domingo, 14 de agosto de 2011

Quan els entrenaments son molt més durs que les curses.....

Això es del tot cert, moltíssimes vegades he pensat que millor anar a una cursa que no pas fer un entrenament, per què? doncs penses que fas molt menys del que estaries fent a la cursa i llavors.... canya! jo sóc competitiu entrenant, no se si això pot ser molt bo però...es que sóc molt exigent.
Avui he volgut fer la cursa de Xerta, una cursa que es considera dureta ja que amb 26 km acomules uns 3400 mts de desnivell, doncs be, he deixat el cotxe a Xerta i he fet tot el recorregut exactament fins arribar un altre cop a Xerta.
Amb el que no contava era amb el meu "soci" aquet s'ha enganxat a mi i aquest any no em solta per res, però quin sol deu meu!
He anat sol ja que quan he trucat al meu germà ja anava per les entenes de Caro, vaja que la gent no perd el temps...
He començat a pujar cap al canal i després pujant cap a la moleta nomès en deia:
"Albert tot corrent" després reflexionava i jo mateix em deia:
 "però si estic entrenant"!
però el meu cap no parava i només donava informació:
"no puc parar a caminar en tot el recorregut"
Jodeeeer, quin entrenament, al final he acavat destrossat!
Al arribar a Roquetes he parat a un bar on i tinc molta confiança i sense demanar m'han possat mitg litre de champu ( cervesa amb llima ) i mentres em treien unes olives ja me l'havia begut, llavors m'han preguntat: quantes hores portes? només tres! doncs has apretat avui no...? escolta, fica'm mitg litre més! jajajja no podia parar de riure mentre em mirava.
Ara ja recuperat estic satisfet i penso que només em queden tres entrenaments fort i ....ha disfrutar!!!!

1 comentario:

marti dijo...

eic,tu me vas dir fer 5 hores acaminant es mol a una setmana del''reto'' i vas tu i fas la cursa de Xerta.
potser tens raó i tenim que posar lo freno ,que això ho tenim a tocar¡¡¡¡¡.salut i courage.Marti