UTSM una crònica inacavada...

Un únic objectiu per Javier Fran per aquest 2013, UTSM, volia fer els 100km del recorregut dintre de temps ( 24hores) passant per tots i cadascún dels seus llocs, l'any passat ja vam fer-ho però per culpa del temps ( molta pluja, boira, fred) van retallar 9 km que eren els més difícils. Este año lo vamos a hacer todo y dentro de tiempo, em deia.
Jo tenia clar que si, clar no, molt clar! però no va ser així, ara vos ho explico.

Donen la sortida a les 9 del mati molt puntuals, tinc el temps de poder saludar molts amics que hi havien per allí abans d'enfrontar-mos als 100km que tenia clar que fariem solets...i arranquem!
Li vaig dir a Javier que no portava el gps per que no em matxaques més del compte amb els seus calculs jeje però si que el portava i veia que anavem molt millor que l'any passat, passaven els km i les hores i manteniem el ritme que era de 5km/h (brutal per ell amb muntanya) jo pensava que si no baixavem el ritme era ritme de 20 hores cosa que seria increible. Vaig guiarlo al limit ja que volia arribar a Cabacés km 57 de cursa amb marge de temps per poder dosificar els ultims 30/40km de cursa i aixi va ser!

Amb 11h33minuts arribem a Cabacés km 57 amb el mateix promig, 5 km/h, impressionant!! seguiem portant ritme de 20hores per fer els 100km i ja portavem casi el 60% de la cursa, això promet em deia a mi mateix arribant a Cabacés però......tot es va acavar per nosaltres allí, si, a Cabacés! Joan un xic de l'organització ens va dir que haviem arribat fora de control, fora de control? li vaig dir i em va dir que si, que per 13 minuts......però si portem ritme de 20 hores???? bueno si marxeu ja vos deixo seguir però fa 10 minuts que l'escoba (els que tanquen la cursa) han marxat treien cintes i jo m'hi vaig negar. La veritat es que jo vaig estar molt calmat ja tinc prous preocupacions en altres temes més importants com per pedre els nervis, simplement li vaig comentar que portavem 40km sense menjar res ( la carrera era de semiautosuficiencia) i voliem parar 10 minuts per menjar be ja que allí hi havia pasta i bocadillets i que amb el temps que duiem ens sobraria temps de sobra per arribar dintre de temps. Jo soc el seu guia però també soc el responsable, no podia permetre marxar sense menjar res. Bueno va ser més llarg però....no cal.

PD Hem de partir de la base de que vam arribar fora de control!!!!lo demés, es parlar per parlar.

PD Qui va calcular el temps de tall al km 57 per mi es va equivocar i molt.

PD Ho sento molt per Javier ja que havia depositat molta ilusió en aquesta cursa i les seves ultimes paraules em van fer mal..."nunca habia corrido tanto por montaña y estamos fuera de carrera"

Pues res amics això ha sigut tot, una llástima aquest final amb ell ja que ara estaré temps sense fer-li de guia ja que per motius personals no podré fer-ho, tot i això mai el deixaré "tirat" ahir li vaig conseguir més guies, jeje.

Voleu viure una experiencia única?

Hola amics;

Si algú li falta una dosis d'adrenalina, una experiencia diferent o simplement vol viure de primera ma un capitol de superació personal...ara es el moment!
Aqui vos deixo l'escrit per si algú pot estar interessat/da, jo simplement o aconsello, per desgracia jo aquest cop no puc acompanyar-lo.
"¡Hola, Me llamo Javier Fran Sin. Soy ciego montañeante al cual alguna
vez algunos de vosotros debéis de haber visto con Albert en la
trail Guara
mismo año o en el quilómetro vertical de Roquetes hace pocos días, con
Albert y con Ramón Morató;en dichas carreras y/o con Sebas Guim en la
maratón -de Aneto- del año pasado, con Elena Ferreres en la
maratón de Siges, o con Diana García en la carrera dels Cocóns o
en la meteorológicamente accidentada maratón -del aneto- de este año;
quizá incluso alguien de entre vosotros me haya visto en las técnicamente menos difícilmente transitables cienquilométricas 101 de Ronda o 104 de la
Calcenada.
Espero además coincidir de nuevo con algunos de vosotros en la ultra del
Montsant nuevamente junto a Albert, y a lo mejor con Ramón,  durante este
mismo año.
Me estoy  dirigiendo a vosotros mediante el blog de Albert  para caso de
que a alguno le viniese bien, atrajese o apeteciese guiarme en la trail
corta (38KmKm) de la edición Guara
Habiéndola completado dos veces, con Albert   durante  el año pasado recortando casi hora y tres cuartos al crono realizado en la primera, me hacía ilusión la expectativa de completar la larga, y  Lo
teníamos todo planificado un amigo y yo cuando al amigo imprevistamente
le ha surgido oferta laboral en Inglaterra para ya mismo y que, de
salirle bien, le será muy importante para el futuro profesional.
Conque por fuerza mayor me he quedado sin guía para la ultra cuando apenas
faltaban semanas para el cohetazo.
No hay mal que para bien no venga. Ha sido ocasión para que Albert me
haya hecho percatarme de que era demasiado arriesgado acometer la ultra
Guara Somontano a primeros de octubre  siendo que a mediados del mismo
mes él y yo íbamos a tener la del Montsant: La lluviosa temperie del año
pasado le quitó los diez quilómetros máxime arduos. Se tratará de
completar también dentro de tiempo de finalizadores la de este año
solamente que, si los meteoros lo permitieren, sin retajamientos.
En fin, se trataría de intentar mejorar un cuanto el crono o, por lo menos, seguir llegando a meta dentro de horario de finalizador, por caminos que tengo trillados dos veces y por los cuales aprendí mucho con Albert en la edición del año pasado.
Si a alguien de entre vosotros le atrajese vivir las formas de interacciones dables entre montañicoredor ciego y montañicorredor que ve, sin necesidad de alejaros  mucho respecto de vuestros hogares, estaría encantado de que compartiésemos la jornada juntos. De entrada, el mero ser amigos de Albert me inspiraría confianza a ciegas, nunca mejormente dicho en mi caso por más que en los pensamiento, imaginación y memoria visuales tenga todo un hervidero de imágenes y colores. Además, los contactos humanos (Ramón, Elena, Diana, Sebas, Xavieres tocayos míos,etc)  que vuestra red me lleva deparados me han resultado gratos y gratificantes, tanto en lo deportivo cuanto en demás aspectos de la personalidad general. Incluso algún departir breve me tiene dejada huella.
Aunque, por supuesto, cabría que no congeniásemos, sería todo un ejercicio mental y anímico intentar compenetrarnos a pesar de ello a lo largo del trazado de la carrera.
 Es competición idónea para que entremos en contacto formando duo dos corredores cuyas percepciones del terreno son entre sí tan diferentes de entrada y para aplicar  con guía nuevo lo
aprendido con Albert, y para aprender algo con él mismo, como con todos.
Aclaro que correr o trotar suelo ahcerlo solamente por terrenos que me permitan meter el pie con plena confianza. El resto de los tramos suelo hacerlo andando a la máxima velocidad que me sea posible. Algo que con Albert, calzados en hokas los pies,   aprendí durante la trail Guara
Es posible, incluso, que algunos de vosotros estéis inscritos pues suelen ser catalanes muchos de los participantes en  la Guara
Desde luego, el  objetivo muy probablemente le sería nuevo con respecto a la meta: llegar dentro de crono de  finalizador aunque fuese en última posición (:preferiblemente en penúltima, antepenúltima, anteantepenúltima, etc:), pues en carreras técnicas tipo Guara, no es razonable aspirar a mucho más, tanto más cuanto mis ejercitamientos consisten únicamente en excursiones a la montaña, ascensos a picos, subires y bajares por las escaleras de mi casa de vez en cuando, las carreras en las cuales participo y algunos ejercicios esporádicos de potencia y flexibilidad de piernas.
También podría ser guía cabal alguien que participase meramente de entrada con el objetivo principal de llegar a meta dentro de tiempo de finalizador aunque participase exclusivamente para sí mismo. En tal casosería para mí un placer intentar  poner mi granito de arena para que los dos alcanzásemos meta dentro de tiempo, como me ocurrió con una pandilla a la cual me añadí en una cienquilométrica madrileña cuando quien me hacía de lazarillo hubo tenido que retirarse: Eran entre sí amigos que por primera vez participaban en ultrafondo. Para mí no era la primera y todos juntos alcanzamos meta finalizadores.
Añadir que, de entrada, acumuladas diez cienquilométricas de montaña, incluida la ultra del montsant, compatibles con bici de montaña en todo o en casi todos los tramos las demás, varias veces he llegado felizmente a
meta con sendos guías a los cuales había conocido personalmente por
primera vez durante el día mismo de la carrera o durante la víspera.
Además, amigos de Albert,contaríais  con lo que él os contase por su
parte al cabo de su experiencia acumulada conmigo.
En fin, me encantaría que de ese gratificante ambiente del ámbito de
Albert, surgiese  con quien compartir nuevamente la trail Guara Somontano
de este año.
Comoquiera, a principios de la semana que viene me pondré nuevamente en
contacto con la organización para ahcerles saber las novedades,
plantearles mi situación o proponerles publicar solicitud de guía en el
foro de la carrera si siguiere sin tenerlo.
Me dijeron que calculaban que les quedarían dorsales hasta primeros de
septiembre. Más aun, Es carrera que suele disponer de dorsales
asignables hasta la fecha límite.
He aquí la dirección de la página de la carrera:http://utgs.es/?page_id=155&lang=es
 De paso  la corta de Guara me dejaría tiempo disponible para ir a Madrid durante la
tarde noche/ desde Lérida/lleida, o desde Barbastro->Zaragoza, para un evento que con la ultra, y muy probablemente con la mediana también, me h                                        ubiera resultado incompaginable.
Aunque lo hasta aquí dicho debe de sonaros a algunos de vosotros por charlas en Tivenys y en Roquetes, querría insistir en algo más que he repetido a menudo: Cualquiera que sea la carrera, casi nunca me está de más detenerme brevemente ante algún árbol señero, determinadas plantas, hojas, flores,  setas, recrearme en sensar el terreno de ciertos parajes, etc. Incluso pinchazos de zarzas y similares me resultan especie de "inyecciones de naturaleza". Hay todo un placer en rozarse co ramas de helechos, etc. O sea, que, además de minutos imprescindibles en puestos de avituallamiento o de registro de tiempos, habrá minutos dedicados a vivenciar el terreno por elterreno mismo a la vez que temo mucho rodillazos contra cantos de piedra frentazos contra ramas duras bajas, etc.

 Por último, aclarar que el guía debería inscribirse como un corredor más
y que me parecería perfectamente razonable compartir con él las expensas de los trayectos desde la vivienda de él/ella  hasta Alquézar, ida y vuelta, por supuesto.
Nada impediría, por lo demás, compartir la carrera con dos
coparticipantes, por ejemplo, si se diese el caso, aunque uno bastaría.
Mis señas de contacto son:abrotanedo@yahoo.es
nº móvil: 657 821 918.
 ¡Gracias por el mero haberlo leído!

La propera Ultra trail del Montsant (100km)

Ja puc confirmar que la propera locura serà fer l'ultra trail del Montsant fent de guia de Javier amb menys de 24 hores.
Menys de dos mesos! això son ja paraules majors però avaaaaant! on son els obstacles?  formem una bona parella, per què ell no els veu i jo no els vull veure....vaja que algu ens tindria que dir prou o on estan. Serà divertit, emocionant i dur a la vegada tot i això espero poder-lo guiar fins la meta

                Albert, quiero hacer otra vez el ultra trail del montsant? i aquesta cara se'm va quedar...

Una experiència més

Bueno primer que tot perdó per no escriure més al meu blog però ara els projectes esportius estàn aparcats, feina, fill, mare, familia, etc ocupen tot el meu temps, prioritats del moment i de la vida.....

Dit això avui si faré una entrada explicant la vivencia d'ahir al km vertical de Roquetes on vaig participar fent de guia de Javier Fran, amb ell he fet dos maratons de muntanya i un ultra trail però faltava un km vertical al nostre palmarés jeje ara només recordo algunes de les seves paraules;
- "donde me has metido"
Tot comença fa molt temps quan li vaig dir que al meu poble s'organitza un km vertical molt bonic i ell que no s'arruga davant de res me va dir;
- pues lo podriamos hacer.....i jo que de por en tinc poca per fer animalades el resultat va ser l'inscripció! que també hem d'agraïr al trail Roquetes.
Tres dies abans vaig voler anar amb un amic ( Pepe Sole ) i el seu nebot Eduard a fer tot el km per tenir una referencia i vaig veure clar que no seria fàcil hi havia uns trams on la dificultat tecnica era alta però va ser molt possitiu per treure conclusions, ens va costar 1h55 fen-ho tot caminant ligerets sense parades i després de fer números vaig calcular que sortin tot perfecte ens podria costar 2h 30min.

Arriva el dia i l'hora de pujar 6.2km i 1300 mts de desnivell possitiu i després de fer 2 km d'escalfament ens presentem a la linea de sortida on Pepe Sole, Ramon Morató, Ximo i Oscar també voldràn acompanyar-mos al llarg del recorregut per viure de primera ma l'experiencia. Segons ells som com un matrimoni, amb tot el que això comporta! ens respectem,ajudem però també ens barallem.....jejeje.
Vam fer una pujada de menys a més i amb molt de sacrifici i esforç ens vam presentar a meta amb 2h 28 minuts. Agraïr la companyia de tots i només els que fan curses de muntanya o van fer el km vertical poden imaginar-se el que es fer-ho una persona invident, vos ho imagineu??
Si voleu veure un petit video mireu al meu perfil facebook allí hi ha un petit reportatge.

De l'organització avui no diré res ja que pareixeria que tot el que dic es per ser part d'ells però mil gràcies pel tracte que heu tingut no amb natros, amb tots! se'n parlara de Roquetes i del KM VERTICAL!!

Fredes - Pauls

Aquesta prova es especial per mi, ahir feia 10 anys del meu debut! i al igual que aquell dia va ser un dia maravellós.
No vaig aconseguir "la guinda" ( baixar de 4 hores ) per aconseguir això depens de moltes coses i ara mateix a mi em falten part d'estes coses però estic molt content pel resultat i pel temps aconseguit, com algú va dir;
-no és poco!
La nocturna ha agafat un altra dimensió ahir a Fredes si comença a sonar la musica em penso que estic a Chamonix per sortir al UTMB quin goig, per favor! Jo penso que a Fredes mai havia hagut tanta gent.
Després de les salutacions i fotos obligatories de grup agafo la camelback....i em fico a primera fila per apretar ja des d'un principi però sempre pensant amb la distancia i amb l'objectiu.

                                       Mauro no vaig parar per què no hi havia res a la taula...

 Lhoussain.Abaghad se'n va des d'un principi però m'anaven donant referencies i no em treia molt 3min 30seg Caro però amb una diferencia jo a Caro vaig arribar "fresc" amb 2h05 i ell es veu que anava tocat de bessons, al dir-me això em vaig envalantonar i animar, vaig pujar les foies patint però corrent! i al arribar a les garrafes d'aigua veig Lhoussain caminant i li dic que vingue en mi però em deia que li pujaven els bessons tot i això va seguir-me fins Clotes allí jo no vaig parar ni un segon i ell es va quedar en aquell mateix instant ja sabia que sols depenia de mi poder aconseguir els objectius, vaig tirar en desició fins l'enrejolada i una volta alli vaig mirar el rellotge 3h29,50 es podia aconseguir el record si baixava com al 2008 en 28;30 minuts!!però era consient que havia "liquidat" el diposit i les cames, a més, la baixada no estava del tot esfaltada.....i......adeu record! però tot i això en 4h 06 min vam arribar a Pauls amb el frontal a la ma i amb les piles noves per l'any vinent.

                        Companys d'equip això no es cap paletilla, o sigue que es per a tots!

Vull donar les gràcies a tothom que em va recolzar que en son molts i sobretot a Carlos Balague que li tinc preparat un "detallet" que tant mereix per tots els sacrificis que fa.
Enhorabona UEC Tortosa per fer d'esta prova una prova mítica.
Content també de veure els senders cada cop més groguets.
Felicitar a tots/es los valents/es que cada cop en son més, aquest any 900! i vos animo als que vau quedar-vos a Caro a poguer dir un altre any JO TOTA!

Aquestes coses son lo millor del nostre pas per l'esport

En pocs dies he rebut aquestes dos "recompenses" de lo millor que un esportitste pugue recollir, vos ho aseguro!

També puc dir que no pararé d'ajudar i lluitar contra el cancer i altres events solidaris, això m'ajuda i em motiva, també em fa adonar que sóc un afortunat al poder fer-ho ja que després et queda una satisfacció única.

Diumenge obligats a donar suport!

El proper 9 de juny organitzen la Pujada a Caro.Desde el nostre club ja fa temps aprofitant que havien arreglat la part de Roquetes a Carreretes vam pensar perque no fer una pujada a Caro i vatros direu aixo es pot fer per un mateix, pensareu, pero desde el club ho vam voler organitzar de forma que li donem un encant al puguer pujar acompanyat dels cicloturistes de les nostres comarques o inclus de fora ja que puja a Caro es tot un repte per a qualsevol ciclista que vulgue vindre aquest dia.i un repte que tenim tots els dies es la lluita contra el cancer per aixo totes les donacions que fareu aquest dia anirant a mans de l' entitat LLIGA CONTRA EL CANCER. Per aixo esperem ser-ne bastants per arreplegar com mes fons millor. Us esperem a tots/es ja sigui en bici de carretera,o btt ja que encara que sigui una cicloturista esta oberta la participacio a la  pujada a tot tipus de bicicletes.US ESPEREM

Tota l'informació a 

http://www.btterresebre.blogspot.com.es/2013/05/pujada-cicloturista-benefica-caro.html

Duextrem Amposta

Diumenge vaig tornar a recordar el que era una "pàjara" ja no ho recordava però ......quins mals records!
Al duextrem vaig sortir sense esmorzar i ...la vaig liar, entre preses i aixecar-me justet l'asmorzar podia no ser una prioritat.

Al sortir a la cursa que es va sortir molt ràpit ja a la primera pujada vaig notar sensacions no bones, deixem-ho així tot i arribar 3º a meta vaig pedre molt de temps respecte als dos primers, massa!
Després ja va ser la confirmació, al agafar la btt tot va ser tot un cúmul d'errors, el primer es que no vaig parar a replegar el bidó, em va caure temps de sortir al agafar-lo per veure, que tonto! després de no esmorzar, amb aquella calor i  d'haver fet la cursa de trail el necessitava com mai! però en fi.
Al km 11 de l'etapa de btt quan estava parat a un avituallament passa Joan Farnos, al veure'l surto corrent per atrapar-lo i faig 1km amb ell, no el podia seguir...mare meva, de seguida vaig pensar "la que se avecina" jeje ara ric però no reia tant.
Després d'un altre avituallament  em passa un altre corredor i el mateix, intento seguir-lo però ....2km! ara ja m'ho veia, anava cami d'agafar un pajarón important.
Quan faltaven 5 km per a meta a una recta mirava atràs a vore si venia el meu germà, però encara no, que estrany vaig pensar.... però a falta de 4km ja m'havia atrapat! imagineus el ritme d'un i de l'altre.
El pitjor de tot es que no el vaig seguir ni 100mts! faltava encara 1.5km per meta i vaig baixar de la btt i estirant-la cap a un collet i ni així, vaig tenir que parar.
Vaig començar a treure i tenia unes sensacions molt dolentes sort que passava per allí el sr Horta que em va donar un gel i jo encara li deia
-"però si sol queda 1km" però es que si no ....ni arribo! em pasen dos corredors més en este últim km i per fi arribo a meta, buffff..... l'he liada em vaig dir a mi mateix.
Ahir em van trucar de l'organització que m'havia deixat la camiseta i les bambes al fer la transició, mareeeee com vam acabar.
Esperem que no torne a passar..................................

Gràcies pel tracte que he tingut per part de l'organització i felicitar-los per l'éxit que han tingut en la cursa.

Trail Rasquera - Tortosa

 Ahir diumenge vam acudir a fer el Trail de Rasquera a Tortosa, cursa del circuit que organitzen els amics de la Uec Tortosa.
La cursa va ser bonica, ràpida i se'm va acabar fent dureta....però ja tinc molta més benzina! poc a poc vaig agafant la forma, de seguir igual en un meset estarem per donar guerra!! potser a la nocturna....
Ja des d'un principi vaig sortir decidit, amb confiança, sabia que se'm faria llarg però qui no arrisca.....i vaig portar un ritme que sols va aguantar un corredor Lhoussain.Abaghad, el millor avui per avui.

 Vam fer 35 km junts a bon ritme i un per l'altre tiravem fort i sense encantar-mos gents, fins i tot a un avituallament els vam agafar "pixant" i ens va tocar obrir a natros les botelles d'aigua jeje però a falta de 5 km per meta li vaig dir;
-fins la propera! avui ja he fet prou de seguir-te fins aqui però en un meset pelearem fins a meta...i ja no el vaig veure mes jo vaig acavar de fer els ultims 5 km molt tranquil i content en mi mateix, avui ja he notat molta millora.

El resum de tot es que me'n vaig molt content amb l'equip, amb l'organització i amb mi i decebut per la poca participació que hi havia, mereixen moooolt més suport, natros el Trail Roquetes vam estar representats en cursa i marxa

Fins la propera.

Hem d'anar-hi nois!!!

Molts són els motius que tinc per fer una crida, molts! i és que la gent de la uec Tortosa, els meus amics, són els pioners amb les curses de muntanya a les terres de l'ebre i també per fora, el primer equip que hi havia de trail, a les nostres terres.
Ells ens han guiat, ens han traçat el camí, ens han obert els ulls i és més, a molts de nosaltres ens han ajudat o facilitat a organitzar la nostra cursa ( la que té cada poble, ja que avui en dia cada poble té la seva cursa de muntanya )
Avui dia tenim un circuit de curses de muntanya envejable, admirable i fantàstic.... però no oblidem l'origen i part de l'origen són ells: LA UEC TORTOSA.
Per això, i per moltes més coses, diumenge participant a la Trail Rasquera - Tortosa o a la marxa és una bona manera d'agraïr-los tot el que fan i han fet per este esport, el nostre esport.
Vos espero a tots a Rasquera desitjant cel·lebrar el vostre èxit a Tortosa.

SOM-HI NOIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD jo avui mateix faré l'inscripció

Per Horta es correr molt!!

Diumenge vaig anar a Horta a fer uns 10km d'asfalt, si! ja se que això no es lo meu però per anar agafant ritme no m'anirà mal, a més tenia unes rampetes que van afavorir el meu resultat ja que si no......
Una cosa molt curiosa es que vam marxar junts amb cotxe cap a Horta 4 amics de colla.... a correr una cursa i no de festa jejeje i vaja que dos vam pujar al podi i els altres no anaven molt lluny, m'agrada!
Una volta allí ja vaig veure que la cursa seria ràpida i dura per ritme que es portaria i si, així va ser.
Jo correr a 3;30 com a que no i vaig fer-ho 4 km.....cara avall! tot i això vaig veure que es com tot, entreno,entreno i més entreno.
Felicitar al guanyador que pareixia que estes fent un altra cursa i natros a entrenar!

Diumenge que be esperem correr ràpit però 42 km, estarem a la Rasquera - Tortosa

Li tenia ganes ( crònica de la cursa del Vent )

Li tenia ganes, podriem començar així aquesta crònica.
Molts de vatros ja sabeu que per uns motius o altres les curses i el correr ja no son una prioritat, ara el poder ser un bon pare i el estar junt amb la familia es més important.
Tot i això, la muntanya, el correr, l'ambient i per què no dir-ho la competició, em tornen boig!!! i no sortir a correr es anar-me matant a poc a poc, es per això que al Reguers li tenia ganes, moltes ganes.
Feia una setmana que entrenava be i amb normalitat, fent entrenaments bons, ja que el petit Pol es porta be, molt be diria jo i amb el permís de la meva dona m'anava escapant per poder entrenar regularment, clar que amb tants pocs dies no podem pretendre segons quines coses...però enseguida vaig notar que podia fer-ho ja prou be.
El fet que era el dia de la mare i jo en tinc dos a casa que........telita!!!m'animava a donar un poc més de mi però tot i això impossible per poder aspirar a algo que no fos el resultat que vaig obtenir.

Un altra cosa que em va donar un plus va ser el fet de veure aquesta foto d'equip, UN EQUIP!! i vore com pasaven les curses i jo no els podia "ajudar" fer pinya, estar allí, ara que ja esta tot engranat i fem un pam de goig, en fi que tot va ajudar per què sortigues una bona cursa.
La cursa va sortir rapideta i pujant a gànduls ja anavem quatre corredors els que al final quedariem els quatre primers i alguna brometa vaig soltar tipo;
"eiiii per aqui s'ha de correr que esteu fent tap" jejeje ara al recordar-ho.....després vaig dir-los que era broma.
i més, però millor parlem de la cursa jeje Angel Curto pot contar-ne un altra del farrubio si vol jeje vaig disfrutar, es nota oi?
La pujada al farrubio la vaig fer molt lenta, vaig regular inclús massa, volia guardar un poc per baixar més solt i apretar a l'última però que igenuo, a l'última es puja caminant!!!
Vaig fer la baixada al farrubio amb Pere Aurell, un crack! va a meitat gas ja que surt d'una lesió però en quatre dies, adios! i la pujada al Penyaflor be, però veien com em marxava Pere sense poder-ho remediar i això que anavem caminant els dos...el millor de tot es que vaig arribar a meta moooolt sancer.

De la gent del Reguers i de la organització sols diré el seguent;
"made in terres de l'ebre" felicitats!!!!

Inscrit a la cursa del vent!

Aquest diumenge participarem a la cursa del vent, on espero poder "disfrutar-la".

Han passat ja 4 setmanes del naixement de Pol, les coses començen ha tornar al seu lloc i tot i no poder fer el que un voldria aquesta setmana he entrenat més o menys amb normalitat.
Tots sabem que amb 8 o 10 dies d'entrenament no podem pretendre res però si el màxim dintre les nostres possibilitats o sigue que així ho farem.
Es una cursa bonica i exigent...espero que "el vent" no em passe molta factura.

Tinc "mono" de cursa.........

Aquesta setmana passada he pogut entrenar un poquet ja....i si puc entrenar aquesta setmana voldria treure'm el "mono" i anar a correr una cursa, la del Vent! ja que esta al costat de casa i tinc grans i bonics records, a més, la cursa m'agrada!
Poc a poc estem entrant en una rutina més portadora ja que Pol es porta molt be i ens "deixa" fer, tot i això ni per asomo fer el que un voldria......jeje.
Ara hi ha coses més importants que fer km, tot i que necessito fer-ne per desconectar i alliberar-me de tensions acomulades de la setmana.
Lo dit, si es pot i puc entrenar una mica per que la cursa no se'm faci un calvari ens veiem diumenge al Reguers.

Un sopar que em farà sentir orgullós!

 

 Divendres a Roquetes es farà el sopar anual a benefici de la lliga contra el cancer i un any més els meus pares i jo assistirem al acte, la meva dona Tere aquest cop no vindrà, Pol de moment necessita molta atenció.
 Serà un sopar especial per mi ja que a més a més faré entrega dels diners recaudats amb la venta de les agendes esportives, mooolts!! no m'agrada especificar cantitats ja que l'important no son els diners sino els fets.

 La venta de les agendes ha sigut tot un éxit i vos agraeixo molt a tots l'implicació i la solidaritat que heu tingut comprant-la. El repte solidari queda assolit i de quina manera...GRÀCIES!

Hi ha un però com a totes les coses .....el repte esportiu ( fer el gr 99 ) tot el recorregut de l'ebre no ha pogut ser com molts ja sabeu, uns dies abans d'enfrontar-me a ell la salut de la mare es va complicar i primer es lo primer. Ara a nascut Pol el nostre primer fill i tampoc tinc el temps de poder fer-lo però...... no m'agrada deixa les coses a mitges.
El repte esportiu queda pendent i prometo fer-lo! ja que ho necessito.

Hem sigut pares!!!

Vaig dir que només una força major em privaria de correr la cursa d'Alfara doncs aquesta força va apareixer...la meva dona Tere es va ficar de part i ara mateix sóm pares d'un fill; POL

Quina felicitat, quins moments....però es una situació inolvidable. Sóc un home feliç, s'han cumplit molts dels meus desitjos! però al fin i no sense lluitar molt ( m'imagino ) la iaia Cinta ha conegut al seu net, un moment impagable.
Ara poc a poc tenim que agafar la dinamica i la rutina que te tot això de ser pare, el tema entrenar.......ho veig impossible!!! al menys de moment.......

A la cursa d'Alfara no hi voldria faltar

Diumenge passat vaig tornar a córrer una cursa de muntanya a la Pobla de Massaluca, em feia falta, ja que molt temps fora d'aquest món em podria matar....jeje.
Aquesta setmana posterior a la cursa, he entrenat tots els dies i noto com vaig a millor, reduint pes i recuperant millor dia a dia.
He fet uns 100km i 5000 metres positius en 7 dies, no està malament per un que estava totalment parat. Sóc sabedor que els miracles a "Lourdes" i que amb una setmana de bons entrenaments no es pot aspirar a segons el que, però lluita i somriures en repartirem a parts iguals.
He fet el circuit de la cursa d'Allfara i... m'encanta! un "però" és no arribar amb un perfil i forma atlètica com la foto de dalt jeje, ja que llavors en cursa pateixes la meitat.
"Si puc i em deixen" ( tinc molts focs oberts ) estos dies seguiré entrenant i esperem poder participar i oferir el màxim dintre les nostres possibilitats.

La Pobla ha sigut testimoni del meu somriure

Ahir vaig tornar a correr una cursa, va ser a la Pobla de Massaluca, després de molt temps ( Horta Sant Joan ) i la veritat es que tot es igual, l'ambient, muntanyes, corredors, organitzadors, jo no però.....jeje.
Volia fer-la, ho necessitava! i amb els meus amics Guille i Eva emprenem el cami de la Pobla. Alli ens retrobarem amb els companys del club i fem la foto.

Deixem constancia de la nostra presencia per si de cas després no se'n entera ningú i amb un somriure ens dirigim cap a meta.
Surto lent, com sempre! o els altres molt rapits, per analitzar...poc a poc vaig atrapant corredors i això m'anima a seguir apretant, tenia clar que ho volia donar tot independentment del resultat i aixi seria una manera d'adonar-me tot el que he perdut amb este temps.
Al km 12 però va passar l'esperat que com no havia repostat ( falten moooolts km d'entrenament ) vaig entrar amb reserva i el pilot roig es va engegar jeje. A regular fins a meta! I així ho varem fer arribant 5º content, molt content!
Conclusions;
1/ doncs que estic molt lluny de cap de cursa però relativament aprop...no se com explicar.
2/ amb entrenament es pot arribar ........però es realment el que busco?
3/ ahir vaig disfrutar i jo només vull això.

El correr ha de ser la meva desconecció i no una presió més, al menys de moment...........jejje

Aportarem diversió a la Pobla de Massaluca

Diumenge tornaré a correr una cursa, aquest cop no faré de guia, ni de llebre, aquest cop seré un corredor lliure que anirà a correr al seu ritmet, a disfrutar i aportar tranquilitat i bon rotllo.
Com deia dies atràs no correré per un podi, correré per un somriure! a més correr per un podi se'm queda mooolt lluny ja que la gent entrena cada cop més i millor.

He donat el primer pas que era sortir a entrenar, aquest més de març he sortit 7 dies a correr contant UT de les Fonts, molt poc, si! però si penso que al mes de febrer vaig correr 0 dies...... pos he entrenat una barbaritat jeje.
Tinc ganes d'alliberar la ment ( no estar pendent de res ni ningú ) i també tinc ganes d'anar al meu ritme i veure la distancia que em separa de cap de cursa ( uns 10 minuts del guanyador ) esperem.....
Jo se que tot es entrenament, sacrificis, ment de ferro i saber sofrir en cursa el que passa es que ara no puc fer res de tot això, això si, ho canviaré per un somriure i un "ho he donat tot"
Fins diumenge!

UT DE LES FONTS, TORNA LA DIVERSIÓ!

                                                  Portàvem 119.9 km, es nota?


Molt de temps parat, massa! ara és el que ara toca, hi ha altres coses per les que lluitar, però ...com enyoro la muntanya!
Aquest cap de setmana he disfrutat i no poc ( altres no tant ) però jo no m'he tret el somriure de la boca.
Després de tant de temps sense veure muntanyes, l'alliberació que vaig sentir i notar no es pot pagar amb diners, vaig caminar i córrer com si aquell fos l'últim ultra que feia. A més a més, el fet de poder acompanyar a una amiga per aconseguir un objectiu em va aportar olvidar-me de tot allò que no fos ajudar-la, tampoc estava per moltes més coses...jeje
Vaig tenir unes sensacions que em van sorprendre, bones! pareixia un cotxe potent amb un xasis de siscents, ja que muscularment em falten 3000km i ara no tinc el temps per fer-los jeje.

La primera etapa:

 24 km i...em van fer mal! vaig arribar a casa i per poder adormir-me vaig pendre'm un iboprufè, la meva dona se me'n reia!
-vinc de la guerra! li vaig dir.
Però aquell dia vam clavar el temps que volíem fer 2h 05 min, què important seria esta etapa...
La nota negativa de l'etapa va ser l'abandonament per lesió del meu amic "blacky" (Gerard Morales) el guanyador de la 1ª edició de l'ut de les fonts i que s'havia quedat a dormir a casa nostra, una pena.

La segona etapa:

L'endemà "només" teniem 70 km i vaig aixecar-me amb un somriure pensant tot el que hi havia  per endavant. Estava decidit com mai però preparat com ningú, ja que jo no havia entrenat res de res.
Vam fer l'etapa dins de lo previst i Elena va millorar més de 20 minuts respecte l'any anterior, contents de com havia anat tot. Jo d'aquesta etapa he de dir que vaig passar-me menjant bocadillos, joder! i més al veure el que ha passat (als últims els hi van faltar) estaven tant bons....ho sento moltíssim. Quan vas ràpid no pares mai a menjar res, però em penso que a partir d'ara miraré el que hi ha ...tindré moderació!

La tercera etapa

Quedava l'última etapa i per endavant 26 km "durillos" però una volta de peu vaig dir-me:
-avui estic millor que ahir! i així de content me'n vaig cap a Xerta allí tot estava preparat per donar la sortida (vaig arribar quan només quedaven 10 minuts ) però amb les piles molt carregades d'alegria i d'optimisme ja que teníem feina per fer.
La cursa es va posar bonica i emocionant quan Elena no volia correr pujant..jeje i una competidora ( Judit ) li posava en perill el podi de l'ultra, la sort va ser que després d'analitzar-ho tot va reflexionar i es va a ficar a córrer, però llavors com una boja! Mare meva quina força amb.......anys ( no li he demanat permís per posar els anys ) però jo voldria córrer com ella a la seva edat, ho firmo ara! porteu el paper!
Al final i amb més tranquilitat del que pensàvem vam entrar amb un somriure.

Moltes coses han passat en estos tres dies però destacaré un parell.

1/ l'organització i tot el seu voluntariat, excelent! de 10! i segur que han tingut errors, però els ajudarem a millorar, jo per exemple sé com ajudar-los...
Recordo al km vertical de Roquetes que feia un fred de mil dimonis i no teníem aigua calenta.....pues ens van escalfar les orelles!
No fa molt em van dir que a Benifallet van donar la sortida quan encara no havien entrat tots al corralito...
Sí, tots podem fallar! i desgraciadament seguirem fallant, som humans.
Però lo dit, de 10! és molt difícil implicar tanta gent.

2/ I perquè es la meva salsa no vull deixar l'oportunitat de felicitar a Jaume Folguera, bufffff com va tenir que córrer l'animal! enhorabonaaaaaaa

Amics, companys i coneguts, disfruteu i gaudiu de la muntanya!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I un mes i pico després....

Hola a tothom
 Perdoneu-me este temps on m'he despreocupat d'atendre aquest bloc on molta gent li servia per motivar, desconectar, emocionar, engrescar, etc però quan arriba una força major t'adones l'insignificant que pot arribar a ser tot això.
Molta gent sabrà tot el que m'ha passat i em passa però per aquells que no ho saben vull donar-los una explicació i disculpes per no haver-ho fet abans.
Una setmana abans d'emprendre el gran repte del 2013, el gr 99, la salut de la meva mare es va complicar molt i quan dic molt es molt...ara ja no pot aguantar cap tractament mes de quimioterapia, es a dir que estem esperant.....el dia que ens la treuran d'aquesta vida on tant ha lluitat per portar-la a un lloc on pugue ensenyar tot allò que ens ha ensenyat a nosaltres aqui, lluitar, lluitar i lluitar! d'això n'he après un rato d'ella...
No estem ni volem estar tristos, al contrari, hem d'estar orgullossos del que ha fet i fa i de com s'agafa a la vida fins l'últim dia, no hi han  paraules per descriure una força tant gran, només em diu que ja te ganes de veure-li la cara i coneixer el seu nét, el nostre fill ( Tere i Albert ) a POL! que naixerà en menys d'un mes.
Serà un repte! després de tota una vida de lluita ho mereix, però...déu dirà.
Jo n'estaré igual d'orgullós.
Pel que fa al running parat es poc! mai havia estat tant de temps sense fer esport, però com deia, qüestió de prioritats....no t'apeteix fer res només vols treballar, ajudar, aportar la felicitat que no hi ha, alegria!!!!la vida necessita optimisme i algú l'ha d'aportar.
Tot i això quan un amic/a et demana ajuda i el pots ajudar se li ha de prestar i això és el que faré aquest fin de setmana a l'ultra trail de les fonts ( 120 km ) Elena em va demanar d'acompanyar-la i això faré, si puc claro! si no, hi ha prou confiança per enviar-la a cagar!!!jeje però penso que puc ajudar-la.
No tenim mesura, després de tant de temps que millor que una de 120....i alegria per repartir!!!bye

                                                              Tornem a la muntanya!!!

Les xifres del gr 99

Ja està aqui aquesta nova aventura, nous reptes, com jo dic sempre. La vida em dona l'oportunitat de poder enfrontar-me a reptes tant bonics com aquest, el GR 99! fer tot el recorregut de l'ebre i transcorre tot el seu cami era una d'aquelles coses que sempre volia fer, ara m'arriva l'hora de fer-lo, disfrutar-lo i gaudir-lo, te que ser acollonant!

He passat uns dies fent números i perfilant les etapes però no ficaré avui vaig fins aqui i demà vaig fins allà, vull anar pas a pas i fins quan arribe, sense cronos, sense dorsal, sense presions, ho faré sol  amb una motxila de companyia de viatge, serà una manera d' alliberar la ment de tot i tots, aniré molt limitat i sense cap luxe, a part de la solidaritat fer el gr 99 a de servir-me per enfortir-me mentalment per a noves proves que ens ficarà la vida.

Els números del gr 99 seràn els seguents:

Dia de sortida    1 febrer
Lloc                    Fontibre
Etapes                15/16
Arribada             Riumar
Km                     987
desnivell +         8089
 

El dia 1 de febrer començaré el GR 99

Ja tinc decidit el dia de sortida d'esta nova aventura, fer tot el gr 99 ( recorregut de l'ebre ) i serà el proper dia 1 de febrer.

He escollit aquesta data per motius familiars, a mi m'hagués agradat més fer-lo a l'estiu però degut a la propera paternitat he hagut de canviar els plans.
Intentaré fer-ho amb 15 dies però no vull competir contra els km ni contra el temps i sí he d'utilitzar dos dies més doncs, dos dies més! vull desconectar de tot i disfrutar del camí.

El temps serà un "problemilla" per mi, ja que el fred no el porto gaire bée, l'altre contratemps serà que vaig amb una motxilla i prou i 15 dies amb una motxila i prou vol dir anar mol lleuger de roba i de tot en general.
Vull fer aquesta aventura per moltes raons, el seu encant, l'alliberar la ment del dia a dia i per ajudar en tot el que pugue en un acte solidari com és la lluita contra el cancer.
Volia fer aquest camí acompanyat per ISA ARASA I ELENA FERRERES però degut a les dates no podrà ser, elles són per mi especials i ho saben! i segur que un dia farem un repte junts per que almenys a mi em faria il·lusió compartir amb elles un repte pel molt que les admiro i aprecio.

Ara seguiré entrenant dur però sense competir en lloc, només pensant en arribar un dia a Riumar.