miércoles, 19 de marzo de 2014

En 15 dies intentarem anar a UTMCD

Pues això, que si estic recuperat intentarem fer la prova de 47 km i 2800 desnivell + clar que amb el pensament únic d'acumular kilometres.
Sembla una prova força dura i crec que em pot deixar prou tou.....en aquesta mentalitat hi vaig.
Seguim sumant i espero que en un temps canvie el sumar pel COMPETIR!!!

lunes, 17 de marzo de 2014

Per arribar a disfrutar, primer gaudirem del sufriment

Avui será una crónica llarga...ho sento! però hi ha molt que contar.
Tot va començar el dia 27 de febrer sols tres dies despúes del dia "X" que vaig rebre una trucada d'un amic de l'epoca ciclista ( Marc Martínez ) tot un crack! i em diu si vull correr l'ultra trail de Xerta, li tinc que dir que fa tres dies que hem enterrat a la mare i que fa 8 mesos que no faig un sol km.
Hem diu que es per correr per una marca, que m'ho penses! però jo li vaig ser molt sincer, no estava per fer una cursa i menys un ultra, a 15 dies vista! .......jodeeer però ja vaig començar a notar un formigetg que feia molt temps que no notava. Al dia seguent es fica en contacte amb mi el Dani Buyo (màneger equip DYNAFIT) i m'anima a córrer, a sumar km! ara si, em vaig dir a mi mateix.
Les oportunitat i les coses arriben quan menys ho esperes i que es recorden de tu en un moment així es valora el doble. Després de parlar-ho a casa i en la familia decideixo posar en marxa el motor.
Amb Dynafit hi ha un projecte a dos anys, per fer-ho molt be a una prova el 2015 i mentres tant anirem ficant-mos en forma, d'aqui 5 setmanes faré UT Barcelona.
Amb el meu equip del Trail Roquetes no canvia res de res, simplement que per algunes ultres canviarà la vestimenta, els sentiments son els que son.
I....arriba UT DE LES FONTS em presento amb 8 dies d'entrenament, de locos! però al no tenir cap presió, sols sumar km em dona certa  tranquilitat tot i estar preocupat de poder cumplir l'expedient.

Divendres nocturneta:

23 km que faig amb 1h 53 al arribar a meta em trobo ja un poc adolorit, potser massa ràpit per mi? tenia clar que al arribar a meta la sensació que volia per mi tenia que ser com la de l'arribada d'un entrenament i....va ser més!!

Dissabte etapa reina Trail de 70 KM I 4000+

Dissabte si que estaba més preocupat, potser per ser coneixedor del perfil....però vaig poder acabar amb 9hores 49 minuts vaig tenir mals moments ( culpa meva ) de no menjar a l'hora que ho demanava el cos i el volguer arribar a Alfara va fer que arribes "grogi", per sort després de jalar 5 bocadillos que va fer Leo en molt de carinyo el meu cos va començar a respondre i va fer els ultims 16 km a bon ritme, etapa enllestida!

Diumenge Cursa de les Fonts

Per endavant 27 km i 1650 possitius, res, ja estava segur de fer-ho! es més l'últim dia em vaig trovar ja millor ( potser que ja portava 93 km més a les cames ) no se, però vaig arribar amb 3h 19 minuts Content, havia pogut acabar.
Ara estic mooolt adolorit, cosa llògica, però amb ganes se sortir demà ja amb bici. Lo cap el tinc intacte!! seguirem sumant sense dubte i d'aqui un temps esperem estar per fer coses boniques.

Gràcies a tothom pels seus ànims, entre felicitacions i pésams ha sigut una bareja de suport incondicional cap a la meva persona, ho agraeixo molt!!

Als companys del trail i les seves incondicionals seguidores que enlluernen els controls i em fan sentir orgullós d'aquest color groc.

I per acabar a l'organització de l'UT DE LES FONTS aquesta cursa ha agafat un altra dimensió, impresionant! Karim un dia recordaràs el que vas engagar i t'emocionaràs ....ara ja es la cursa de tot XERTA



  
He tornat i per mi estan tots dos al meu costat

    

martes, 11 de marzo de 2014

Primera sortida en bici

Avui i degut a que encara no estic recuperat del "trote" de diumenge he decidit descolgar la bici....bueno la del meu germà.
He quedat en Ximo per acompanyar-lo a buscar la furgo que havien deixat a Morella després d'una patejada de fin de setmana.
 Quan m'he pujat a la bici m'he notat molt extrany, molt! Tant de temps sense bici que a dures penes trobava la posició més "comoda". Hem anat direcció la Senia i fins a Sant Rafel, allí he voltat ja que se'm feia tard, he baixat fins Ulldecona i cap a casa.
Una cosa molt curiosa es que he portat tot el recorregut vent de cara...........bueno això em semblava! ja que les sensacions es com si portes un plat de 60 dents!
Al final 76 kilometrets en 2h30 i 30.7 de mitja que per ser el primer dia ho donarem per bo.....quin remei!
Gràcies a Ximo que m'ha fet sortir de casa i realment m'ha sorprés molt gratament.

lunes, 10 de marzo de 2014

Marxa Castells de la Segarra

Tornar a córrer 8 mesos després  i començar en 54.5km no es el millor, no es  l'aconsellable! però bueno, un quan no te remei....
Vaig marxar dissabte a dormir a Guissona a casa un amic que em va facilitar tot i més per sentir-me comodo. Al mati ens vam despertar i cap a la sortida, molta gent ( 2500 persones) per fer la marxa! cadascú al seu ritme però amb la ment en l'arribada.
Surto enraderit, tranquil i sense cap preocupació, vaig adelantant a gent sense anar forçat, em motiva! però fins al km 24....... que tenia als dos corredors cap de cursa a 20 segons. Alli vaig veure que ja s'havia acavat la "marxa" per a mi ja que no quedava benzina i em quedaven 30 km!!!!fico reserva i en un puntet de gas regulant fins a meta.
El cos es volia despegar del cap, ja que les ordres que li arribaven no les asimilava, el cap només volia que tires! però el fisic i les cames......
Vaig arribar molt, però molt adolorit, tant que sols em venia al cap L'UT Xerta, no sabia si feia be en anar-hi, vull pensar que demà ja sols pensaré amb l'ambient de la sortida! però caminant/deambulant cap al cotxe ho veia molt negre.
Del resultat de "l'entrenament" estic molt satisfet, ja que correr a 5 minuts el km durant 4hores 33 minuts després de tant de temps es per estar-hi, les sensacions horribles!!!! cosa normal, ara a recuperar i canya!!!! que això acava de començar........
                                                 Penso que amb tot això avui estaré millor

miércoles, 5 de marzo de 2014

Primera setmana d'entrenaments

Primera setmana d'entrenaments FETA!! bufff com costa arrancar........
Ha sigut tot amb un obrir i tancar d'ulls, de no fer res de res( d'entrenaments ) en 8 mesos ha sortir 5 dies a córrer i diumenge anire a fer la Marxa dels Castells de la Segarra 52km, jo sóc així! o tot, o res i diumenge que ve ULTRA TRAIL DE LES FONTS.
No sóc un bon exemple, ho se! ja que s'ha de començar molt poc a poc després de tant de temps inactiu però m'ho empendre amb calma, sumar,sumar i sumar km, res més que això que no es poc.
Estos primers dies d'entrenaments no cal dir que han sigut durs, tot em fa mal i tot son molèsties, vaja lo normal......i més acumulant estos volums tant ràpid. "Sort" que no tinc un entrenador personal ( mai l'he tingut ) no permetria que fes tot això o sigue que de moment seguirem igual jejeje.
Res més que no sigue dir-vos que tornem a notar-mos actius, vius i plens de motivació i força per tirar endavant!
Avui la meva motivació serà veure aquesta foto amb Toni Contesti que diumenge per una causa solidaria va correr 24 hores en cinta, ets molt gran Toni!!

viernes, 28 de febrero de 2014

La cabra tira al monte!

No vull escriure més del pasat, sempre estarà allí, present per a tot! però vaig a fer un "reset" i començar de nou.
Tinc ganes de començar a entrenar, de fet ja he començat! diumenge passat un dia després del dia X vaig fer 15km....no cal dir com. Se que el running serà la meva vàlvula d'escape i després de consultar-ho a casa 8 mesos després tornem a la rutina, tornem al monte!! una proposta que encara s'ha de pulir m'ha fet acabar de convençer, vos explicaré més endavant, m'ilusiona! i de fet d'aqui 15 dies ja per començar feré UT DE LES FONTS sense entrenament i sense res més que molta ilusió, motivat i amb ganes de "fer km" una bona manera de començar i poquet a poquet ja m'aniré animant.
D'entrada ja m'aconformo amb l'OK de part de tot el meu entorn per poder tenir continuitat, el demés i on vulgue arribar ja dependrà de mi.

viernes, 21 de febrero de 2014

Hem perdut la guerra, sí, però hem guanyat moltes batalles

Avui és el dia que hem perdut la "guerra" ens ha deixat la mare, després de lluitar en mil batalles ( operacions, quimioterapia, radioterapia, etc ) ha arribat el dia que ningú vol veure arribar.
Han sigut casi10 anys i les ferides al llarg de tantes batalles han fet que no pogues combatre més. Pel camí que ha traçat ens quedaran lluites increïbles, batalles que eren perdudes per la majoria i ella les saldava en victòries, així una i un altra vegada ( i això que anava a lluitar "desarmada").
Ens ha de servir poder-la recordar agafada a la vida com ningú, com si encara ens hagués de demostrar alguna cosa......a vegades parlant amb els capitans (metges) se'n feien creus, jo els hi preguntava:
- " Guanyarà aquest cop?" i ells a vegades veient amb la seguretat que jo els hi preguntava em contestaven: " Possiblement no...però la teva mare és diferent, ha guanyat ja moltes guerres perdudes".
He acompanyat a la mare a tots els camps de batalla i puc donar fe que ho ha donat tot! Tinc mil records però recordaré sempre després de sortir molt malferida d'una guerra (tot un llarg període de tractaments) una frase que va dir-me i va bloquejar-me i impresionar-me a la vegada.
"Hauria de seguir lluitant ja que aquí he de guanyar o perdre" Veient que d'aquella guerra només havia rebut i no havia pogut millorar el resultat. Aquell dia jo l'aguantava pel passadís de l'hospital perquè no podia ni caminar....
 Ens ha ensenyat valors, ens ha ensenyat que a la vida s'ha de treballar i lluitar a parts iguals, ens ha ensenyat coses tant bàsiques com el saber respectar i estimar, ens ha ensenyat a ser solidaris, etc.
Ara puc dir que els camps de batalla on s'enfrontava a dures guerres ( hospitals ) em molesten tant sols entrar-hi, detesto la seva olor, podre estar anys sense entrar, però mai podré oblidar aquesta olor, seràn les múltiples hores d'espera o el fet d'estar assegut veient-la combatre sense poder fer-hi res, a vegades, pensant amb un miracle però sempre tocant els peus a terra.
Tinc la consciència tranquila, he intentat estar al seu costat tot el temps possible, facilitar-li els durs dies que tenia sempre amb un somriure i ser un bon fill, però només ella sabrà si ho he aconseguit, a vegades penso que no ho he donat tot i m'inquieta.
Si valorem si la vida ha sigut justa amb ella ens posarem a plorar...NO! no ha sigut justa, una persona que ho ha donat tot pels altres i que no ha pogut gaudir ara com mereixia (no poder-mos ajudar a fer grans als seus nets li feia molt de mal) m'ho deia molts cops. A més, des de l'altre costat veure-la com ha passat de ser un ferrari a un sis-cents sense gasolina ....ha sigut molt dur, trist i dolorós.
Sé que allí on estigue ens mirarà per si seguim el camí marcat, tranquila! mentre tinguem un gram de força ni el papa, ni la resta de familia, ni l'empresa, ni res que afecte el nostre entorn et tindrà que preocupar! tirarem endavant tal i com ens has ensenyat, sabent però que amb tu tot seria diferent i molt més fàcil.
Aquestos últims mesos, ja sense munició ( tractament ) han estat realment durs, veure-la restant, restant i restant ha estat molt dolorós i en moments hem hagut de ser molt valents  per tirar-ho tot endavant, ja que hi ha hagut dies realment difícils ( no cal entrar-hi...)

Gràcies per tot mama, mai podrem tornar-te tot el que has fet per natros,  tornar-te ara tot el que tu has fet per tots natros ens hagués suposat un esforç descomunal.

PD De tots estos anys un fet no m'ha agradat: veure com algú baixava els braços abans d'hora. El pensar i fer tot el contrari ha fet que estigueses amb nosaltres 10 anys més!!!Gràcies mama per esta lluita
PD allí on vaigues no et poses a treballar, que ens coneixem! ara descansa que be ho mereixes.
PD intenteu no plorar la seva mort, aquells que l'heu conegut teniu d'estar orgullosos de veure que ho ha donat tot.
PD intentarem que els teus nets Marc i Pol aconsegueixin en esta vida el que tu has aconseguit amb nosaltres.

Una de les dedicatòries que vaig fer-li a la meva mare, aquesta després de guanyar la cursa del llop 2009
Un clar exemple de com ens has educat (el dia del relleu a la volta a Catalunya)

martes, 4 de febrero de 2014

Sensacions contradictories

No se si recordareu molts de vosaltres que l'últim cop que vaig anar a la marató de sables l'any 2012 vaig recaudar un "grapat" de diners, no cal dir quants, no crec que sigue la finalitat.
Aquests diners vaig donar-los a la lliga contra el cancer infantil de les terres de l'ebre i sempre recordo el que vaig dir-los quan els hi vaig donar els diners, vaig dir-los;
Espero que mai es tinguen que utilitzar!! i si mai s'arriben a utilitzar que tinguen prioritat els xics/es de Roquetes i les terres de l'ebre.
Fins ara no havia sabut res més d'això...fins ara!
Temps atràs vam oferir ajuda un nen de Roquetes que respectablement no van acceptar, però aquest fin de setmana he sabut que en part a estos diners s'ajudara un nen de Roquetes, per això deia que em sentia molt extrany,  per una part podem ajudar un nen del poble i això omple!  i per l'altra de tristesa que el dia "x" haigue arrivat.....
Esperem ara no sols poder ajudar, ara esperem que l'ajuda que li arribarà de molts llocs sigue el suficient per tenir una llarga vida i tirar endavant amb molta felicitat.

PD Segueixo pensant que la vida molts cops no es justa,
PD Molta força i molta sort per a esta familia, 

martes, 14 de enero de 2014

L'home de les 1000 medalles

Llevaba toda la vida corriendo, una vocación de la que vivía y que le había reportado, más de mil medallas. A sus 95 años, Emiel Pauwels, el atleta más longevo del mundo, solo pensaba en nuevas metas. Y la perspectiva de tener que renunciar a ellas por un cáncer de estómago le quitó las ganas de seguir. Y no pensaba solo en el atletismo. Así que cuando este belga nonagenario supo que la enfermedad le obligaría a cambiar de vida, decidió acabar su carrera más larga. Él, que tantos retos había afrontado desde los 14 años, optó por acogerse a la eutanasia. Murió el pasado martes por una inyección letal tras despedirse por todo lo alto.
La historia de Emiel Pauwels encierra una mezcla de miedo a la enfermedad y valentía ante la muerte que le llevó a tomar un camino inimaginable en casi cualquier otra parte del mundo (Bélgica es uno de los pocos países donde la eutanasia está legalizada). “Para nosotros ha sido una cuestión sencilla que hemos discutido juntos”, explica con admirable serenidad Eddy, su único hijo. Cuando se le pregunta si ha sido duro aceptarlo, asegura haber estado “al cien por cien junto a su padre” en esta elección, que no duda en calificar de valiente.
En conversación telefónica desde Brujas, donde tiene su domicilio, el hijo de Pauwels explica los motivos: “Era el fin de su carrera como atleta, ya no podía correr más y entonces decidió acabar con su vida. Correr era muy importante para él”, concluye.
L'home de les 1000 medalles

La fiesta se convirtió en una auténtica oda a la vida. “No lloréis por mí”, dijo a sus allegados, con los que quiso fotografiarse para dejar constancia del momento. “Esas lágrimas me ponen triste. Sed felices, como yo. Toda la gente a la que quiero está hoy aquí. Solo por mí. Por eso puedo ser feliz”, recordó a los asistentes. Y concluyó: “Ha sido la mejor fiesta de mi vida”.Tanto o más que el recurso a la eutanasia, la historia conmueve por la forma que tuvo Pauwels de decir adiós a la vida. En lugar de vivir el proceso de forma lacrimógena, el atleta abrió las puertas de su casa en los últimos días a todo el que quisiera pasar a despedirse y coronó el adiós con una fiesta el pasado lunes, un día antes de la muerte, rodeado de las 20 o 30 personas más queridas, entre ellas su hijo. Brindó con champán y lo consideró “la última travesura” de su trayectoria.
Esa manera tan heterodoxa de celebrar la muerte ha sorprendido a los propios belgas, acostumbrados a vivir la eutanasia como un derecho del paciente cuando se enfrenta a una enfermedad terminal. Era el caso de Pauwels, aunque con matices. El cáncer que le habían detectado en noviembre, justo después de haber conseguido un oro en la Copa del Mundo 2013 celebrada en Brasil, amenazaba con postrarlo en una cama hasta su muerte. Los médicos le auguraban una buena recuperación y por eso lo habían animado a operarse. Pero la hipótesis de pasar al menos 20 días en el hospital fue demasiado para él, explica Bert Heyvaert, periodista del diario belga De Standaard, que lo entrevistó poco antes del fallecimiento. “No quería sufrir a los 95 años. Además, ya me estaba sintiendo bastante enfermo y no sabía si podría seguir llevando la misma vida después de la operación. Así que decidí hacer los papeles para la eutanasia”, le confió a este periodista.
En Bélgica es tradición organizar, tras el fallecimiento de un ser querido, lo que se denomina una mesa de café. Los allegados comparten mantel y recuerdan al fallecido mientras beben café acompañado de algo dulce. Con el paso de las horas, las lágrimas iniciales suelen convertirse en sonrisas al recordar los mejores momentos del difunto. Bert toma la analogía de un experto en eutanasia al asegurar que lo que hizo Emiel Pauwels con la fiesta en su domicilio fue “organizar su propia mesa de café en vida”.
Antes de llegar a un estado terminal, Emiel Pauwels eligió morir como había vivido: rezumando energía. La misma que exhibía en la carrera que disputó el pasado marzo en San Sebastián, cuando resultó ganador en 60 metros lisos. Y con un sentido del humor del que hacía gala al aludir, casi hasta el último momento, al interés que despertaba en las mujeres por sus proezas deportivas

sábado, 4 de enero de 2014

Hi ha coses molt gratificants a la vida

Molt temps sense escriure al blog....no tinc activitat, les curses, entrenaments i les activitats esportives han passat a no ser una prioritat per mi....sempre que no hi hagi una causa realment de força major seguirà sent així, almenys de moment.  Aquest últim dia de l'any, però, va arribar una força major! Tot va començar ara fa un parell de mesos quan un diumenge passejant pels Ports vaig trobar-me uns amics, Elena i Julio ( germana i cunyat d'Ivan Garcia, trail Roquetes ) que anaven amb la simpatiquíssima Gemma i els seus dos fills ( Ivan i Joel ). Després de saludar-mos i parlar un moment, Gemma em va demanar si volia fer-me unes fotos amb els seus fills. Cap problema li vaig dir, em diu que es perquè em tenen admiració.. Em vaig quedar sense moltes paraules (el seu pare va morir fa poc en un accident i més endavant m'he enterat que als petits els hi deia que havien de ser valents i forts com jo....buffff)
Dies més tard va venir Ivan al taller on treballo portant-me la foto que ens vam fer dies atràs al Port ampliada i dient-me que volia que la firmés! Allò  seria el regal de reis per a Ivan jr. El regal de reis???
- Sí, allò és per ell millor que qualsevol regal. (Si tot fos tant fàcil d'arreglar en aquesta vida pensava jo). 
Tot allò em va fer pensar i molt, vaig trucar-li a Ivan i li vaig dir que tornés a passar pel taller!! llavors li vaig donar una bossa amb roba running de la que jo més apreciava, si no els reis mags a Ivan jr li arribaven de buit jeje.
Uns dies més tard vaig trobar al petit Ivan mirant un partit del barça a un bar del poble amb la seva mare i li vaig preguntar;
-vols córrer la sant silvestre de Roquetes amb mi? vaig notar que li va fer molta ilusió i el dia 31 per tancar l'any em vaig vestir de curt, la millor manera de despedir el 2013 era de curt i per una bona causa.


Abans de la sortida va venir Ivan amb la seva mare a saludar-me, vaig arribar justet de temps! ell anava acompanyat del seu germà i de Gorka, dos futurs campionstambé, i va ser allí on la seva mare em va donar "els regals" per a què li fes entrega personalment, un bonic instant. Després de donar-li vaig notar que es va quedar com jo al Port, sense paraules! que fàcil pot arribar a ser el fet de fer sortir un somriure i l'alegria d'algú.
Després, a la cursa, vaig poder comprovar que Ivan és molt fort i molt valent, em va sorpendre molt ja que sense estar entrenat va córrer com el que més, va donar-ho tot! no es va rendir en cap moment i per aqui es començen a forjar els campions!

PD  Familia no dubteu mai de cridar-me sempre que em necessiteu! si jo ús puc ajudar ho faré sense dubtar-ho un segon. Molta força, campións! m'heu fet més feliç vatros a mi que jo a vatros.

La vida no ens prepara per viure segons quines situacions.. dit això, em de traçar un cami i el cami a traçar el tenim al davant! Els principis com tot a esta vida son difícils però amb esforç i convicció acabareu aplanant la llarga i bonica vida que teniu per endavant


lunes, 21 de octubre de 2013

UTSM una crònica inacavada...

Un únic objectiu per Javier Fran per aquest 2013, UTSM, volia fer els 100km del recorregut dintre de temps ( 24hores) passant per tots i cadascún dels seus llocs, l'any passat ja vam fer-ho però per culpa del temps ( molta pluja, boira, fred) van retallar 9 km que eren els més difícils. Este año lo vamos a hacer todo y dentro de tiempo, em deia.
Jo tenia clar que si, clar no, molt clar! però no va ser així, ara vos ho explico.

Donen la sortida a les 9 del mati molt puntuals, tinc el temps de poder saludar molts amics que hi havien per allí abans d'enfrontar-mos als 100km que tenia clar que fariem solets...i arranquem!
Li vaig dir a Javier que no portava el gps per que no em matxaques més del compte amb els seus calculs jeje però si que el portava i veia que anavem molt millor que l'any passat, passaven els km i les hores i manteniem el ritme que era de 5km/h (brutal per ell amb muntanya) jo pensava que si no baixavem el ritme era ritme de 20 hores cosa que seria increible. Vaig guiarlo al limit ja que volia arribar a Cabacés km 57 de cursa amb marge de temps per poder dosificar els ultims 30/40km de cursa i aixi va ser!
Amb 11h33minuts arribem a Cabacés km 57 amb el mateix promig, 5 km/h, impressionant!! seguiem portant ritme de 20hores per fer els 100km i ja portavem casi el 60% de la cursa, això promet em deia a mi mateix arribant a Cabacés però......tot es va acavar per nosaltres allí, si, a Cabacés! Joan un xic de l'organització ens va dir que haviem arribat fora de control, fora de control? li vaig dir i em va dir que si, que per 13 minuts......però si portem ritme de 20 hores???? bueno si marxeu ja vos deixo seguir però fa 10 minuts que l'escoba (els que tanquen la cursa) han marxat treien cintes i jo m'hi vaig negar. La veritat es que jo vaig estar molt calmat ja tinc prous preocupacions en altres temes més importants com per pedre els nervis, simplement li vaig comentar que portavem 40km sense menjar res ( la carrera era de semiautosuficiencia) i voliem parar 10 minuts per menjar be ja que allí hi havia pasta i bocadillets i que amb el temps que duiem ens sobraria temps de sobra per arribar dintre de temps. Jo soc el seu guia però també soc el responsable, no podia permetre marxar sense menjar res. Bueno va ser més llarg però....no cal.

PD Hem de partir de la base de que vam arribar fora de control!!!!lo demés, es parlar per parlar.

PD Qui va calcular el temps de tall al km 57 per mi es va equivocar i molt.

PD Ho sento molt per Javier ja que havia depositat molta ilusió en aquesta cursa i les seves ultimes paraules em van fer mal..."nunca habia corrido tanto por montaña y estamos fuera de carrera"

Pues res amics això ha sigut tot, una llástima aquest final amb ell ja que ara estaré temps sense fer-li de guia ja que per motius personals no podré fer-ho, tot i això mai el deixaré "tirat" ahir li vaig conseguir més guies, jeje.

martes, 17 de septiembre de 2013

Voleu viure una experiencia única?

Hola amics;

Si algú li falta una dosis d'adrenalina, una experiencia diferent o simplement vol viure de primera ma un capitol de superació personal...ara es el moment!
Aqui vos deixo l'escrit per si algú pot estar interessat/da, jo simplement o aconsello, per desgracia jo aquest cop no puc acompanyar-lo.
"¡Hola, Me llamo Javier Fran Sin. Soy ciego montañeante al cual alguna
vez algunos de vosotros debéis de haber visto con Albert en la
trail Guara
mismo año o en el quilómetro vertical de Roquetes hace pocos días, con
Albert y con Ramón Morató;en dichas carreras y/o con Sebas Guim en la
maratón -de Aneto- del año pasado, con Elena Ferreres en la
maratón de Siges, o con Diana García en la carrera dels Cocóns o
en la meteorológicamente accidentada maratón -del aneto- de este año;
quizá incluso alguien de entre vosotros me haya visto en las técnicamente menos difícilmente transitables cienquilométricas 101 de Ronda o 104 de la
Calcenada.
Espero además coincidir de nuevo con algunos de vosotros en la ultra del
Montsant nuevamente junto a Albert, y a lo mejor con Ramón,  durante este
mismo año.
Me estoy  dirigiendo a vosotros mediante el blog de Albert  para caso de
que a alguno le viniese bien, atrajese o apeteciese guiarme en la trail
corta (38KmKm) de la edición Guara
Habiéndola completado dos veces, con Albert   durante  el año pasado recortando casi hora y tres cuartos al crono realizado en la primera, me hacía ilusión la expectativa de completar la larga, y  Lo
teníamos todo planificado un amigo y yo cuando al amigo imprevistamente
le ha surgido oferta laboral en Inglaterra para ya mismo y que, de
salirle bien, le será muy importante para el futuro profesional.
Conque por fuerza mayor me he quedado sin guía para la ultra cuando apenas
faltaban semanas para el cohetazo.
No hay mal que para bien no venga. Ha sido ocasión para que Albert me
haya hecho percatarme de que era demasiado arriesgado acometer la ultra
Guara Somontano a primeros de octubre  siendo que a mediados del mismo
mes él y yo íbamos a tener la del Montsant: La lluviosa temperie del año
pasado le quitó los diez quilómetros máxime arduos. Se tratará de
completar también dentro de tiempo de finalizadores la de este año
solamente que, si los meteoros lo permitieren, sin retajamientos.
En fin, se trataría de intentar mejorar un cuanto el crono o, por lo menos, seguir llegando a meta dentro de horario de finalizador, por caminos que tengo trillados dos veces y por los cuales aprendí mucho con Albert en la edición del año pasado.
Si a alguien de entre vosotros le atrajese vivir las formas de interacciones dables entre montañicoredor ciego y montañicorredor que ve, sin necesidad de alejaros  mucho respecto de vuestros hogares, estaría encantado de que compartiésemos la jornada juntos. De entrada, el mero ser amigos de Albert me inspiraría confianza a ciegas, nunca mejormente dicho en mi caso por más que en los pensamiento, imaginación y memoria visuales tenga todo un hervidero de imágenes y colores. Además, los contactos humanos (Ramón, Elena, Diana, Sebas, Xavieres tocayos míos,etc)  que vuestra red me lleva deparados me han resultado gratos y gratificantes, tanto en lo deportivo cuanto en demás aspectos de la personalidad general. Incluso algún departir breve me tiene dejada huella.
Aunque, por supuesto, cabría que no congeniásemos, sería todo un ejercicio mental y anímico intentar compenetrarnos a pesar de ello a lo largo del trazado de la carrera.
 Es competición idónea para que entremos en contacto formando duo dos corredores cuyas percepciones del terreno son entre sí tan diferentes de entrada y para aplicar  con guía nuevo lo
aprendido con Albert, y para aprender algo con él mismo, como con todos.
Aclaro que correr o trotar suelo ahcerlo solamente por terrenos que me permitan meter el pie con plena confianza. El resto de los tramos suelo hacerlo andando a la máxima velocidad que me sea posible. Algo que con Albert, calzados en hokas los pies,   aprendí durante la trail Guara
Es posible, incluso, que algunos de vosotros estéis inscritos pues suelen ser catalanes muchos de los participantes en  la Guara
Desde luego, el  objetivo muy probablemente le sería nuevo con respecto a la meta: llegar dentro de crono de  finalizador aunque fuese en última posición (:preferiblemente en penúltima, antepenúltima, anteantepenúltima, etc:), pues en carreras técnicas tipo Guara, no es razonable aspirar a mucho más, tanto más cuanto mis ejercitamientos consisten únicamente en excursiones a la montaña, ascensos a picos, subires y bajares por las escaleras de mi casa de vez en cuando, las carreras en las cuales participo y algunos ejercicios esporádicos de potencia y flexibilidad de piernas.
También podría ser guía cabal alguien que participase meramente de entrada con el objetivo principal de llegar a meta dentro de tiempo de finalizador aunque participase exclusivamente para sí mismo. En tal casosería para mí un placer intentar  poner mi granito de arena para que los dos alcanzásemos meta dentro de tiempo, como me ocurrió con una pandilla a la cual me añadí en una cienquilométrica madrileña cuando quien me hacía de lazarillo hubo tenido que retirarse: Eran entre sí amigos que por primera vez participaban en ultrafondo. Para mí no era la primera y todos juntos alcanzamos meta finalizadores.
Añadir que, de entrada, acumuladas diez cienquilométricas de montaña, incluida la ultra del montsant, compatibles con bici de montaña en todo o en casi todos los tramos las demás, varias veces he llegado felizmente a
meta con sendos guías a los cuales había conocido personalmente por
primera vez durante el día mismo de la carrera o durante la víspera.
Además, amigos de Albert,contaríais  con lo que él os contase por su
parte al cabo de su experiencia acumulada conmigo.
En fin, me encantaría que de ese gratificante ambiente del ámbito de
Albert, surgiese  con quien compartir nuevamente la trail Guara Somontano
de este año.
Comoquiera, a principios de la semana que viene me pondré nuevamente en
contacto con la organización para ahcerles saber las novedades,
plantearles mi situación o proponerles publicar solicitud de guía en el
foro de la carrera si siguiere sin tenerlo.
Me dijeron que calculaban que les quedarían dorsales hasta primeros de
septiembre. Más aun, Es carrera que suele disponer de dorsales
asignables hasta la fecha límite.
He aquí la dirección de la página de la carrera:http://utgs.es/?page_id=155&lang=es
 De paso  la corta de Guara me dejaría tiempo disponible para ir a Madrid durante la
tarde noche/ desde Lérida/lleida, o desde Barbastro->Zaragoza, para un evento que con la ultra, y muy probablemente con la mediana también, me h                                        ubiera resultado incompaginable.
Aunque lo hasta aquí dicho debe de sonaros a algunos de vosotros por charlas en Tivenys y en Roquetes, querría insistir en algo más que he repetido a menudo: Cualquiera que sea la carrera, casi nunca me está de más detenerme brevemente ante algún árbol señero, determinadas plantas, hojas, flores,  setas, recrearme en sensar el terreno de ciertos parajes, etc. Incluso pinchazos de zarzas y similares me resultan especie de "inyecciones de naturaleza". Hay todo un placer en rozarse co ramas de helechos, etc. O sea, que, además de minutos imprescindibles en puestos de avituallamiento o de registro de tiempos, habrá minutos dedicados a vivenciar el terreno por elterreno mismo a la vez que temo mucho rodillazos contra cantos de piedra frentazos contra ramas duras bajas, etc.

 Por último, aclarar que el guía debería inscribirse como un corredor más
y que me parecería perfectamente razonable compartir con él las expensas de los trayectos desde la vivienda de él/ella  hasta Alquézar, ida y vuelta, por supuesto.
Nada impediría, por lo demás, compartir la carrera con dos
coparticipantes, por ejemplo, si se diese el caso, aunque uno bastaría.
Mis señas de contacto son:abrotanedo@yahoo.es
nº móvil: 657 821 918.
 ¡Gracias por el mero haberlo leído!

lunes, 2 de septiembre de 2013

La propera Ultra trail del Montsant (100km)

Ja puc confirmar que la propera locura serà fer l'ultra trail del Montsant fent de guia de Javier amb menys de 24 hores.
Menys de dos mesos! això son ja paraules majors però avaaaaant! on son els obstacles?  formem una bona parella, per què ell no els veu i jo no els vull veure....vaja que algu ens tindria que dir prou o on estan. Serà divertit, emocionant i dur a la vegada tot i això espero poder-lo guiar fins la meta
                Albert, quiero hacer otra vez el ultra trail del montsant? i aquesta cara se'm va quedar...

domingo, 1 de septiembre de 2013

Una experiència més

Bueno primer que tot perdó per no escriure més al meu blog però ara els projectes esportius estàn aparcats, feina, fill, mare, familia, etc ocupen tot el meu temps, prioritats del moment i de la vida.....

Dit això avui si faré una entrada explicant la vivencia d'ahir al km vertical de Roquetes on vaig participar fent de guia de Javier Fran, amb ell he fet dos maratons de muntanya i un ultra trail però faltava un km vertical al nostre palmarés jeje ara només recordo algunes de les seves paraules;
- "donde me has metido"
Tot comença fa molt temps quan li vaig dir que al meu poble s'organitza un km vertical molt bonic i ell que no s'arruga davant de res me va dir;
- pues lo podriamos hacer.....i jo que de por en tinc poca per fer animalades el resultat va ser l'inscripció! que també hem d'agraïr al trail Roquetes.
Tres dies abans vaig voler anar amb un amic ( Pepe Sole ) i el seu nebot Eduard a fer tot el km per tenir una referencia i vaig veure clar que no seria fàcil hi havia uns trams on la dificultat tecnica era alta però va ser molt possitiu per treure conclusions, ens va costar 1h55 fen-ho tot caminant ligerets sense parades i després de fer números vaig calcular que sortin tot perfecte ens podria costar 2h 30min.

Arriva el dia i l'hora de pujar 6.2km i 1300 mts de desnivell possitiu i després de fer 2 km d'escalfament ens presentem a la linea de sortida on Pepe Sole, Ramon Morató, Ximo i Oscar també voldràn acompanyar-mos al llarg del recorregut per viure de primera ma l'experiencia. Segons ells som com un matrimoni, amb tot el que això comporta! ens respectem,ajudem però també ens barallem.....jejeje.
Vam fer una pujada de menys a més i amb molt de sacrifici i esforç ens vam presentar a meta amb 2h 28 minuts. Agraïr la companyia de tots i només els que fan curses de muntanya o van fer el km vertical poden imaginar-se el que es fer-ho una persona invident, vos ho imagineu??
Si voleu veure un petit video mireu al meu perfil facebook allí hi ha un petit reportatge.

De l'organització avui no diré res ja que pareixeria que tot el que dic es per ser part d'ells però mil gràcies pel tracte que heu tingut no amb natros, amb tots! se'n parlara de Roquetes i del KM VERTICAL!!

domingo, 23 de junio de 2013

Fredes - Pauls

Aquesta prova es especial per mi, ahir feia 10 anys del meu debut! i al igual que aquell dia va ser un dia maravellós.
No vaig aconseguir "la guinda" ( baixar de 4 hores ) per aconseguir això depens de moltes coses i ara mateix a mi em falten part d'estes coses però estic molt content pel resultat i pel temps aconseguit, com algú va dir;
-no és poco!
La nocturna ha agafat un altra dimensió ahir a Fredes si comença a sonar la musica em penso que estic a Chamonix per sortir al UTMB quin goig, per favor! Jo penso que a Fredes mai havia hagut tanta gent.
Després de les salutacions i fotos obligatories de grup agafo la camelback....i em fico a primera fila per apretar ja des d'un principi però sempre pensant amb la distancia i amb l'objectiu.
                                       Mauro no vaig parar per què no hi havia res a la taula...

 Lhoussain.Abaghad se'n va des d'un principi però m'anaven donant referencies i no em treia molt 3min 30seg Caro però amb una diferencia jo a Caro vaig arribar "fresc" amb 2h05 i ell es veu que anava tocat de bessons, al dir-me això em vaig envalantonar i animar, vaig pujar les foies patint però corrent! i al arribar a les garrafes d'aigua veig Lhoussain caminant i li dic que vingue en mi però em deia que li pujaven els bessons tot i això va seguir-me fins Clotes allí jo no vaig parar ni un segon i ell es va quedar en aquell mateix instant ja sabia que sols depenia de mi poder aconseguir els objectius, vaig tirar en desició fins l'enrejolada i una volta alli vaig mirar el rellotge 3h29,50 es podia aconseguir el record si baixava com al 2008 en 28;30 minuts!!però era consient que havia "liquidat" el diposit i les cames, a més, la baixada no estava del tot esfaltada.....i......adeu record! però tot i això en 4h 06 min vam arribar a Pauls amb el frontal a la ma i amb les piles noves per l'any vinent.

                        Companys d'equip això no es cap paletilla, o sigue que es per a tots!

Vull donar les gràcies a tothom que em va recolzar que en son molts i sobretot a Carlos Balague que li tinc preparat un "detallet" que tant mereix per tots els sacrificis que fa.
Enhorabona UEC Tortosa per fer d'esta prova una prova mítica.
Content també de veure els senders cada cop més groguets.
Felicitar a tots/es los valents/es que cada cop en son més, aquest any 900! i vos animo als que vau quedar-vos a Caro a poguer dir un altre any JO TOTA!

martes, 11 de junio de 2013

Aquestes coses son lo millor del nostre pas per l'esport


En pocs dies he rebut aquestes dos "recompenses" de lo millor que un esportitste pugue recollir, vos ho aseguro!
També puc dir que no pararé d'ajudar i lluitar contra el cancer i altres events solidaris, això m'ajuda i em motiva, també em fa adonar que sóc un afortunat al poder fer-ho ja que després et queda una satisfacció única.

jueves, 6 de junio de 2013

Diumenge obligats a donar suport!

El proper 9 de juny organitzen la Pujada a Caro.Desde el nostre club ja fa temps aprofitant que havien arreglat la part de Roquetes a Carreretes vam pensar perque no fer una pujada a Caro i vatros direu aixo es pot fer per un mateix, pensareu, pero desde el club ho vam voler organitzar de forma que li donem un encant al puguer pujar acompanyat dels cicloturistes de les nostres comarques o inclus de fora ja que puja a Caro es tot un repte per a qualsevol ciclista que vulgue vindre aquest dia.i un repte que tenim tots els dies es la lluita contra el cancer per aixo totes les donacions que fareu aquest dia anirant a mans de l' entitat LLIGA CONTRA EL CANCER. Per aixo esperem ser-ne bastants per arreplegar com mes fons millor. Us esperem a tots/es ja sigui en bici de carretera,o btt ja que encara que sigui una cicloturista esta oberta la participacio a la  pujada a tot tipus de bicicletes.US ESPEREM

Tota l'informació a 

http://www.btterresebre.blogspot.com.es/2013/05/pujada-cicloturista-benefica-caro.html

martes, 4 de junio de 2013

Duextrem Amposta

Diumenge vaig tornar a recordar el que era una "pàjara" ja no ho recordava però ......quins mals records!
Al duextrem vaig sortir sense esmorzar i ...la vaig liar, entre preses i aixecar-me justet l'asmorzar podia no ser una prioritat.
Al sortir a la cursa que es va sortir molt ràpit ja a la primera pujada vaig notar sensacions no bones, deixem-ho així tot i arribar 3º a meta vaig pedre molt de temps respecte als dos primers, massa!
Després ja va ser la confirmació, al agafar la btt tot va ser tot un cúmul d'errors, el primer es que no vaig parar a replegar el bidó, em va caure temps de sortir al agafar-lo per veure, que tonto! després de no esmorzar, amb aquella calor i  d'haver fet la cursa de trail el necessitava com mai! però en fi.
Al km 11 de l'etapa de btt quan estava parat a un avituallament passa Joan Farnos, al veure'l surto corrent per atrapar-lo i faig 1km amb ell, no el podia seguir...mare meva, de seguida vaig pensar "la que se avecina" jeje ara ric però no reia tant.
Després d'un altre avituallament  em passa un altre corredor i el mateix, intento seguir-lo però ....2km! ara ja m'ho veia, anava cami d'agafar un pajarón important.
Quan faltaven 5 km per a meta a una recta mirava atràs a vore si venia el meu germà, però encara no, que estrany vaig pensar.... però a falta de 4km ja m'havia atrapat! imagineus el ritme d'un i de l'altre.
El pitjor de tot es que no el vaig seguir ni 100mts! faltava encara 1.5km per meta i vaig baixar de la btt i estirant-la cap a un collet i ni així, vaig tenir que parar.
Vaig començar a treure i tenia unes sensacions molt dolentes sort que passava per allí el sr Horta que em va donar un gel i jo encara li deia
-"però si sol queda 1km" però es que si no ....ni arribo! em pasen dos corredors més en este últim km i per fi arribo a meta, buffff..... l'he liada em vaig dir a mi mateix.
Ahir em van trucar de l'organització que m'havia deixat la camiseta i les bambes al fer la transició, mareeeee com vam acabar.
Esperem que no torne a passar..................................

Gràcies pel tracte que he tingut per part de l'organització i felicitar-los per l'éxit que han tingut en la cursa.

lunes, 20 de mayo de 2013

Trail Rasquera - Tortosa

 Ahir diumenge vam acudir a fer el Trail de Rasquera a Tortosa, cursa del circuit que organitzen els amics de la Uec Tortosa.
La cursa va ser bonica, ràpida i se'm va acabar fent dureta....però ja tinc molta més benzina! poc a poc vaig agafant la forma, de seguir igual en un meset estarem per donar guerra!! potser a la nocturna....
Ja des d'un principi vaig sortir decidit, amb confiança, sabia que se'm faria llarg però qui no arrisca.....i vaig portar un ritme que sols va aguantar un corredor Lhoussain.Abaghad, el millor avui per avui.

 Vam fer 35 km junts a bon ritme i un per l'altre tiravem fort i sense encantar-mos gents, fins i tot a un avituallament els vam agafar "pixant" i ens va tocar obrir a natros les botelles d'aigua jeje però a falta de 5 km per meta li vaig dir;
-fins la propera! avui ja he fet prou de seguir-te fins aqui però en un meset pelearem fins a meta...i ja no el vaig veure mes jo vaig acavar de fer els ultims 5 km molt tranquil i content en mi mateix, avui ja he notat molta millora.
El resum de tot es que me'n vaig molt content amb l'equip, amb l'organització i amb mi i decebut per la poca participació que hi havia, mereixen moooolt més suport, natros el Trail Roquetes vam estar representats en cursa i marxa
Fins la propera.

martes, 14 de mayo de 2013

Hem d'anar-hi nois!!!

Molts són els motius que tinc per fer una crida, molts! i és que la gent de la uec Tortosa, els meus amics, són els pioners amb les curses de muntanya a les terres de l'ebre i també per fora, el primer equip que hi havia de trail, a les nostres terres.
Ells ens han guiat, ens han traçat el camí, ens han obert els ulls i és més, a molts de nosaltres ens han ajudat o facilitat a organitzar la nostra cursa ( la que té cada poble, ja que avui en dia cada poble té la seva cursa de muntanya )
Avui dia tenim un circuit de curses de muntanya envejable, admirable i fantàstic.... però no oblidem l'origen i part de l'origen són ells: LA UEC TORTOSA.
Per això, i per moltes més coses, diumenge participant a la Trail Rasquera - Tortosa o a la marxa és una bona manera d'agraïr-los tot el que fan i han fet per este esport, el nostre esport.
Vos espero a tots a Rasquera desitjant cel·lebrar el vostre èxit a Tortosa.

SOM-HI NOIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD jo avui mateix faré l'inscripció

Per Horta es correr molt!!

Diumenge vaig anar a Horta a fer uns 10km d'asfalt, si! ja se que això no es lo meu però per anar agafant ritme no m'anirà mal, a més tenia unes rampetes que van afavorir el meu resultat ja que si no......
Una cosa molt curiosa es que vam marxar junts amb cotxe cap a Horta 4 amics de colla.... a correr una cursa i no de festa jejeje i vaja que dos vam pujar al podi i els altres no anaven molt lluny, m'agrada!
Una volta allí ja vaig veure que la cursa seria ràpida i dura per ritme que es portaria i si, així va ser.
Jo correr a 3;30 com a que no i vaig fer-ho 4 km.....cara avall! tot i això vaig veure que es com tot, entreno,entreno i més entreno.
Felicitar al guanyador que pareixia que estes fent un altra cursa i natros a entrenar!

Diumenge que be esperem correr ràpit però 42 km, estarem a la Rasquera - Tortosa

lunes, 6 de mayo de 2013

Li tenia ganes ( crònica de la cursa del Vent )

Li tenia ganes, podriem començar així aquesta crònica.
Molts de vatros ja sabeu que per uns motius o altres les curses i el correr ja no son una prioritat, ara el poder ser un bon pare i el estar junt amb la familia es més important.
Tot i això, la muntanya, el correr, l'ambient i per què no dir-ho la competició, em tornen boig!!! i no sortir a correr es anar-me matant a poc a poc, es per això que al Reguers li tenia ganes, moltes ganes.
Feia una setmana que entrenava be i amb normalitat, fent entrenaments bons, ja que el petit Pol es porta be, molt be diria jo i amb el permís de la meva dona m'anava escapant per poder entrenar regularment, clar que amb tants pocs dies no podem pretendre segons quines coses...però enseguida vaig notar que podia fer-ho ja prou be.
El fet que era el dia de la mare i jo en tinc dos a casa que........telita!!!m'animava a donar un poc més de mi però tot i això impossible per poder aspirar a algo que no fos el resultat que vaig obtenir.

Un altra cosa que em va donar un plus va ser el fet de veure aquesta foto d'equip, UN EQUIP!! i vore com pasaven les curses i jo no els podia "ajudar" fer pinya, estar allí, ara que ja esta tot engranat i fem un pam de goig, en fi que tot va ajudar per què sortigues una bona cursa.
La cursa va sortir rapideta i pujant a gànduls ja anavem quatre corredors els que al final quedariem els quatre primers i alguna brometa vaig soltar tipo;
"eiiii per aqui s'ha de correr que esteu fent tap" jejeje ara al recordar-ho.....després vaig dir-los que era broma.
i més, però millor parlem de la cursa jeje Angel Curto pot contar-ne un altra del farrubio si vol jeje vaig disfrutar, es nota oi?
La pujada al farrubio la vaig fer molt lenta, vaig regular inclús massa, volia guardar un poc per baixar més solt i apretar a l'última però que igenuo, a l'última es puja caminant!!!
Vaig fer la baixada al farrubio amb Pere Aurell, un crack! va a meitat gas ja que surt d'una lesió però en quatre dies, adios! i la pujada al Penyaflor be, però veien com em marxava Pere sense poder-ho remediar i això que anavem caminant els dos...el millor de tot es que vaig arribar a meta moooolt sancer.

De la gent del Reguers i de la organització sols diré el seguent;
"made in terres de l'ebre" felicitats!!!!

jueves, 2 de mayo de 2013

Inscrit a la cursa del vent!

Aquest diumenge participarem a la cursa del vent, on espero poder "disfrutar-la".

Han passat ja 4 setmanes del naixement de Pol, les coses començen ha tornar al seu lloc i tot i no poder fer el que un voldria aquesta setmana he entrenat més o menys amb normalitat.
Tots sabem que amb 8 o 10 dies d'entrenament no podem pretendre res però si el màxim dintre les nostres possibilitats o sigue que així ho farem.
Es una cursa bonica i exigent...espero que "el vent" no em passe molta factura.

lunes, 29 de abril de 2013

Tinc "mono" de cursa.........

Aquesta setmana passada he pogut entrenar un poquet ja....i si puc entrenar aquesta setmana voldria treure'm el "mono" i anar a correr una cursa, la del Vent! ja que esta al costat de casa i tinc grans i bonics records, a més, la cursa m'agrada!
Poc a poc estem entrant en una rutina més portadora ja que Pol es porta molt be i ens "deixa" fer, tot i això ni per asomo fer el que un voldria......jeje.
Ara hi ha coses més importants que fer km, tot i que necessito fer-ne per desconectar i alliberar-me de tensions acomulades de la setmana.
Lo dit, si es pot i puc entrenar una mica per que la cursa no se'm faci un calvari ens veiem diumenge al Reguers.

miércoles, 17 de abril de 2013

Un sopar que em farà sentir orgullós!


 Divendres a Roquetes es farà el sopar anual a benefici de la lliga contra el cancer i un any més els meus pares i jo assistirem al acte, la meva dona Tere aquest cop no vindrà, Pol de moment necessita molta atenció.
 Serà un sopar especial per mi ja que a més a més faré entrega dels diners recaudats amb la venta de les agendes esportives, mooolts!! no m'agrada especificar cantitats ja que l'important no son els diners sino els fets.


 La venta de les agendes ha sigut tot un éxit i vos agraeixo molt a tots l'implicació i la solidaritat que heu tingut comprant-la. El repte solidari queda assolit i de quina manera...GRÀCIES!
Hi ha un però com a totes les coses .....el repte esportiu ( fer el gr 99 ) tot el recorregut de l'ebre no ha pogut ser com molts ja sabeu, uns dies abans d'enfrontar-me a ell la salut de la mare es va complicar i primer es lo primer. Ara a nascut Pol el nostre primer fill i tampoc tinc el temps de poder fer-lo però...... no m'agrada deixa les coses a mitges.
El repte esportiu queda pendent i prometo fer-lo! ja que ho necessito.

martes, 9 de abril de 2013

Hem sigut pares!!!

Vaig dir que només una força major em privaria de correr la cursa d'Alfara doncs aquesta força va apareixer...la meva dona Tere es va ficar de part i ara mateix sóm pares d'un fill; POL

Quina felicitat, quins moments....però es una situació inolvidable. Sóc un home feliç, s'han cumplit molts dels meus desitjos! però al fin i no sense lluitar molt ( m'imagino ) la iaia Cinta ha conegut al seu net, un moment impagable.
Ara poc a poc tenim que agafar la dinamica i la rutina que te tot això de ser pare, el tema entrenar.......ho veig impossible!!! al menys de moment.......