viernes, 8 de junio de 2012

Queden 35 dies per al 2º repte de l'any

Aquest any he competit molt poc i vos asseguro que cada cop competiré menys ja que no m'omple del tot, els reptes i altres finalitats m'omplen molt més, també potser es degut a que porto dels 9 anys competint i ara com a que ja no es una prioritat per mi.
L'any passat vaig acabar molt tocat de tant competir i aquest he seleccionat molt per quan arribe el dia x estar al 100%.
Falten 35 dies per la isostar desert marathon i aqui si que vull fer-ho el millor possible, sempre dins de les meves possibilitats cadascú sap fins on pot arribar.

                                Aquesta foto es del dia de la presentació de la cursa a Barcelona
 De izquierda a derecha: Albert Giné (Atleta), Isabel de Fuenmayor (Isostar), Nil Bohigas (Director de la carrera) y la Dra. Nieves Palacios jefe del Servico de Endocrinologia y Nutrición del Centro de Medicina del Deporte de Madrid

 Li tinc ganes a este repte ja que hi ha gent que ha apostat per mi, facilitant-me les coses ( inscripció, material, etc ) però també sé que no serà gens fàcil aconseguir-lo ja que 120 km non stop en autosuficiencia, als monegros, els dies 14 i 15 de juliol.....faràn que la calor ens deixe tontos.

jueves, 7 de junio de 2012

Un aclariment sobre la cursa del LLop

L'altre dia vaig fer una entrada on ficava que hi havien dos coses que no m'havien agradat doncs una porta cua..... i jo vaig a tallar-li de quajo! serà la meva opinió, una més.
Resulta que avui després de parlar amb el meu amic Xavi Royo ( lo jesusenc) ja que no podia pair-ho m'ha acabat de confirmar els mínims dubtes que tenia, que a la postre es el de menys.
Crec que no es just dir o insinuar que algú en este cas JAVI PADROSA ha sigut llop en ajudes, crec que no es just desprestigiar algú en aquest cas JAVI PADROSA després de més de 25h d'esforç per aconseguir un repte on etapa a etapa ha lluitat a mort per entra dins de temps, sense recuperació!! ja que anava tant just que no li donava temps per res més, bravo!! crec que no es just desil.lucionar algú després d'aconseguir una de les il.lucions de la seva vida SER LLOP crec i es la meva opinió que no es just.
Si parlesem de justicia............
Serieu feliços sen llops falsos, tramposos? jo personalment no podria tenir una platera penjada saben que no he sigut leal.
Van dir-me que a les etapes de kaiac no van veure cap lanxa amb motor remolcant ningú, Xavi Royo va acompanyar Javi Padrosa a les 2 etapes de cursa a peu i no sense patir una barbaritat va aconseguir entrar dintre del temps, a l'etapa de ciclisme Xavi Royo el va seguir amb cotxe fins al Pinell de Brai, em diu que anava acompanyat de 5 corredors més però després pujant Som se'l van deixar arribant sol a Tortosa quan faltaven 9 minuts de temps i a l'etapa de btt el vaig seguir jo amb un altre company seu i dic seguir per què en tot moment vam anar detràs d'ell per què ningú pogués dir que li marcava el ritme, a més vam tenir la companyia d'un cotxe de l'organització més de mitja etapa.....més companyia si cal!
Res més, estic alliberat ja que diumenge em va costar dormir, no podia entendre res i em preguntava:
Per què es diu això? serà cert el que diuen? no em tocava res a mi però em va doldre com si a mi m'ho diguesen, pensava en l'esforç que acavaba de fer i ja l'estaven jutjan......molt trist.
Amb este escrit queda per mi acabat este tema, no penso contestar ningú, si personalment! este blog es per expresar-me, per motivar, per il.lusionar, per agraïr, felicitar, per alliberar-me del dia a dia que prou dur es, etc etc i no per fer salsa rosa.
No he fet este escrit per guanyar amics i pedre'n d'altres, jo necessito dels amics i de l'esport ja que em donen VIDA.
Que quede clar que això es la meva opinió, una més, cadascu amb la seva conciencia.

PD Lo que tinc clar es que costa el mateix DESPRESTIGIAR, que FELICITAR.

                                                             FIN

miércoles, 6 de junio de 2012

I no es bonic això



Sempre he dit que es millor donar que rebre, aqui un exemple d'una esportista. Que gran!!!

Fredes - Pauls

Era allà per l'any 2003 i quan portava 4 curses de muntanya quan els meus amics de club em van dir:
- dissabte a la nocturna que ja veuràs que xula......doncs d'acord allí vindre!
Jo era tot un ignorant d'aquest esport, altres com Marti, Mauro, Isa, ja eren uns veteranos! imagineus ara....jeje que encara donen guerra allí on van.
Aquella primera edició meva era ja la 7º que es feia on van acabar 101 persones! ara això esta desmadrat, més de 700!!
Jo no havia fet mai 50 km o sigue que era questió de seguir algú qe em portes a bon port, a més, llavors no hi havia més marques que les ratlles del GR ara això es molt diferent.
Vaig sortir detràs d'un grupet de corredors i sabeu qui era un? Kiko Marti....quina casualitat! això vol dir que molt enrera no anavem jeje aquell dia ens vam coneixer vam fer uns 40 km junts.
Després d'alguna perdua vam arribar a l'última baixada i vaig quedar-me sol arribant a Pauls amb 6h 02 minuts i.....sorpresa era el record de la prova.
La Fredes - Pauls l'he viscut de molt prop i m'ha donat molt, li dec molt a esta prova que m'ha vist creixe esportivament parlant i aquest any voldria fer algo bonic, no parlo de cronos! parlo de sentiments.

lunes, 4 de junio de 2012

La cursa del llop vista de fora

Aquest cap de setmana es disputava la mítica cursa del llop, una prova exigent (pot ser la més exigent de les nostres terres) on jo he tingut el plaer de poder-la disfrutar en dos ocasions i puc dir que m'ha donat molt.
Volia fer varies etapes, res de matxacar-me! solament per acompanyar amics cosa que també m'omple i molt.
A la primera etapa, la de bicicleta de carretera, no havia arribat de Barcelona després de fer el sopar amb els amics de la haima 42 i vaig arribar a les 13:30 just abans de la segona, la cursa de muntanya i sense pensar-ho vaig fer-la, fent el primer tram a bon ritme i després acompanyant a Iñaki company d'equip que va fer un carrerón.

Diumenge vaig pujar amb la btt a caro acompanyant amics que m'anava trobant pel camí, però vaig estar molt de rato seguint a David ( cocacola ) que va fer totes les etapes i amb matrícula d'honor. Felicitats campió.

Per acabar només quedava l'etapa de btt 110 km i tenia el deute d'acompanyar a un altre amic Javi (el pràctic) que també feia les 6 etapes i no sense patir la vam fer lluitant com un jabato, enhorabona! A mi m'has sorprès, moltes felicitats.

Per la meva part felicitar a tots els llops, poder ser-ho, només ho sabeu vatros el que costa, als que van fer-ho per equips, per relleus, als que van fer etapes i sobretot menció especial a l'organització pel seu desplegament.

                                  VARIES COSES QUE NO VAN AGRADAR-ME

1/ Que hi ha gent ( més de la que molts penseu ) que només busca desprestigiar l'èxit dels altres i això no m'agrada, potser a molts d'ells els hi falta èxit personal i al no tenir-lo pos a lo fàcil.........MAL!!! s'ha de saber dir felicitats, enhorabona, ets un crack, la meva admiració, etc,etc detràs d'un èxit hi ha molt de sacrifici per a què un grapat te'l vulgue desprestigiar.

2/ A les últimes tres curses ( Reguers, Trail Rasquera-Tortosa i Cursa del LLop ) hem tingut tres corredors/es que han estat en perill per deshidratació degut a la forta calor i això ha fet que tinguem tres sustos IMPORTANTS. Vull pensar que no passarà més i que mai haguessem de lamentar res, però són avisos. Cada cop som més els corredors que correm per estos móns en estes condicions i no vull dir que a les persones que els hi ha passat anessen poc preparades ( hidratades,etc) però sí que puc dir que cada cop hi ha més persones inconscients del que fan i amb les condicions que ho fan i per a estes els hi dic que vigilen, ja que les curses les hem de recordar pel seu encant i no per que aquí va pedre la vida...Sóc dur ho sento però a voltes és millor recordar-mos això que arrepentir-nos d'altres coses.

Km per tothom i gaudiu de la muntanya que és molt bonica.

viernes, 1 de junio de 2012

Les amistats que fas durant el camí

Feia temps que volia fer aquesta entrada però serà avui ja que és un dia perfecte després d'aquesta setmana.
Sóc d'estes persones que necessito dels amics, gràcies a déu en tinc molts i de molt escampats.
Les curses m'han donat l'oportunitat de fer créixer les amistats fins al punt que quan anem algún lloc penso:
-"allí viu ....podríem anar a veure'l!" això és el que guanyes pel camí, un camí llarg, on porto molts anys ple de curses, km, records, experiències, milions de converses, comentaris, etc.
I d'aquí neix L'AMISTAT que ara tinc en tanta gent i que a la fi del camí ( espero que sigue un ultratrail molt llarg ) és l'únic que et queda.
Aquesta setmana va començar amb una reunió del Trail Roquetes amb dilluns la nit, on vam portar el pernil guanyat el diumenge i mentre féiem la reunió el vam deborar tot adjuntat de rises i molts comentaris.
Ahir dijous pernil party amb els amics de la uec tortosa  "l'altre equip meu" on vam xalar i riure a gogo!
I aquesta nit sopar a Barcelona amb els amics de la gran Haima 42 ( marató de Sables ) serà increïble tornar-mos a trobar! recordarem les misèeries viscudes però .....amb un entrecot a les mans, jejeje.
El que deiem.....AMISTATS

PD les amistats són com les plantes molt boniques però s'han de regar........jo podria no haver anat a la reunióo de dilluns, estava cansat! podria no haver anat ahir, ja que no són el meu actual club i vulgues o no......I podria no anar avui a Barcelona ja que està lluny!  però prefereixo no veure molt a les curses per poder regar les AMISTATS

miércoles, 30 de mayo de 2012

Kilian es supera dia a dia



Hi ha esportistes que necessitem reptes per créixer i avançar. Un d'ells és el Kilian Jornet, quàdruple guanyador de la Copa del Món d'esquí de muntanya, entre moltíssimes altres coses.
Veien el que fa, un no es pot quedar assegut mirant com passa el temps i tenint en compte el teu nivell intentes anar assolint reptes, encara que per natros no siguen  com per ell pujar a L'Everest, grande Kilian!!

Aquesta vegada va més enllà, i es vol convertir en la persona que puja més de pressa al sostre del món.

 Ha decidit engegar un ambiciós projecte alpinístic que en els pròxims quatre anys l'ha de portar a coronar les muntanyes més representatives del planeta en solitari, sense assistència i amb el menor temps possible.

El repte començarà aquest estiu amb dues travesses integrals que preveuen fer el cim del Montblanc. Es tracta d'un repte no intentat mai abans i que servirà per donar a conèixer la nova aventura de Kilian Jornet i el seu esperit, que l'ha de portar a coronar entre altres el Matterhorn, l'Elbrus, l'Aconcagua i l'Everest.

L'aventura, anomenada "Els cims de la meva vida", culminarà l'any 2015 amb l'ascensió a l'Everest sense xerpes, sense cordes fixes, sense oxigen i amb el repte de baixar de les 22 hores i 29 minuts. Sens dubte, una experiència només a l'abast d'un superatleta.

martes, 29 de mayo de 2012

Crònica d'una debutant en marató ( Tere )

                                       7H 20 amb esta companyia és com una petita excursió....
Aquí vos deixo la crònica que ha fet Tere per al Trail i jo de passo la copio aquí.
Normalment una cursa "normal" ja dóna bastant de si en quan a sensacions, alegria, plaer, cansament, dubtes com " què faig aquí", etc. Per tant, us podeu imaginar que una cursa com la d'ahir dóna com a mínim per al doble.
Començaré recordant el moment de l'autobús, quan de sobte em giro i veig al Mohamed, el noi q fa pràctiques a Ebremetal i el qual debutava ahir amb marató, amb mitjà i amb 10km (sí sí ho heu entès bé) treient tot el bocadillo, ja q no li va sentar gaire bé. Veient el panorama li dic: "moha, tu al meu costat i en calma". Però la calma només va durar fins la creu de santos, quan un cop allí em desapareix i només penso que no et passi res per favor.
A partir d'allí marxa un groguet, però en troben 3 més que ens estaven esperant a J. Ponce, J. Navarro i a mi. Quin detallazo per favor! Rises, bromes i comentaris com ara:"eics, q això és una excursió del trail o k?", etc etc, van fer q els primers 20km ens passessin més de pressa del que segurament m'haguessin passat tot sola per n'aquell terreny on per trobar un corredor en tenies un fart.
Es pot dir que del 25 al 42km era tot nou, tant per les meves cames com també per al meu cap, però tot es va fer més soportable gràcies als 5 mansos de luxe que em van rodejar durant tota la cursa.
Diuen que la primera vegada de tot  és la que sempre recordes tota la vida, per tant, estic segura q aquest 27 de maig de 2012 el trail rasquera-tortosa, la meva primera marató de muntanya, sempre estarà dintre meu, però sobretot el que vaig viure durant aquestes 7 hores i 20 minuts. Què orgullosa estic de pertànyer a un club com aquest, el qual el que el fa ser gran és sens dubte les persones que el formen.
Per acabar felicitar enormement a l'organització, ja que ha estat impecable. Com es nota que els qui organitzen ja porten un grapat de km a les cames
 I com no, donar les gràcies a Albert, el meu home, perquè tots aquets moments que estic disfrutant són en molta part gràcies a ell per haver-me introduït en aquest món.
                                                     Al podi recollint tot el que està sembrant
                                            

lunes, 28 de mayo de 2012

Marató Rasquera - Tortosa finalitzada

Marató Rasquera - Tortosa finalitzada, resultat satisfactori, sensacions positives, organització perfecta, temperatura agradable...premis exquisits, voluntaris extraordinaris, resumint gran 1ª edició de la Rasquera- Tortosa, però.....algú dubtava?
Segur que altres només en tot lo jaleo del foc ja haguessen renunciat a fer la cursa, però ells no!
De la marató diré que personalment em va agradar molt ja que al ser poc corredora tinc més possibilitats de fer-ho bé i si de passo et trobes bé ......resultat a la vista.

                                                                     Arribant a meta      

        Però tinc ganes de tancar algunes boques, jejeje d'estes que em diuen coses per exemple com:
-" a vore quan guanyes una carrera! o "ets un segundón".........jeje cada dia em trobo millor i un dia caurà! però ja vos dic ara que no és el meu objectiu, això sempre arriba sense buscar-ho, sense ansia i després de moooolt sacrifici.

Vull destacar 3 cosetes de la marató d'ahir:

1ª El debut de la meva dona en marató i .....de muntanya! on va poder acabar molt bé i en sensacions positives. Ara, avui dormiràa un bon rato, vos ho asseguro!

                                            Mohamed arribant a meta ( l'aprenent del taller )

2º El debut en marató i de muntanya del aprenent que tinc al taller ( 17 anys ) no vos conto l'història de com el vaig inscriure perquè no ho creureu, només vos diré que no havia corregut mai....va fer el 51è IMPRESSIONANT

                                             El meu equip entrant a meta amb la meva dona

3º Al meu equip el Trail Roquetes per tot el suport que li van donar a la meva dona i sobretot als 5 corredors que van fer tota la marató amb ella, ( Ivan, Jordi Ponce, Ricardo,Jordi Bonavila,Jordi Navarro ) que mai van parar d'animar-la i juntament amb la seva companyia van fer possible el seu èxit. Tenia que haver sigut jo el que l'acompanyés a la primera marató però vist amb qui anava em vaig despreocupa i vaig anar tirant.

                                                   Recuperant forces després de la cursa

viernes, 25 de mayo de 2012

Entrevista Antena Caro

jueves, 24 de mayo de 2012

Diumenge la 5ª marató de la temporada


Aquest diumenge aniré a la Rasquera-Tortosa, no hi puc faltar! Serà la cinquena marató amb 5 mesos de temporada,  una per mes.
Vaig començar al gener amb la d'Alcanyis, Barcelona, la cinquena etapa de la marató de Sables era una marató, La Sénia i ara aquesta.
Estic segur, però, que aquesta de diumenge serà la que utilitzaré més temps, calculo que 4h15 min. Un bon entrenament està clar.
Ara torno a entrenar amb normalitat ja pensant amb el repte de juliol, vull preparar-me bé, tindré 50 dies per davant per posar-me a punt.
Tere diumenge també correrà serà el seu debut amb marató ....i de muntanya esperem que li quede una bona sensació.
La família estarà al complet, ja que el meu germà i la meva cunyada també la faràn.

miércoles, 23 de mayo de 2012

Recuperant fotos


Entrenament per la serra de Cardo

Ahir la meva dona em va deixar a d'alt del camp de futbol de Tivenys per a començar un entrenament pels llocs de la cursa de diumenge i de passo veure el mal que va fer el foc. Vaig trucar els amics de la Uec per si necessitaven que els i fes alguna cosa, però vaig poder veure que ho tenen molt enllestit.
El recorregut que vaig fer va ser el seguent, vaig pujar per la pista que et deixa a 2 km de la creu de Santos, després pel sender per la cresta fins a la creu de Santos. Només fins aqui ja portava 10 km i 900 de desnivell+ després vaig seguir les cintes com si estes fent la cursa però 1km després de coronar vaig començar a comprovar la magnitut de l'incendi, BRUTAL! hi ha zones que ha quedat una imatge desoladora, trista, vaig veure zones que pareixia que la senda havia fet de tallafoc, en fi.....que si això va ser provocat "pa matar-lo/a"
Vaig anar segint fins al coll de tena i d'allí seguint el sender fins la pista que em deixaria de nou a Tivenys.
33km 1100 desnivell + 4h de running a ritme molt suau.

Aqui vos deixo un video del foc de Rasquera on es veu la magnitut de l'incendi i alguns dels senders per on passa la cursa.

lunes, 21 de mayo de 2012

Un cap de setmana especial

                                             Per la platja de Riumar amb Roger ( el camara )
El divendres va ser un dia molt diferent per mi, ja que viure tot un dia amb càmares al costat no ho havia experimentat mai.
Vos explico:
Per la isostar desert maraton han escollit 4 corredors ( dos corredors i dos corredores ) per explicar el seu perfil de vida, què fan, de què treballen, quin són els seus entrenaments, família, etc,etc.
Jo he estat escollit per ser un d'estos perfils i divendres a les 7:30 del matí ja tenia les camares a casa i fins les 21:50. Va ser una experiència molt bonica i ells, Toti i Roger, van ser molt professionals.
El dia va ser com un divendres més, treballar a les 8, després a dinar a casa la mare i després a entrenar, però.... tot amb càmares. Diríem que va ser com aquell programa de "españoles en el mundo" ja que es podrà veure per tot Espanya als canals autonòmics.
Durant la cursa estos 4 corredors també tindrem el seguiment especial o sigue que no tinc ganes que ningú em pugue vore abandonar!!!

PD  Lo de treure el cotxe de la platja ( es va quedar estacat a la sorra ) no entrava al guió.....
PD Gràcies sobretot a Toti per haver pensat en mi i espero no defraudar-vos.

                             I DISSABTE I DIUMENGE A LA VALL DE NURIA

Amb l'equip trail de Roquetes hem fet una sortida a la vall de Núria on ens ho hem passat genial, la companyia dels amics i de la dona fan que t'alliberes de tot.
Dissabte matí sortíem de Roquetes i per la tarde ja estàvem a Nuria, la majoria vam pujar caminant de Queralbs altres van preferir fer-ho amb trenet!
Després de dinar vam fer un altra excursió 1h més o menys i vam decidir deixar el Puigmal (2910mts) per diumenge, abans, però, vam carregar diposits a l'alberg....jajaja encara busquen les gallines.
 De bon matí i amb la companyia de 4 amics més enfilavem cap al cim del Puigmal (vaig arribar a pensar que algú no arribaria i es quedava entre la neu fent d'estaca) però varem aconseguir-ho tots, important ja que no es el mateix si algú es queda pel cami.
Baixant la cosa va ser més assequible i deslliçan-mos per la neu varem arribar un altre cop a Nuria, d'allí només queden 500 mts per arribar a l'alberg de d'alt de la foto però quins 500 mts!!!
Després de dinar ja ningú va voler acompanyar-me fins Queralbs una baixada de 8 km plovent i amb les pedres molt perilloses van fer que sigue un entreno bonissim ja que al anar sol vaig apretar un poquet i vaig arriscar molt!  GRAN SORTIDA

PD:  De la foto del costat sense comentaris......

miércoles, 16 de mayo de 2012

Més de 1800 hectàrees cremades!!!!

Això es una desgracia, pels llocs que crema a més a més es per on a d'anar el trail Rasquera - Tortosa de la setmana que be, que dubto molt es pugue fer ara, i els llocs per on crema es molt difícil accedir i tenia un encant especial. A les terres de l'ebre estem molt tocats ( Horta i ara Rasquera ) bufffff

El foc de Rasquera ja ha afectat 1.800 hectàrees, 700 més que les que es van cremar a l'incendi d'Horta de Sant Joan el juliol del 2009. Les ratxes de vent compliquen la feina dels mitjans aeris, i l'orografia impedeix que a molts punts s'hi arribi amb els terrestres. La majoria de zona cremada és de pasturatge, cultius i de zona erma, però 200 hectàrees formen part de l'Espai d'Interès Natural de la serra de Cardó. En les feines d'extinció hi treballen 11 mitjans aeris i 60 dotacions terrestres.
Ara mateix hi ha diversos fronts de l'incendi que es troben "relativament controlats", tot i que els bombers hauran de continuar treballant amb intensitat, segons paraules del mateix conseller. Una disminució del vent i l'augment de l'índex d'humitat són factors que ajuden en l'extinció del foc.

De les 1.800 hectàrees afectades, 1.500 són de pasturatges, cultius i de zona erma, i unes 200 són de boscos. Puig ha destacat que les zones "més valuoses" des del punt de vista ecològic i patrimonial estan fora de perill.

Com a mesura preventiva, els Mossos d'Esquadra han desallotjat un total de 52 persones de 24 masies de la zona. Cap d'elles, però, ha resultat ferida i s'ha habilitat el pavelló del Perelló per acollir-hi els veïns evacuats. El conseller d'Interior, Felip Puig, ha assegurat que cap nucli urbà està en perill, i que, per prevenció, les persones desallotjades encara no tornaran a casa.

Després d'una nit en què una quarantena de dotacions terrestres han treballat en les feines d'extinció, a primera hora del matí s'hi han incorporat fins a nou mitjans aeris -tres helicòpters i quatre avions- i una vintena de dotacions terrestres més. El cap de la regió d'emergències de les Terres de l'Ebre, Fèlix González, ha admès que la zona és inaccessible i el vent impedeix que els mitjans aeris treballin de forma tranquil·la.

El foc va començar aquest dimarts al migdia al paratge del Corral de Tono, una zona forestal entre Rasquera i el Perelló, d'alt interès natural. Les flames han avançat en direcció sud-est, fins a arribar a la carretera TV-3022, que, segons informacions del Servei Català de Trànsit, està totalment tallada en els dos sentits de la marxa. En aquest sentit, també s'ha anul·lat la ruta escolar de Rasquera al Perelló.

La Direcció General de Protecció Civil ha passat, a la 1.04, el pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat) a fase d'emergència.

Puig descarta que l'origen del foc sigui una línia elèctrica

Puig, que ha avançat que el president Artur Mas es desplaçarà a Rasquera per copsar sobre el terreny la situació del foc, ha assegurat que no se saben les causes de l'incendi. En qualsevol cas, es descarta que l'origen sigui una línia elèctrica.

L'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, ha recordat que la zona afectada ja es va cremar l'any 1995 i que per això "hi ha molt combustible i la propagació del foc ha estat molt fàcil".

Contràriament a les informacions que han aparegut en un primer moment, els Mossos d'Esquadra no han fet cap detenció, únicament han pres declaració a un testimoni per saber les causes del foc.

lunes, 14 de mayo de 2012

Val la pena veure'l

 Per 50 segons m'agrada vore a que m'he d'enfrentar..........

Cursa del vent no...cursa del sol!

                                                          
Ahir vam anar al Reguers a fer la cursa del Vent.....i de vent poc, jo més diria que va ser la cursa del sol.
Encara molts no estaven preparats per un dia d'estiu com va fer ahir i van digue patir molt més de l'esperat, he de dir que a mi em va agradar el clima, tot i patir-lo! i que m'imaginava tots aquells que no els agrada la calor, buffff mal dia per ells.
De la cursa diré que es fantastica, de les que si estàs fort xales, una cursa de muntanya! jo vaig anar molt be però he de dir que al no entrenar muntanya vaig caminar molt més de l'esperat, pel demés bon entrenament per a la IDM.
Tere també va correr, va fer-ho be però..després de veure fotos, parcials, comentaris, etc, vaig veure que no va donar el 100% li faltava un "manso" ara que al comentar-li em va contestar:
-"potser si! però ens haguesem matat" si ho mirem així ja està be pos......
L'organització de 10 no, de 11, increible! molt be. Avituallaments de 12, sort d'això, excelent. I els voluntaris de 13, gràcies per fer-mos lo dia tant fàcil.

PD el meu germà estava a Penyaflor a l'avituallament amb el meu fillol i al acavar baixant de penyaflor com un boig el meu fillol 7 punts al genoll. Al mateix lloc exactament on jo en tinc 6............

PD La meva caiguda també es historica, a la corda de bassa Gànduls em vaig quedar lligat! no pregunteseu com. CULPA MEUA no cal dir-ho.

viernes, 11 de mayo de 2012

Entrevista a COMRàdio

Aqui vos deixol'enllaç de l'entrevista que m'han fet en directe
http://comradioblocs.com/extraradi/2012/05/11/albert-gine-triomfant-al-desert/

Moltes gràcies Marc per la teva voluntat en fer-ho, per mi un plaer i un orgull que hagueseu pensat en mi.

miércoles, 9 de mayo de 2012

Diumenge a la cursa del Vent

El perfil de la cursa! puc assegurar que és una cursa de muntanya molt bonica, tècnica, (arrossegador inclòs) pujades, baixades, senders "nets", etc. Jo no me la vull pedre!!


Aquest estofat segur que serà molt millor que el que s'espera amb el perfil de la cursa, i més si fa calor. Aquesta és la feina que molts no veuen, a tots estos voluntaris i als de les altres curses gràcies per cuidar tant de natros. No porten dorsal però competeixen per fer-mos passar un gran dia.



martes, 8 de mayo de 2012

Impactat! No sé què dir!

Així és com m’he quedat després de llegir aquest correu: IMPACTAT! Beatriz m’ha donat el seu permís per publicar-lo, inclús sense canviar noms ni res.  

Hola Albert soy Beatriz, quería darte las gracias porque sin ni siquiera darte cuenta has ejercido una influencia super positiva en nuestro hijo Rodrigo ( y digo nuestro porque un padre sufre y cuida de sus hijos , y eso Valentín lo esta haciendo de sobra).
Nos cuenta que cuando le da el bajón piensa en ti y tu espíritu de superación y eso le ayuda a seguir adelante. Esta haciendo todo el deporte que le permiten en la clínica y tiene muchas ganas de salir para poder hacer cosas con Valentín.
Dice que le inspira mucho tu espíritu de superación y tu humildad, es raro que Rodrigo se deje impresionar por alguien que no se " guay del paraguay " ya me entiendes. Eso quiere decir que esta interiorizando valores que nosotros habíamos intentado inculcarle y esto es muy positivo para su recuperación.
 Cuando algún día tengas tus propios hijos te darás cuenta que no hay carrera suficientemente larga , ni montaña suficientemente alta , ni reto suficientemente duro , como es el de educar un hijo. Y digo educar porque criar es relativamente fácil, les das la comida correcta, la ropa correcta les curas cuando se caen, etc. Pero hacerles buenas personas, inculcarles valores y prepararles para enfrentarse al mundo , es otra cosa.
Tampoco hay dolor comparable al de ver sufrir un hijo, por eso cualquier mínimo alivio es bien recibido. Gracias Albert por todo lo que has aportado a nuestras vidas.

lunes, 7 de mayo de 2012

Som el que volem ser

Tinc molt clar que podem fer de la nostra vida el que vulguem, molts deixen que els passi per damunt i molts la vivim dia a dia, jo sóc del segon grup.


Els que la vivim dia a dia ens hem de saber envoltar de persones positives, alegres, divertides, aquelles que d'un mal dia fan un dia inolvidable, aquelles que et treuen un somriure quan només voldries plorar, aquelles que fan d'un dia dur un dia molt soportable i jo em sé envoltar d'aquesta classe de gent.

Un exemple de tot això el podria fer de la gent que vam pujar aigua dissabte per als amics del Reguers....

Si ens diuen que hem de pujar 16 o 24 litres en dissabte matí dalt d'una muntanya per fer-li un favor a uns companys que organitzen una cursa, molts intenten trobar una millor "feina", fàcil! moltíssims no busquen excuses i simplement diuen que no poden, altres poden acudir al lloc de sortida amb unes cares d'aquelles que dius, millor no dir-li res! o millor no haguesses vingut! i esperen que el dia passi el més aviat possibl. Per últim, està aquell grup de gent, d'amics, que faran d'aquell dia un dia inolvidable, el que havia de ser un dia dur ha sigut un dia d'entrenament, de rises, etc, el que tenia que ser un dia molt llarg ha acabat sent un dia molt curt i això només es pot aconseguir si saps rodejar-te de persones alegres, persones diferents.

Segur que tots estos que disfrutem i ens emprenem la vida pensant que es l'últim dia, segur que cadascú te una història que contar i llavors marxem a la muntanya i ens alliberem!!!

Disfruteu de la vida i envolteus de gent alegre i que vos faci somiar!!!

Cap de setmana pel terme reguerenc

Dissabte vam anar al Reguers amb els amics de l'organització per ajudar-los a pujar aigua als avituallaments de Gànduls i Farrubio, però ja que estàvem allí.....vam fer una "crono". Sí, com sentiu! tots carregats entre 16 i 24 litros d'aigua i pujant com a locos. No s'entèn, però com vam xalar!
Uns deien: "que anem sense dorsal!" uns altres (i recordant a Leo) deien: "apartat que fas tap!" va quin fart de patir i riure.
Un cop la feina estava feta vam anar al de Susana a esmorzar i quin esmorzar! amics reguerencs/es a mi crideu-me quan vulguesseu si després de tot el que xalem mos pagueu l'esmorzar....en fi que Moltes Gràcies!

Diumenge vaig tornar però amb dos amics per fer el recorregut de la cursa, ens vam trobar a molta gent entrenant per allí, fins i tot una "abueleta" que anava fent series! noooo ho dic perquè tothom entrena a muerte.
Vaig disfrutar molt del recorregut, ja que penso que és una cursa mooolt bonica. Els amics que anaven en mi no van dir el mateix, ni van disfrutar i diuen que no van vore res i no poden valorar-la......jeje.

viernes, 4 de mayo de 2012

jueves, 3 de mayo de 2012

Noves experiències

03/05/2012
Desierto de los Monegros
La hidratación y la estrategia son el camino para ganar el Isostar Desert Marathon´
Con estas palabras definía la clave de la carrera Albert Giné, segundo atleta español en el Marathon des Sables 2012, que este verano participará en el reto de Isostar.

Los detalles de la segunda edición de Isostar Desert Marathon se han desvelado esta mañana en Barcelona en la presentación oficial. La carrera de ultradistancia, que este año tomará la salida el 14 y 15 de julio, regresa al desierto de Los Monegros pero estrena recorrido.

Esta mañana se ha presentado en Barcelona la segunda edición de Isostar Desert Marathon, la única ultramaratón desértica de Europa, que este año volverá a Los Monegros el 14 y 15 de julio. Isabel de Fuenmayor, Product Manager de Isostar, Nil Bohigas, director de la prueba, Dra. Nieves Palacios, experta en hidratación y nutrición y el corredor de élite Albert Giné, han sido los encargados de desvelar los detalles de la esperada Isostar Desert Marathon 2012.

Pasión por las carreras desérticasAlbert Giné ha participado en la presentación del reto deportivo del verano. Gracias a su experiencia en carreras extremas como el Marathon des Sables, Giné sabe muy bien qué significa enfrentarse a un desafío de estas características: "en este tipo de pruebas tan duras, como corredor ganas muchos valores y como persona, regresas cambiado. El compañerismo y la solidaridad están muy presentes en estas carreras", ha destacado Albert. Este año, él estará en la línea de salida en Los Monegros, una carrera a la que no ha dudado en calificar como "el des Sables nacional".

Y precisamente, recordando sus días en el Sahara y anticipándose a su participación en Isostar Desert Marathon ha destacado que "ser finisher, cuando corres una carrera tan extrema, no se puede explicar con palabras. La sensación cuando cruzas la meta es indescriptible". Giné valora muchísimo el esfuerzo de todos los corredores y ha destacado en especial el trabajo de los finishers. Tras muchos años de experiencia en competiciones muy variadas, el atleta catalán ha asegurado que "el Isostar Desert Marathon no lo gana el que va más rápido, sino el que se hidrata mejor y sabe plantear con cabeza la carrera".

Carrera en autosuficiencia y con recorrido secretoTras el rotundo éxito de la primera edición, en la que participaron 300 corredores, la organización prepara con mimo el regreso de la prueba desértica más destacada del verano. Más de 110 kilómetros, "una carrera non-stop de ultradistancia donde los corredores deben llevar todo lo necesario para superar el reto", ha resaltado Nil Bohigas. La planificación de todo este material es clave a la hora de enfrentarse a la prueba e "implica una selección muy estudiada de la carga de la mochila". Nil, además, ha remarcado que se trata de una carrera que se desarrolla tanto de día como de noche (el límite para realizarla es de 27 horas) y, por ello, "el contraste de las condiciones y la temperatura pueden ser muy extremas". La situación estratégica del campamento, emplazado en el desierto de Los Monegros, "nos ofrece un aislamiento, lejos de la civilización que hacen aún más especial esta carrera", ha comentado Nil Bohigas. El recorrido será en forma de bucle pero hasta el mismo momento de la acreditación y la recogida de dorsales no se desvelará el trazado exacto de la carrera. Este misterio, según el director de la prueba, "es muy atractivo y hace que todo el mundo se enfrente al terrero por primera vez y en igualdad de condiciones".
Entre la hidratación y la experiencia vitalOtro elemento que ha centrado la atención en la presentación de Isostar Desert Marathon 2012 ha sido la importancia de la hidratación. Isabel de Fuenmayor ha remarcado que en esta prueba "el agua y la bebida isotónica Isostar con hidratos de carbono y sales minerales se convierten en un elemento vital, y deben gestionarse y conservarse a conciencia desde el principio hasta el final". La exigencia y el esfuerzo que supone Isostar Desert Marathon lo convierten en "un desafío para todos los corredores donde la hidratación va a ser básica para afrontar las condiciones extremas de Los Monegros en esa época del año". Por eso, Isostar se convierte en el mejor aliado de los participantes para alcanzar la ansiada meta.

Sobre la importancia de la hidratación también ha hablado la Dra. Nieves Palacios. "Esta prueba, lejos de empezar el 14 de julio, comienza el día en que el corredor decide participar, ya que la preparación también forma una parte esencial de la carrera".
Inscripciones abiertasEl período de inscripciones de Isostar Desert Marathon 2012 ya está abierto, tanto para la modalidad de ultradistancia como para la Starter. A través de la página http://www.isostardesertmarathon.com/los corredores interesados pueden tramitar su inscripción.

lunes, 30 de abril de 2012

El corredor invitat és.....Albert Giné

Si tots els dies foren com avui.............però amb els peus a terra!

Aqui vos deixo una part del mail que m'ha arribat:

Bones Albert,

Et passo la info de la RdP ( roda de prensa ) del proper dijous dia 3 a les 11.30 am a Bcn, tens ja el lloc a la taula reservat, quedem a les 11 del matí. Avisa als teus col.legues de la MDS que es passin, és una roda premsa oberta a tothom.

 Lugar: sala Setba de Barcelona (Plaça Reial 10, 1º 2ª. C.P 08002. T: (+34)93 481 36 96.
www.setba.net).
Fecha y hora: jueves, 3 de mayo a las 11.30h de la mañana.
Ponentes: Nil Bohigas (Director de carrera), Dra. Nieves Palacios Gil de Antuñano (Jefe
de Servicio del Servicio de Medicina, Endocrinología y Nutrición del Consejo Superior de
Deportes), Isabel de Fuenmayor (Product Manager Isostar) y deportista invitado. ( jo ) ja m'explicaràs.......


Per altra banda, a la prova estàs convidat (a la llarga o a la curta), per a més info el link és:
www.isostardesertmarathon.com


Pensaré i molt el tema inscripció ja que es una setmana després de festes majors (única setmana de l'any que desconecto del running, disfruto de gent i d'amics que veig poc durant l'any) i jo com les coses a mitges no les se fer serà o FESTES MAJORS DE ROQUETES o COMPETIR A LA ISOSTAR DESERT MARATHON................