubto que ho farà molt bé, ara, serà important que pose coneixement, ja que la cursa del llop és una cursa que vol regularitat i no fer només la bici a tope. Les diferències importants es trauran a la cursa de muntanya i també a la btt, les altres els de davant aniran junts, més o menys.
Ahora, señoras y señores, abróchense los cinturones y disfruten con más de 20 horas de competición.

Avui 15 km de running a ritme suau, demà btt, divendres descans i dissabte ........lo que surtigue.

lunes, 7 de junio de 2010

Vamos a muerte!

Quina gran frase, recordeu?
Pues ara la cursa del llop ja és aquí, el dissabte sense espera a ningú començarà una nova edició, on el meu germà i jo estarem a la línea de sortida.
Ara ja no hi ha temps per més, el que hagi de ser, serà; ni excuses, ni falta d'entrenament, ni queixes, ara és temps de lluitar per aconseguir un nou repte, és per això que vaig fer la inscripció (no va obligar-me ningú).
Ja sabeu que aniré a muerte ni que sigue per poder acabar, el competir-la aquest any serà complicat, no estic com l'any passat però aquells que em coneixen saben que ho donaré tot i més, el guanyador arribarà suat a meta.
Avui he fet 8 km en caiac i 35 km en btt.
Aquest cap de setmana he anat a 2 bodes, i menudes maratons he fet: una va durar 12 hores i l'altra 13 hores, diumenge evidentment no podia ni moure'm

viernes, 4 de junio de 2010

Sí senyor!!!! Si tots siguessin com tu la vida aniria molt millor

http://www.blogger.com/img/object_element.gif
Sempre he dit que un sol no es ningú però tots units som invencibles. És el que jo penso dels meus equips (Uec Tortosa, C.D.Roquetenc, colla d'amics)
Per això hem de seguir units, per afrontar tots els obstacles que hi puguen sortir, no penseu mai que sou els millors, només ho sereu amb l'ajuda dels vostres amics.

Gracies als organitzadors


Un gran detall el que han tingut amb mi al donar-me el mateix dorsal que l'any passat, aquest any tornaré a correr la cursa del llop amb el mateix numero, no sóc maniatic ni res, però millor este que un altre, ja només pel record.....

jueves, 3 de junio de 2010

Una boda esperada: Guillermo i Patri

Este cap de setmana el tenim una mica liat. Vos explico el per què.
El divendres la tarde, tal i com us vaig dir, tinc una boda d'un amic de l'infància: Santi Garcia. Si tot va normal acabarà de matinada i.... sense dormir engantxarem a l'altra boda, la dels amics de la colla: Guillermo i Patri.
Esta boda també ens toca molt, ja que són amics de colla i hi ha molt per fer.
De Guillermo puc dir que hem fet una gran amistat en estos anys. Recordo que al principi quan ens vam conèixer (que eren els anys que jo vaig fer una mica el "perla"),un dia després de surtir de festa vam apostar per fer la cursa del llop, concretament la pujada a Caro. D'aquell dia recordo que vam arribar a les 7 del matí a casa i a les 9 estàvem a la línea de sortida. No cal que us digue com va acabar la cosa, no? Jo llançat a terra a falta de 2 km en uns calambres històrics, ell lançat damunt de la camilla sense poder aixecar-se. I quina locura vam fer!!!
Doncs sí este cap de setmana es casa amb Patri i espero que tot surtigue perfecte. Me n'adono que cada any anem casant-mos algun de la colla i... els pròxims som natros.

miércoles, 2 de junio de 2010

Anar sumant

Aquest matí, després de treballar i abans de dinar, he fet 20 km de running fins la falda del port i baixar. He patit bastant, a part del sol, el vent de cara tot el rato, però "pim pam al puesto".
A l'arribar a casa he dinat i després en bici btt. He fet 32 km molt tranquil i amb la companyia d'Ivan, que cada cop el veig millor després de la lesió. Hem parlat del triatló de Xerta i.....ja vorem si hi ha pique.

martes, 1 de junio de 2010

Jo no faig tanta por, oi????

Avui estic totalment recuperat de l'esforç del fin de setmana. Cada dia recupero millor les cames, espero que en uns dies estar amb condicions de participar i competir la cursa del llop. Llavors sí que pararé a descansar una bona temporadeta (suposo).....ja que l'altre repte cada dia està més a prop.