lunes, 26 de octubre de 2015

Cursa d'Ulldecona

"Tot el que no faig per mi, ho faria pel altres", d'esta manera molts podríeu entendre de la meva participació a la cursa d'Ulldecona.

Per voluntat pròpia ja no tinc més ganes de córrer aquest any, estic molt cansat! He fet números i porto més de 4000km sols de running....molts, massa! Després de portar varies temporades a mitges aquest any he forçat la màquina.
He abusat de tot i tots (començant per la família) i és per això que per mi era suficient la temporada que he fet. Dit això hi ha coses i persones que han fet replantejar-me la decisió d'allargar la temporada per intentar guanyar el circuit Terres de l'Ebre de curses de muntanya.

A Ulldecona, com a molts altres llocs, tinc amics que sempre m'han recolzat. Per persones com Florenci o Agus era fàcil ser present a la seva cursa i, com no, amb un somriure.

De la cursa dir que vaig sortir com és habitual molt endarerrit. Vaig anar remuntant fins arribar a l'altura del 4t lloc amb  Musta. Amb ell, vaig anar fins al final de la cursa. A 1km de meta li vaig dir que ell seria 4t que jo no li pensava disputar el lloc, tot i això va anar augmentant el ritme per si de cas....jo ni em vaig immutar. jeje
El fet d'acabar la cursa a la plaça de l'ajuntament per mi, personalment, tot un encert! La meva enhorabona.

PD: Queden solament dos curses per tancar "lo xiringuito"!!!

lunes, 19 de octubre de 2015

10KM Tortosa

No tenim remei! Dit això he tornat a competir després de UT Tarragona, però aquest cop les sensacions han sigut ben diferents, ja que he estat 21 dies sense entrenar ni un sol dia!!!
Necesitava desconnectar i vaja si ho he fet! Aquesta setmana la meva dona em diu que volia fer els 10 mil de Tortosa i......grgrgr se'm desperta alguna cosa per dins que em diu: - Per què jo no?
Dit i fet, abans, però, divendres vaig anar a  l'estadi a veure com estava articularment després de tres setmanes sense fer res. Del cap ja estava bé, fisicament sempre vaig amb reserva però no deixo el dipòsit  buit jejeje així que volia fer una petita prova.
Vaig fer 15 min d'escalfament 10km a ritme ( 39'40'' ) i 15 minuts de recuperació.Vaig comprovar que hi podia anar.
Dissabte me n'entero que altres amics de la colla Ximo, Joana i Guille també hi anaven, o sigue que serà divertit trobar-me amb ells a un terreny favorable jeje (fora de camps de futbol, bars, piscines, etc.).
Diumenge vaig disfrutar de nou corrent, em regenero ràpid i sense arribar "trencat" vaig córrer els 10km amb 37 min. Per mi ja m'esta bé, pot ser amb un bon entrenament i més específic faria uns números algo millors però ni de lluny els temps que fan els guanyadors, als
que ja de passo aprofito per felicitar.

 

jueves, 15 de octubre de 2015

300.000 VISITES AL BLOG. GRÀCIES PER DONAR-LI VIDA

Per cel·lebrar-ho, publicaré un grapat de les millors fotos i records durant tot aquest temps. També dir que gràcies per fer-lo arribar a estes xifres. Mai hagués pensat que d'una comversa a una barberia es fes aquest bloc i menys que tingués esta continuïtat. Gràcies també a tu Lluís Gómez.
                                                                     UTMB 2008
                                                         CAMINO DE SANTIAGO
                                                                  SABLES 2010

                                                      CURSA DEL LLOP 2009

                                                          FREDES PAULS
                                                          VOLTA A CATALUNYA
                                                                     UTMB 2011
                                                                  SABLES 2012
                                                 EL MEU CLUB... LES MEVES TERRES
                                                           GR99 FONTIBRE-RIUMAR
                                                                 PROTRAILTEAM
                                                             PROTRAILTEAM
                                                    ELS MEUS IDOLS ( MARCO OLMO )
                                                                 JAVIER FRAN                            

                                                           MARC SEGARRA LEONARDO

                                                         LA MEVA INSPIRACIÓ
                                               ELS MEUS AMICS DE SABLES

                                                       UN PLAER PODER AJUDAR


                                              

                               SEMPRE QUE PUGUE COL·LABORARÉ AMB VOSALTRES
                                           TRANSMETENT AL PETIT ELS SENTIMENTS

martes, 6 de octubre de 2015

Video de Informe Robinson a canal+ amb Javier Fran

Per si algú no l'havia vist, no es un vídeo del que em sente orgullós, però és el que hi ha. La muntanya és justa. Amb ell he viscut el millor i el pitjor, m'ha demostrat que entrenant és capaç de lo inimaginable i amb la seva discapacitat és realment admirable. En canvi, sense entrenament, pues només cal que mireu el vídeo...

lunes, 5 de octubre de 2015

La festassa de Marc

Dissabte vam poder gaudir del dia que tant hem esperat. Ara puc dir que sí que sóc feliç al 100%, ja que el repte de l'any s'ha complert al 100%.

Marc i la seva família van poder gaudir d'un dia increïblement bonic, un dia que ja per sempre quedarà per a ells, veure dissabte a Marc amb aquell somriure em feia sentir com a un núvol.

Veure el pavelló ple va ser un moment per recordar sempre

Marc va rebre infinitats de regals i la família va gaudir-ho com mereixen, poder canviar llàgrimes de dolor per llàgrimes d'emoció va ser un dels motius de posar-li tant d'esforç al GR 99 i vam aconseguir-ho amb escreix. La felicitat i els somriures que vam poder viure el dissabte no hi ha diners que ho puguen pagar.
Aquest és el millor dels regals que van poder endur-se. Tal i com li vaig dir a Irene, la seva mare, veure el pavelló ple de nens amb els seus pares i saber que estaven allí per Marc és un regal de valor incalculable. La gent va respondre i estava feliç per poder contribuir amb la seva presència, la veritat, va haver-hi moments on estava desbordat de goig al veure tanta i tanta gent.

Amics de supervivència, els amics de Sables. Van venir de molt lluny per aportar el seu somriure, nois ja sabeu que penso de tot plegat i de vosaltres...


És una mostra més que la gent és solidària, som collonuts, sabem valorar als herois, en dies com el de dissabte queda demostrat que l'unió fa la força.

Vull agrair a molta gent la seva implicació en aquest event, ja que sense ells no hagués estat possible fer tot el que es va fer i demanar disculpes si en alguna cosa no vam estar a l'alçada, sempre hi ha cosetes...

Florenci, el seu fill i la seva orquesta són gent per tenir en compte! Sou molt grans.

Ajuntament de Roquetes, Comerç Agrupat de Roquetes, Brinca Park, Moto Club Roquetes, Joves Roquetes, Orquesta Daniel Evans The Family X, Orquesta Apolo, Making Dance, Muniato Xou, Taula Dolça, Trail Roquetes, Antena Caro. Espero no deixar-me ningú i, si és el cas: Perdoneu! Gràcies a tots vosaltres Marc i la seva família s'emporten per sempre un dia diferent als habituals. Nosaltres, i veient a Marc el bé que està, vos desitjem que els dies habituals a partir d'ara siguen dies com el dissabte. Vos ho mereixeu!

Dir-vos que sóc feliç per haver pogut contribuir en una causa tan bonica. Dissabte em vaig endur el millor premi de l'any i tot i que he tingut la sort de recollir-ne varis al llarg d'aquest any, cap m'ha donat la felicitat i m'ha aportat tant com aquest.


Pel que fa als meus reptes, només puc dir que "continuarà". Sí, sóc així! Ara he de descansar i pensar sobre el proper. Quan el trobe (perquè el trobaré) ja buscaré l'heroi o herois que m'ajudaran a cumplir-lo, ja que jo no sóc res sense ells.



Jo, que ja m'havia emportat el millor de tots els premis (el somriure de tots vatros), em va tocar "la grossa". Els pares de Marc em van regalar un dibuix de l'il·lustrador més internacional de les nostres terres: Ignasi Blanch.
Mil gràcies! Estarà molt present dins de casa nostra i quan el mire, pensaré en vosaltres.

lunes, 28 de septiembre de 2015

L'Ultra de Tarragona posa fi a la meva temporada

Dissabte tenia l'última prova de la catalonia ultra cup, últim esforç de l'any, però el meu cos ja no està per més esforços...
Tenia possibilitats de fer un lloc d'honor i és per això que anava amb ganes; el cap això em transmitia, un altra cosa, però, és el cos.
Vam sortir a les 7 del matí per fer els 84 km i jo, com sempre, de menys a més. Vaig atrapar al cap de cursa sobre el km 21 i que en aquells moments eren els altres tres corredors que es jugaven la catalonia ultra cup ( Juanjo Oliva, Miguel Angel Gonzalez i Andres Rehm ) en ells vam anar junts fins al km 40. Allí es va trencar el grup, ja que hi havia una pujada per arrivar al control de Bràfim km 44. Vaig arrivar primer a Bràfim, tot seguit Juanjo i junts vam marxar direcció Renau KM 54. En aquests km algo va fallar-me ja que no podia beure, ni menjar, i això era un molt mal símptoma. Se'm va tancar l'estòmac. Ho vomitava tot!
Vaig arrivar a l'avituallament de Renau i Juanjo ja sortia, vaig parar i obligar-me a menjar i beure, i sí, ho feia, però ho treia tot. A partir d'allí un calvari fins a meta, 30 km per endavant que degut a no poder menjar ni beure res el meu cos va anar caient en picat. Al pròxim control de Perafort km 66 ja vaig arrivar caminant. Allí estava la meva dona, el meu fill, sogre i Dani amb Carlos Mantero (company d'equip) que havia abandonat per problemes al genoll. Vaig intentar parar molt rato per veure si podia ingerir alguna cosa però no! Tot cap a fora de nou...
                                              Entrant caminant al control de Perafort km66

L'opció (perquè sols n'hi havia una) era abandonar, no podia fer 20 km més en aquelles condicions ja que només podia anar a pitjor, però vaig decidir continuar....Per? Realment no ho sé, em sentia malament en mi mateix, ara de gelat penso que no tinc per que "axacar-me" res, el cos és savi i si va passar el que va passar serà perquè alguna cosa no estava anant bé i va dir prou.

Vaig fer els últims 20 km caminant i vaig entrar a meta desmanegat. Valentí un gran amic em va acompanyar els ultims 11 km i va veure com pot arrivar a ser de dura una cursa. A falta de 7 km per a meta va passar-me el meu germà, ell encara podia...quina rabieta vore'l que podia córrer! Val a dir que anava 5è fins a falta de 12 km.

Al final després de 9hores 01 min per fer els 84 km vaig arrivar en 10a posició a meta desgastat físicament però enfortit mentalment. Tenia clar quin era el proper pas: DESCANSAR!

Gràcies a tots aquells qe vàreu donar-me ànims, suport i companyia.
Gràcies Dani i Protrailteam per tot el teu temps, confiança i suport.

I com no felicitar al campió: Juanjo Oliva. T'ho mereixes, has sigut el millor! No ens hem d'amagar ni tenir enveja quan un ha sigut millor que tu, tot el contrari. Hi ha gent que li costa....a mi no, FELICITATS! Detràs d'una victòria hi ha molt de sacrifici.

lunes, 21 de septiembre de 2015

La festa d'en Marc

Aquesta temporada 2015 ha tornat a ser un any molt carregat de competicions, i encara me'n queden si déu vol...però cap competició ni podi m'ha fet ni em farà tan feliç com el fet d'haver fet el GR99 PEL MARC.
Suposo que a hores d'ara tothom coneix aquest campió. Si no, podeu mirar la seva història al post que vaig publicar el 25 de maig i que ens anirà be recordar; de passo, ens farà reviure tota la seva vida i sobretot com l'ha superada.
El dia que jo vaig arribar a Roquetes liquidant aquest repte (1000km en 15 dies fent el GR 99 ) en Marc estava a Madrid ingressat i no li vam poder dedicar la "festassà" que estava preparada. Vaig sentir-me com aquell que ho havia donat tot i no havia servit per res.....una mala sensació, incompleta!
Per a poder dir que el repte esta assolit falta la gran festa, la que estem preparant i que espero la gent no s'oblide de tot allò que volia fer el seu dia, el que em van dir que farien: la vostra aportació per a este CAMPIÓ que tenim.
El fet de fer coses com aquesta dóna una felicitat que només aquells que ho experimenten podran saber. Ni trofeus, ni aplaudiments, ni diners, ni competicions són comparables a poder fer feliç a un nen que mereix el millor de tots els nostres esforços.
Dissabte 3 d'octubre ho donarem tot per tu Marc, com tu ho has donat tots els dies de la teva vida!!!!
i a tots vosaltres simplement vos espero acompanyats dels vostres fills per què gaudeixin d'un dia de festa amb inflables, pallasso, activitats per a nens, etc, etc. Vos ho passareu molt bé! No olvideu el millor dels vostres somriures per a Marc.

GRÀCIES

martes, 15 de septiembre de 2015

Cursa de Falset

Ja falta molt poc per al últim objectiu de l'any, UT Tarragona! 84 km de muntany
a el proper 25 de setembre. Estem intentant ficar-mos a punt.. però a l'última cursa del circuit terres de l'ebre vaig poder adonar-me que la temporada s'està fen molt llarga, vaig apretar l'accelerador fins baix de tot i l'únic que vaig aconseguir sembla insuficient per les metes que busco, ( o les metes son altes o el meu estat es molt baix ) segurament les dos respostes son correctes.
Vaig anar amb el meu germà ja que ell també farà ut de Tarragona i Falset era una cursa perfecta per agafar ritme i vaja....el ritme el van possar els altres! jejeje.
Al arribar a Falset vam deixar el cotxe i per recollir el dorsal ja vam tenir una sorpresa..no podiem amb la bossa del corredor! collons quina barbaritat de coses i totes útils!! Gràcies.
Després l'altra sorpresa ja va ser el ritme que es va marcar de sortida, ràpit, molt ràpit, massa per a mi. Vaig anar a la meva però al kilometre 10 ja no tenia ritme de competició, vaig seguir tirant i al arrivar al km 17 on començava la crono on l'any passat vaig guanyar-la amb 7min 50 seg vaig parar deixant passar a varios corredors, vaig descansar sobre 1 min i ....gasss. El gas però es va acavar rapidissim i no vaig agafar ni als corredors que havia deixat passar, jejeje que tontooo! a més vaig fer 9 min 22 seg HORRIBLE!! clar estar que no vaig guanyar la crono....
Res a dir, felicitar als guanyadors i a l'organització i jo a fer l'últim esforç per acavar dignament la temporada.

martes, 1 de septiembre de 2015

Km Vertical Roquetes i Triatló de Xerta

                                           KILOMETRE VERTICAL ROQUETES 2015

Dissabte es disputava el 6è km Vertical Roquetes, un kmv que ha crescut tant que jo em sento un més dels minúsculs organitzadors que som.
El kmv és possible gràcies a l'esforç d'uns voluntaris, esponsors, col.laboradors i corredors que sense ells res seria possible. Gràcies a tots ells ha agafat un altra dimensió.
Vore-ho de fora és un orgull indescriptible, jo com altres l'hem vist créixer des del dia 1 i....com ha anat evolucionant! No pararem, no ens comformem, sabem que tenim errors i volem corregir-los i poder així millorar, no som més ni millors que ningú, només així millorarem segur.
La recompensa de la nostra feina és l'acceptació dels corredors, fa anys que  penjem el cartell de inscripcions tancades, no en poden ser més! Això per als organitzadors és un plaer màxim.
Aquest any dos iniciatives que s'han fet faran més gran el nostre club, ja que el més important de l'esport sempre han de ser els valors, per així poder després transmetre'ls als nens.


" El cuidar la cantera, amb el km vertical kids" i " la solidaritat," col.laborant amb Etnik Solidària per ajudar a construir una vida millor als nens de Caparan" totes dues han sigut les novetats més importants d'aquesta edició i crec que han sigut un èxit en majúscula.
Res més, dir-vos gràcies a tots els que feu possible esta cursa i que aquest any ha tingut l'honor de ser el primer campionat de Catalunya de kilòmetre vertical.


                                                             
                                                         TRIATLÓ DE XERTA 2015

Diumenge al matí vaig anar a fer un triatló a Xerta, ja que fa molts anys que el faig i eé pura diversió, tot i sempre acabar agònic!
Fa dos anys, però, que la transició de l'aigua ja no la fan al canal i ara ho fan al riu. Jo de nedar zero, per tant, ja no ho puc fer, sort que ho deixen fer per relleus i llavors em busco un nedador/a 
L'any passat ho vaig fer amb Maria Cotaina (nedadora de molt nivell) tant que va sortir de l'aigua  amb els altres dos corredors cap de cursa i després ja era tot cosa meva 15 km de btt i 4 de cursa a peu, el resultat: arribar amb Pau Marza agafats de la mà com a primers classificats.
La sensació però no va ser satisfactòria del tot ja que el mèrt és d'aquells que ho fan tot.
És per això que aquest any volia fer-lo amb algú al que li tingués com diria Guardiola " feeling" i vaig pensar amb amics de colla i de club per damunt de tot i així va ser.
Gràcies et dic Fran Vaquer, per acceptar la invitació tot i tu no tenir-ho en ment de fer-ho. Va ser un plaer fer parella amb tu, de veritat t'ho dic! El resultat no importa en moments i competicions on la diversió s'imposa a tot. No cal dir però que ho vam donar tot..jejeje.
Van començar a sortir triatletes de l'aigua i al cap d'un momentet veig assomar-se a Fran amb una cara "desencaixada" molt roig! Vaig notar que s'havia esforçat al màxim o sigue que jo havia d'estar a la seva altura, divertint-me però competint. Vaig adelantar a corredors amb la btt però ja no als dos primers classificats i corrent ja tot va quedar igual. Al final, com sempre en proves tant explosives vaig arribar sense aire. 
Sense arribar primers la satisfacció va ser completa ja que vaig xalar, patir i no vaig treure el mèrit a qui realment el mereixen, els que ho fan tot!
El trofeu de 1ers per relleus és per tu Fran ja que jo no hagués sortit de l'aigua...







lunes, 10 de agosto de 2015

ULTRA TRAIL VALL D'ARAN

Divendres ens desplaçem cap a Salardú, amb el meu sogre, la dona i el petit, vam parar a LLeida a recollir a Carlos Mantero (membre de l'equip protrailteam ) Per endavant un fin de setmana on dissabte al mati corria la ultra trail Vall D'Aran de 122 km i 7000+.
Vam arribar a Salardú i vaig anar directament al llit, a fer una migdiada, després va arribar Dani ( manager de l'equip ) per donar-mos les primeres indicacions.
A les 9 de la nit vam anar a sopar, després parlar que parla amb amics que hi anava trobant per allí (fins i tot ens vam trobar a Sisco Ollé, regidor de l'ajuntament de Roquetes ) que resulta que estava de vacances, es petit el mon...
Abans de sopar però Dani ja ens va donar totes les instruccions i ens va dir a tots els controls que hi seria per fer-mos l'asistencia, ell ho te tot controlat! natros només ens teniem que preocupar de córrer.
Vos parlaré primer de Carlos Mantero, ell tenia que sortir amb l'únic objectiu d'acompanyar-me el màxim de kilometres possible, saber que surts per plegar i per ajudar a un company d'equip..ha de ser un papelón!
Doncs ho va fer de matricula d'honor, ja que després d'acompanyar-me molts km no es va deixar anar del tot i al suprimir l'últim ascens ( bucle de 30 km ) Dani li va demanar l'últim seforç, acabar-la! i ell que llavors encara anava 4art va fer un esforç descomunal, i si, va acabar i en quart lloc, moltes felicitats pel papelón i pel carrerón!!!
Pel que fa a mi vaig trobar-me be, vaig anar uns 42 km amb Jaume Folguera ( guanyador merescudisim de la cursa ) però pujant el tercer coll vaig comprovar que em treia de punt i vaig afluixar un poc, abans de coronar però vam tenir que passar per una tormenta descomunal d'aigua, llamps, fred, vent i pedra, vaja de les que fan temor, les vam passar molt canutes! allí vam coincidir coronant amb Juanjo Oliva que per mi va ser com l'aparició d'un angel de la guarda.
Després de baixar un poc ( coronavem sobre 2700 metros ) la tormenta va afluixar i vam fer un descens prou ràpit tot i el perillós que estava el terreny, allí va ser on es va quedar Carlos.
Vaig arribar a Viella al km 54 al control i vaig coincidir amb Jaume Folguera que encara no havia marxat, vaig cambiar-me de roba ( Dani allí va fer un gran paper ) ja que em va esperar i em va acompanyar per  sortir de Viella, tenia 20 kilometres plans abans de començar el quart ascens i al passar pel control del km 63 em diuen que el porto a 3 min, joder...vaig apretar un poc i vaig ingerir un gel, em veia amb forçes!! pues tot va ser contradictori,,,,l'ansietat va fer que em perdigues dos cops i el gel no va sentar-me be i vaig tenir que parar a vomitar, tot això va fer que Oliva m'atrapés un altre cop per detràs.
Vaig reflexionar un poc i em vaig dir a mi mateix;
-fes la teva cursa i oblidat de com vas i quan et porta el primer.
Vam arribar al control del km 75 amb Oliva, llavors quedava una pujada de 600+ fins al proper control km 86 que en realitat va ser el 94 ( un poc mal medit....) començo a pujar darrera de Juanjo però a meitat pujada noto que estic "de volta" i torno a córrer i ja fins a meta ja que al arribar al refugi de Sant Joan vaig trobar-me un cartellet fet a ma que deia META ( van suprimir l'última pujada ja que amenaçava una nova tormenta) i l'organització després d'evacuar amb helicopter a l'altre coll a un corredor amb hipotermia no va asumir riscos, acertat!
Es a dir que al final 2º content per mi, i pels meus, però sobretot per aquelles persones que un dia van depositar confiança amb la meva persona sense coneixem de res DANI BUYO i altres com Marc Martinez per possar el meu nom tot i que jo no era vàlid.
Gràcies per tot protrailteam! esta va per vosaltres.

PD el premi com no podria ser d'un altra manera el donaré integre a la lliga contra el cancer infantil de les terres de l'ebre, com sempre dic, espero que no s'utilitzen mai! però si es el cas, son els diners que millor podré invertir mai.



lunes, 13 de julio de 2015

CURSA DELS COCONS

Dissabte vaig anar a Tivenys per córrer aquesta cursa del circuit de curses de muntanya, ja que la gent que l'organitza es mereixia un esforç de part nostra (els corredors) i personalment el vaig fer, perquè estava de "festes majors" ( i allí també ho dono tot!). A més, no estava recuperat del tot del GR99, però la competició...em perd!
La cursa la coneixia d'altres anys i com era de suposar va fer una xafugor important que va desgastar els corredors més del compte. Vaig sortir i de seguida vaig veure que patiria, però no vaig renunciar a donar gas! El dorsal em perd i em perdrà sempre! Quan va començar la pujada, vaig anar perdent posicions, no podia, però no em vaig deixar anar i això va donar els seus fruits, ja que al final vaig arribar 2n juntament amb Pau Vila. Felicitar també a Josep Benaiges per la seva victòria merescuda!
Una volta dutxat volia marxar, eren les 23.45h  i m'esperaven a Roquetes tots els amics, però em sembla una falta de respecte no acudir a un podi, si no és per una força major, així que fins les 2.40h de la matinada no arribava al poble. Cap problema, ja que fins les 10 del matí vaig tenir temps d'estar amb tots els meus amics i gent que només ens veiem per festes majors.
Gent de Tivenys gràcies per tot i, mentre pugue, vindré a col.laborar amb la vostra cursa.

domingo, 28 de junio de 2015

Repte aconseguit. Etapa16: Roquetes Riumar (42km)

Avui ha sigut l'última etapa d'aquest repte. Quedava per fer una marató fins la desembocadura i l'he fet en poc més de 5hores. He disfrutat molt del dia, he repassat tots i cadascun dels moments màgics que he viscut en aquestes 16 etapes. Puc assegurar que més que un repte ha sigut una aventura, un desafio! He passat per pluja, fred, calor, però sempre sense poder ningú treure'm un somriure.
En tots els llocs on he estat m'han tractat com un rei. Gràcies a tots els hostals, pensions i apartaments on m'heu permès allotjar. Vostre també és aquest repte.
Gràcies també pel respecte, comprensió, solidaritat, suport i carinyo que m'heu donat cadascú de tots vosaltres.
Era un repte gran, per afrontar-lo requeria una motivació enorme. Marc era per mi una motivació descomunal. No podia fallar. He tingut problemes, dolors i molèsties varies,  però totes les guardo per mi, no penso queixar-me per res, seria també ridícula la comparació amb el vertader heroi.
Ha faltat la guinda: la festa. La farem! Espero que la gent no s'oblide en anar-hi per aportar el seu granet solidari, el granet que li donaran sentit a estos 16 dies, 140 hores i 940 kilòmetres.
Durant el camí he començat a planificar un nou repte, estos somnis em donen vida i espero trobar la motivació per afrontar-los. No cal ni dir que la finalitat serà solidària i que escoltaria propostes...MAJÚSCULES.
Agrair al meu sogre l'implicació i l'aportació amb aquest repte (casi 2000km amb cotxe). Moltes gràcies!

I per acabar, la dedicació de l'etapa. Com no pot ser d'un altra manera li dedico a la meva mare, no hi ha dia de la meva vida que no aparegue almenys un instant. He notat la teva espenta, no em deixaves parar. Gràcies! Poc a poc t'aniré tornant tot el que no em vas deixar tornar-te en vida. T'ESTIMO!

sábado, 27 de junio de 2015

Etapa 15: Móra d'Ebre -Roquetes (50km)

Avui tot em pareixia "fàcil": primer, 50 kilometres acompanyat (gràcies Òscar!); segon, acabar a casa: Roquetes; i tercer, saber tot el recorregut que havia de fer. Tot plegat, feia pensar que seria com ha sigut: un dia genial.
La gent del Trail Roquetes que em venien a rebre, em motivava encara més. No estava sol!
He de dir que em sento orgullós de vatros per involucrar-vos tant i tant. El ser un equip solidari és la millor conquesta que podrem aconseguir mai! Gràcies un i mil cops més.
He de dir que he acabat pletòric, motivat, content, etc però com a tots els reptes ha faltat "la guinda": Marc i la seva família! Ha sigut una pena, no mereixia un any més cumplir els anys a l'hospital, una injustícia més! Però la teva festa la farem, no la deixarem passar per alt!
Felicitats rei, per mi ets el més gran del herois. Quan a mi em diuen campió, penso amb tu i m'avergonyeixo,  ja que jo lluito per plaer i tu per viure i això és molt i molt diferent. T'admiro!
Per demà 42 km de "festa" fins la desembocadura i liquidar este bonic, dur i gratificant repte que tenia pendent.

L'etapa d'avui la dedico a la meva dona, ella li dóna sentit a la meva vida, em comprèn, em respecta i m'ajuda amb els meus reptes i amb el dia a dia. Tinc sort de tenir una gran dona i una gran mare. Gràcies amor per tot el que fas i que m'ho dones TOT.  

viernes, 26 de junio de 2015

Etapa 14: Mequinensa - Móra d'Ebre (70km)

Avui per mi era l'última etapa, ja que demà i diumenge amb 50 i 45 km estarà "xupat"! A més, si penso que estaré envoltat de la meva gent i de les meves Terres i que a més varios amics en voldran acompanyar... En tot això, res em podrà detindre.
Abans, però, faltava l'etapa d'avui. Un dia molt calorós i amb 70 kilometres per endavant. M'he trobat genial, cada dia millor! He corregut molt alegre, a bon ritmet però sense deixar-me de fer les fotos a tot allò que em pareixia bonic i atractiu.
Quan he passat per Almatret la gent del poble sabia de mi! M'he quedat sorprès. Ho sabien per un noi de Tortosa que treballava a Almatret, pareixia que m'estessen esperant.
M'he menjat el super bocata que em va fer ahir la nit la propietària del lloc on vaig dormir a Mequinensa, la qual em van tractar molt bé. S'ha de dir que a tot arreu on m'he quedat m'han tractat més que bé i a més el bocata sempre era contundent i boníssim!
Des d'Almatret, em quedaven 40 kilòmetres de calor i de la forta.
He tingut que parar tres cops a Almatret, Flix i Ascó per repostar líquid però sense parar més de 5 minuts, ja que volia arribar abans de les 6 de la tarde i, sí, així ho he fet.
Demà será un passeig per les meves Terres, les Terres de l'Ebre, arribant al meu estimat poble: Roquetes i deixaré per diumenge l'arribada al MAR.

Avui li vull dedicar l'etapa al meu pare, d'ell he après que sols amb molt sacrifici es pot tirar endavant, a no rendir-me mai i a sacrificar-me! Ell no ha diferenciat mai un dilluns d'un diumenge....només treball! Jo això, a més, ho he aplicat a l'esport.
Gràcies papa i endavant!

PD La millor notícia per acabar el dia és que Marc ja està a planta!!! Tot havia de sortir bé!

jueves, 25 de junio de 2015

Etapa 13 Camping Lake Caspe-Mequinensa (56 km)

Avui pensava que seria una etapa "light" 56 kilometres per endavant, però el fet de no trobar-me ni cap poble, ni una sola persona en tot el trajecte ho han fet dur, molt dur. El sol ha apretat molt i amb 1 litre d'aigua i un bikini per fer 56 km (sumat al desgast que portem) han fet que arribés desencaixat.
No faré 1000 kilometres en 15 dies sense patir, no? Avui ha tocat rabiar, he tirat de watsaps, missatges a gent que aprecio i les seves respostes em feien tirar!
Ara tinc ganes d'arribar i d'acabar aquesta aventura,  ho tinc a les meves mans, estic a tres dies de liquidar un repte pendent!
He de dir que avui el recorregut ha sigut molt bonic i distret i que als 56 kilometres li hem de sumar 1100 de desnivell + que ara ja es nota tot...
L'etapa d'avui la vull dedicar a tots els que han aportat un granet a este repte solidari: entitats, clubs, persones anonimes, premsa, etc i sobretot a roqueteros i roqueteres que vos heu implicat per a què el petit heroi Marc tingue una festa de cumple única i especial.
La festa de moment no es podrà fer ( i no és per les ganes i l'esforç que tenim tots) Però com hem de fer la festa si no hi podrà ser el protagonista? Una pena. Marc continua a Madrid, només demano que guardeu els regals per poder-li entregar i quan estigue aquí ja la farem, no deixarem passar per alt el seu aniversari! Per mi seria un repte inacabat.
Demà intentaré arribar a Móra d'Ebre per dissabte, si tot va bé, poder arribar com tenia previst a Roquetes i diumenge xino xano fins a la MAR!

miércoles, 24 de junio de 2015

Etapa 12 Sastago-Camping Lake Caspe (81km)

Avui he matinat, abans les 6 del matí ja corria pels carrers de Sástago i és que no volia fer esperar la família per dinar jeje. Avui pujaven el meu pare, amics, la sogra, cunyats i neboda i no era qüestió de fer tard, així que "a quien madruga dios le ayuda!".
A les 14h volia estar a Caspe per dinar tots plegats, abans, però, a un encreuament a 16 km de Caspe m'he trobat amb uns amics (Juanmi i Tere) que havien arribat fins allí i també portaven al meu pare. Ha sigut un bonic moment.  Veient que Pol estaria distret amb tanta gent, la meva dona ha decidit acompanyar-me fins Caspe. Moltes gràcies per la companyia i per tot!
 A l'arribar a Caspe, he trobat un campament de menjar i de bon ambient. Ha sigut allí quan s'han afegit Oscar i Montse, uns amics de Móra, que volien acompanyar-me uns kilometres. En teoria ja havia acabat allí, però he decidit fer 20 kilometres mes amb Oscar! Tot sigue gaudir de la companyia d'un amic. Moltes gràcies m'has deixat 20 kilometres més prop de casa.
Després d'avui ho veig molt bé tot, com no podia ser d'un altra manera. Massa il.lusió, ganes, motivació, etc, imparable! Demà arribo a Mequinensa, si res no passa ..o potser arribo al meu país: Cayalunya! Hauria de fer uns 10 km més i així hauria deixat atràs: Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc, La Rioja, Navarra i Aragó, casi naaa. Ara començo a tenir ganes d'arribar i poder experimentar el moment que viure al veure el riu desembocar a la mar, pensaré amb tot i.....tinc ganes! Abans, però, he de fer 200 kilometres...
L'etapa d'avui la dedico a Irene, Sergio, i als quatre iaios de Marc, un d'ells al cel. Vatros també sou uns campions.

martes, 23 de junio de 2015

Etapa 11: Burgo de Ebro-Sastagón (76 km)

Ahir a l'acabar l'etapa se'm va anar la meva felicitat per l'etapa que havia fet, ja que Marc li dóna sentit a este GR99 i si ell no està bé del tot, jo tampoc. Corro per ell, jo no em tinc que demostrar res, ni tinc que demostrar res a ningú. El GR són les meves vacances, necessitava tranquilitat i llibertat, recórrer el GR era la millor opció i Marc m'ajuda a aconseguir-ho. Ell em dóna la força que a voltes no tinc. És un campió!
Avui he sortit a escalar la muntanya que veia davant els meus ulls, com tantes i tantes n'ha escalat ell i això m'ha ajudat...no sols l'he escalat,  l'he eliminat de davant per deixar-la darrera, m'he dit que més i més que avui havia de ser més fort que mai, no podia parar! Com tampoc ha parat mai ell de lluita, dia a dia, hora a hora.
El Sol volia fer-me mal però ha tingut un adversari motivat i convençut d'arribar al destí: Sastagón. I sí, a les 16 de la tarde arribava, després de 76 kilometres.
És feo de dir, però...ho he de dir! Avui m'he trobat genial, pot ser diria que ha sigut el millor dia, espero que la meva bona salut es contagie i li arribe fins a Marc.

L'etapa d'avui li dedico al meu germà per tot el que ha fet i fa per mi.
Pd: amb això espero que quedi tot saldat jejeje.

lunes, 22 de junio de 2015

Etapa 10 Alcalá de Ebro-Burgo de Ebro

Avui era una etapa clau, un punt d'inflexió. Arribar a Saragossa suposava una injecció de moral brutal i no sols he arribat...puc dir que l'he deixat enrera, ja que he arribat a Burgo de Ebro després de 71 kilometres.
Ara les coses es veuen millor, sé exacte el que queda, per carretera 189 kilometres i pel GR uns 300. Podria arribar a temps, però torno a dir, este no és l'objectiu, ni ara que ho tinc a l'abast, ni abans de començar.
És més, per mi res té sentit a lo que he fet. Una trucada de la mare del Marc dient-me que se l'emportaven en helicòpter cap a Madrid m'ha deixat tocat i, literalment, amb llàgrimes als ulls. En teoria, no és res greu però la paraula tranquil.litat queda molt lluny d'aquesta família de moment. Jo dema surtiré a caminar, a pensar, a vore si li trobo sentit a tot això. Ara només vull fer l'última crida, l'últim esforç de part de tothom per aconseguir-los un dia màgic, feliç i ple de somriures! Gent, fiqueu-vos a l'alçada d'aquestos herois!

Pd: Avui no existeix ningú més important que Marc per dedicar-li l'etapa. Va per tu CAMPIÓ!

domingo, 21 de junio de 2015

Etapa 9 Tudela - Alcala de Ebro

Avui diumenge ha caigut un altre dia de sol, caloret com diria Rita...per això he sortit a les 05:30 del mati, encara de nit he començat l'etapa d'avui per no agafar tant de sol però....igualment!
Arribant a Novillas km 30 m'ha trucat Dani Buyo, venia per acompanyar-me uns kilometres, i no ha vingut sol, amb ell la Peggy la seva dona i també la seva gossa que ha fet 14 kilometres amb nosaltres! I com si res...!
Després de 45 kilometres, amb la seva companyia, i pensant que és diumenge hem anat de rest a dinar, després ells han marxat cap a Andorra.  Gràcies un cop més famíliaper fer este camí per estar uns kilometres i una estona al meu costat. Vos ho agraïm molt!
Després amb el caloret no se m'ha fet gens difícil seguir 21 kilometres més, ja que al cap només tinc una paraula avant, avant, i avant!
Demà possiblement arribe a Sarragossa i les coses ja es veuràn millor...hem passat de l'equador i cada dia estem més prop de veure els somriures que durant tantes hores de córrer he imaginat.
Avui l'etapa la vull dedicar a la meva sogra que sense jo voler-ho li ha tocat fer de doble iaia i una mica de mare (per l'ajuda que em dóna) aquí inclouria al meu sogre.
Amics, començem a restar per al dissabte!! Això ja esta aquí!


Pd  A les 12 del migdia he pensat amb els meus amics que estarien fent un bermut a la lira i jo corrent amb aquelles calors i m'ha entrat una risotaaaa.

sábado, 20 de junio de 2015

Etapa 8 San Adrian - Tudela

Bueno un dia més o una etapa menos, segons es vulgue mirar. Estic per meitat camí. Avui veia que anava per l'etapa  21 de la gent que ho fa a peu, però portem 8 dies, promig d'etapes per fer-ho amb btt. De moment tot va ok, però ja vos avanço que l'important no son les xifres, l'important són els somriures, no ho oblidem! Jo vull ser a la festa però també vull disfrutar del camí...o sigue que si veig que no disfruto aixecaré el peu. El gr99 sempré el tindré per anar fent-lo el que quede, el tercer aniversari de Marc mai més el podrem cel.lebrar.
Avui amb 65km no he tocat un sender...tot pistes i més pistes, demà pinta tot igual. En fi, que puc confirmar que la part més bonica del recorregut del gr 99 son les tres primeres etapes i les de les nostres terres.
Avui hem tornat a tenir caloret, sobretot, d'11:30 a 18h, ja que ha sigut suficient per haver-me deixat "algo morenet"
L'etapa d'avui la vull dedicar a tots aquells que hem perdut alguna  persona important, recordem-los amb un somriure! Avui he corregut pensant amb moltes d'aquestes persones que em venien al cap.

Pd hi ha alguna cosa millor a la vida que intentar aconseguir somriures?

viernes, 19 de junio de 2015

Etapa 7 Logroño - San Adrián

Avui una altra etapa "maratón" 70 kilometrets més fins a San Adrián. Ha sigut una etapa molt lletja, tot pista i asfalt (O kilometres de sender!) Fins al kilometro 45, a Lodosa, no havia passat per cap poble i com he sortit de Logroño a les 7 del matí no havia menjat res, ja que no hi havia res obert, o sigue que 45 kilometres sense poder ingirir res...mal menor! Quan he arribat a Lodosa m'he sentat a un restaurant i els hi he dit:
"un menu per favor!"
Després de dinar he emprès  el camí i poc a poc mentre digeria tot el que m'havia jalat.
Demà voldria arribar a Tolosa, però veurem, porto trote i tot i trobar-me bé vull disfrutar i no obsessionar-me amb números. L'important són els somriures, no jo! d'un principi he dit que el protagonista i el campió és Marc. No seré feliç amb arribar, seré feliç amb els somriures que li treurem a Marc i la seva família. L'arribada d'avui ha sigut diferent, amb el meu fill venint correns a donar-me una abraçada, la meva dona i el meu sogre. Un bon moment per acabar el dia.
Dit això vull dedicar l'etapa d'avui al Trail Roquetes,per ser un club solidari i per fer-me feliç al poder defensar al meu Poble: Roquetes!

jueves, 18 de junio de 2015

Etapa 6: Haro-Logroño

He pogut comprovar que el meu cos recupera bé, molt bé diria, ja que avui m'he trobat genial. He sortit a les 7 del matí d'Haro direcció Oyón. He gaudit de cada pas que feia, he pensat amb gent que de vegades em diu:
-"Però si a la velocitat que aneu sempre, no podeu disfrutar de les vistes" Pos los dono la raó, però no hi podem fer-hi res, ens agrada massa la competició! Dit això reconeixo que ens perdem moltes coses....massa!
Avui puc dir que no m'he perdut res, ho he mirat, observat i gaudit tot!
He passat per infinitat de vinyes i més vinyes i per davant de la bodega del vi que tant m'agrada "El Coto".
Ja arrivant a Oyón he trobat un noi que anava amb una BTT ( Borja ) que m'ha fet companyia fins al poble. Hem anat parlant i el trajecte s'ha fet més curt. El problema és que al seu poble no hi havia per dormir tot i que ell ha fet esforços per aconseguir-me un lloc. Llavors al no poder ser, m'ha acompanyat fins Logroño 5 km més. Gracias Borja! Ell treballa a la bodega dels vins Faustino...haurem d'anar-hi!!! Al final 70 kilometrets més a la saca.
Demà intentaré arribar a San Adrián i si no fins on arribe cap problema!
També puja la meva dona, el meu fill i el meu sogre, roba neta...( fa 7 dies que vaig amb la mateixa!) no em caldrà preocupar d'on dormir.. etc etc.
Avui m'ha tocat el sol i fort! he passat de demanar un paraigües a una sombrilla, forma part de l'aventura.
I per últim dedicar l'etapa a la meva colla, amb ells he passat les millors de les meves rises! Aquí inclouria també a SEGURA que amb ell ha sigut amb qui més he rigut en un sol dia. Això va de somriures....com ho porteu per aquí?

miércoles, 17 de junio de 2015

Etapa 5: Miranda de Ebro- Haro

Al final em quedo a Haro! Només  he fet 22km però és on realment hauria d'haver acabat. Ara tindre 16h per a mi, ja que m'han dit que si seguia avançant, no dormiria! Pobles petits on no hi ha lloc per dormir. Demà l'etapa serà llarga.
L'etapa d'avui té poca història, a més ha sigut la més lletja, ja que l'entrada i sortida a les grans ciutats per GR són un calvari: desvios i bucles absurds que et fan perdre els nervis. Ara, estic a la capital del vi: Haro  i avui faré una copeta a la salut de tots.
Voldria dedicar l'etapa d'avui als amics de la UEC Tortosa i també als que no corren tant però també hi eren. Ells van aconseguir treurem molts somriures eh: Tara, Carlos, Pepe Sole, Isa, Elena, Paco Murall, Mauro, Pepe's, etc etc. Com això va de somriures, esta és per a vatros!
Ja som a dimecres. En dos dies tinc a la meva dona i el meu fill al meu costat, que juntament amb el meu sogre, faran que tot sigue més portador.


martes, 16 de junio de 2015

4a etapa: Trespaderne - Miranda de Ebro

Tard però aquí teniu el que ha sigut el resum del quart dia d'aventura.
El dia no ha començat bé, ja que esperant unes sabatilles noves que li havia demanat a Tere que me les envies per MRW, han arribat a les 11h30 del matí. Les que porto m'estaven donant "algún" maldecap, per tant, he preferit fer el canvi.
He sortit llavors amb la intenció d'arribar a Baños de Sobrón, però a l'arribar a les 17h15 he decidit seguir i així tindria un poc de fet per demà. La cosa s'ha liat per moments. Primer, entre el tram del pantà de Sobrón i un lloc on havia de creuar el riu, he perdut el mòbil! Vaja putada, no pel valor (era d'estos de habla i escucha, ja que mai m'he gastat un euro en un mòbil), però les fotos, l'historial i agenda és una putada. En fi, més se va perdre a la guerra de Cuba! Avant!
La segona liada ha arribat a l'hora de dir prou, ja que volia parar però els pobles per on passava no hi havia cap lloc per dormir i això ha passat a Villanueva - Sportilla, Puentelarrá, Guinicio, Montañana i Suzana. Llavors,  21 km després venia Miranda ....total 67 km!
M'he trobat bé fisicament, pot ser massa...però content de com està anant tot.
L'impressionant ha vingut quan he arribat al lloc on em quedo a dormir avui. Quan m'han vist em diuen:
-"Tu no seràs el que corres per una causa solidària, no? M'he quedat gelat!!!!!!!! Sí, li he dit amb la boca petita i em diu:
- Sé d'esta història per una amiga meva i ens preguntàvem que quan deuries passar per Miranda, i mira!!! amb què podem col.laborar?
Això pareix una pel·lícula però ha sigut així mateix, encara ara estic fora de joc!
Estem a Castilla Lleó i demà ja arribaré a La Rioja. No sé on pararé, en teoria toca a Haro però es que ja em queda molt prop.....veurem on dormim....demà ho miraré!
Com van els somriures?

lunes, 15 de junio de 2015

Etapa 3: Puente Arenas-Trespaderne

Un dia fàcil, sí, però també m'anirà bé descansar un poc. He arribat d'hora al destí: Trespaderne, ja que "sols" he fet 31 km. El dia però no ha començat bé, ja que he sortit plovent i l'aigua no m'abandonava! Si he de ser sincer, he de reconéixer que he enllorat coses ( xubasquero, roba de recanvi, etc ) això però no es un problema, es part del viatge i l'he volgut fer amb "lo puesto". Dit això també confessaré que hi ha hagut moments de molta soletat on pareixia que estava sol en este món, moments per pensar, es llavors quan m'he imaginat un somriure...
També em falten les coses bàsiques, aquelles que valores més quan no les tens: els de casa! i el besito al meu rei abans d'anar a dormir.
Avui, però, m'han enviat un correu d'aquells que li donen sentit a esta aventura. Un gest solidari de Posada Rural Fontibre on inviten a la família Segarra Leonardo a passar un cap de setmana amb ells, no desaprofitésseu l'oportunitat! És un lloc que té màgia i això és el que busco kilometre a kilometre d'aquest camí del riu que a voltes m'enfila a lo mes alt de les muntanyes.
Demà faré una etapa de 45/50 kilometres i ojalà algú em faci caure com avui una llàgrima d'emoció. 

domingo, 14 de junio de 2015

2a Etapa Villaescusa de Ebro- Puente Arenas

Bueno una volta arribat al lloc de destí, Puente Arenas i després de 68 km, toca descansar un poc. Porto 145 kilometres amb dos dies i demà m'ho empendre de dia festiu i sols faré fins Trespaderne (30 kilometrets) vaig bé de temps o sigue que tampoc cal forçar..
Avui he deixat atràs Cantabria i ja estic a Castilla  Lleó, el recorregut segueix igual de bonic però el riu cada cop porta més aigua! A molts llocs ja no puc entra a refrescar-me els peus ja que hi ha massa profunditat.
He passat per llocs realment bonics i estic disfrutant de cada pas. I vosaltres com porteu els somriures?
Bona nit i ja falta menys!