sábado, 27 de noviembre de 2010

Molts fan esport segons l'estat emocional.

Són molts els esportistes o aficionats a l'esport que en fan segons l'estat emocional en què es troben. No poden seguir una rutina d'entrenaments d'antemà, pensen amb els problemes que han pogut tindre  (a la feina, problemes a casa, falta de confiança en un mateix) etc.
Penso que això no hauria de ser així, i més a l'època que ens trobem, ja que de bones notícies anem faltats. Qui després d'un mal dia no s'ha posat les sabatilles quan en un principi hohavia de fer?
I si els dies dolents començen a ser habituals? Llavors, no entrenaríem o sortiríem a fer esport?
No, això no és o ha de ser així!
En lo meu cas no és diferent, evidentment que tinc mals dies però jo als mals dies els hi poso unes sabatilles i surto a córrer, llavors penso amb el mal dia que he tingut però fent el que en un principi havia de fer, és a dir, esport.
La veritat és que quan arribo a casa el meu estat d'ànim, ja és una mica millor i penso que demà tot s'arreglarà.

viernes, 26 de noviembre de 2010

Preparat per la Mitja de Tarragona

Bueno diumenge es disputa la mitja marató de Tarragona i tinc moltes ganes de fer-la, serà una referencia que tindre de cara a próximes curses.
La UEC TORTOSA  estarà ven representada, en mi també vindràn molts companys i algún amic de la colla.
Esperem que tot surtigue be i gaudirem d'una mitja que va a més, si de passo fem menys 1h 24 min perfecte!
Avui he corregut 20 km a ritme suau ja que ahir vaig fer-me massatge i dema surtiré a fer 10 km molt tranquilet.

jueves, 25 de noviembre de 2010

Proper repte aplaçat!!!

He hagut de meditar-ho molt, però el repte de la volta a Catalunya el deixaré per més avant, no penseu que l'abandono no, no, ni molt menys! L'aplaço per al mes de juny-juliol, ara mateix no veig possible poder-ho fer al mes de Febrer , tal i com tenia previst. La causa és el poc entrenament que porto, degut a motius varis.

També he estat mirant les curses que hi ha a la vista i m'apeteix competir o sigue que ara entrenarem dur per les properes fites que m'he marcat que seràn les següents:

28 novembre 2010 Mitja Marató de Tarragona
12 decembre 2010 Mitja Marató de Salou
19 decembre 2010 Mitja Marató de Vilanova ( per confirmar )
31 decembre 2010 Sant Silvestre Tarragona
16 Gener 2011 Cursa de Campredó
30 Gener 2011 Cursa de Benifallet

A partir d'aqui augmentaré els volums en busca del repte (1400 km en 14 dies fent la Volta a Catalunya ) i deixaré de competir tant , ja que a l' agost voldria fer també UTMB.


Miro tot el que he escrit i pareix que tindré un estiu molt mogudet.....

miércoles, 24 de noviembre de 2010

A vore si puc tenir continuïtat

Fa temps que entre unes coses i altres (descans d'estiu, boda, viatge, km vertical) que no puc entrenar el que jo voldria però penso que a partir d'ara sí que podre, tindré una continuïtat o almenys això espero.
Per començar, diumenge aniré a correr la mitja de Tarragona on  m'agradaria córrer per baix de 4 min el km, és a dir , menys de 1h 24min i a partir d'aquí anar millorant progressivament sempre i quan pugue tindre la coninuïtat que busco i vull.
Avui he corregut a ritme durant 1h 30 min i, tenint en compte l'entrenament que porto fins ara, les sensacions han sigut bones.

lunes, 22 de noviembre de 2010

Escrit d'un amic per definir la cursa

Hola,

Este matí per la zona de Roquetes – la Caramella hi ha hagut un “orgasme esportiu de muntanya“Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.

Que podem dir….. la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la “zona de guerra” ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d’aquell que porta muntant 1000 curses !! L’aproximació i l’inici igual, en una tranquilitat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la “caseta”, per inciar l’esperat ascens al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir…………… bé ho resumeixo, al·lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L’arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una calurosa multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors, rebia als que pujavem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l’Ebre, la organització no s’ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat i l’inici (tal com roba per canviar-nos….), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar… i més en lo paissatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col·laboració que tenia la xica en estar allí…. en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l’esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de…… 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que “més mala cara feien… per l’esforç”. La imatge d’aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, tranmetia un companyerisme i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d’aparcaments de Caro, Roquetes… ideal, sense col·lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.
Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja…. i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné… “pa’ls amics Puça”, on parlavem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba…. i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l’encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m’ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li “pinta bé això heheh”: “Tranquil que esta muntat per corredors” i després ha rigut. Pos si Albert quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltissims membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier…….la dona de Puça jeje, i molts més) !!

A tots vatros us vull dedicar este escrit !!!
Felictats !!
Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical

a.e. alcanar

Dissabte vaig fer 33 anys i 33 km

Aquest dissabte vaig fer 33 anys i no els he pogut cel·lebrar, ja que amb la feina que hi havia amb l'organització de la cursa no ha pogut ser.
Però a la meva manera sí que ho vaig fer, ja que fa temps vaig dir, que cada any faria els km que anys tingués i així ho vaig fer. Després d'anar amb Ivan a marcar la primera part de la cursa vaig fer la resta de km fins arribar als 33km, va ser la meva manera de cel.lebrar l'aniversari i així penso fer-ho any rere any fins que el meu cos pugue resistir-ho.
Algun dels meus amics em pregunten què faré quan tingue 70 anys. Fàcil resposta! 70 km.

Estic molt cansat però content.

Córrer una cursa és dur però per a mi és menys dur que organitzar-la.
Aquest any hem volgut organitzar el km vertical Caramella-Caro, feia molts anys que per despedir la temporada el féiem fins al coll de vicari i sempre deiem:
-Aquí fer una cursa seria bestial!
Doncs ja la teniu aquí, ha sigut impressionant l'ambient, el circuit, els corredors, el clima i, sobretot, el més important: el suport que hem rebut de molta gent i amics per fer-ho possible.
Tenim molt clar que esta cursa tindrà continuïtat, l'anirem millorant, hem cometut errors, som concients! però com a organitzadors volem millorar i així us ho fem saber.
Volem aconseguir i lluitarem perquè sigue una cursa referent del territori, som privilegiats de tenir una muntanya d'aquestes característiques i li volem treure el rendiment que mereix. Tot això ho dic ara que no em puc ni moure, imagineu-vos les ganes que tenim.
Avui ja per rematar-me el cos he fet un altra vegada la cursa, els 7 km fins les antenes, però els he fet treient les cintes i agafant totes les garrafes d'aigua, sabeu la diferència? avui a la casa carvallo he engegat el crono.....
He fet la pujada amb 1h 57 min, tinc el cap tant averiat que a l'arribar al coll del Vicari i vore que aniria justet baixar de les 2 h he corregut més per poder aconseguir baixar.......això no és molt normal!
Després he netejat la caseta del guaita amb l'ajuda del meu germà que m'havia vingut a buscar i cap a casa, a les 5 començava a dinar.

miércoles, 17 de noviembre de 2010

El km vertical ja està net

Quién lo ha visto y quién lo ve....


Bé després de "pencar" molt, us puc assegurar que el km vertical de Roquetes està totalment net, de la caramella fins al cim de Caro.
Tots aquells que alguna vegada han passat per allí i se'n poden recordar com estava, veuran la feina feta per l'organització (bueno.....per uns poquets).
Ara només animar a la gent a que vingue i disfrute, serà algo diferent a lo vist fins ara. A més, el temps acompanyarà o almenys  això diuen.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Marxa del port

Hi havia moments que més que una marxa pareixia una cursa.
Aquí estic detràs de tot amb un nen al coll, perquè el seu pare em va confiar que el portes, ja que ell va haver de carregar l'altre fill més gran! A la foto es poden veure davant de tot.


Per mi este any va ser una marxa del port diferent, ja que vaig anar de "cierre" traient les cintes juntament amb la meva  dona, Ivan i Laura. Com estic acostumat a córrer-la, pues va ser molt diferent.
La qüestió és que vam passar un dia a la muntanya que és el que ens agrada, amb amics i amb un ambient boníssim.
Molt bona participació, gran organització i l'any vinent més.

sábado, 13 de noviembre de 2010

Un aplaudiment per a la gent de Masdenverge

Ximo arribant a meta el dia del debut en una cursa atletica
Aqui estic enmig de dos " jesusencs " Ximo, que debutava i Xavi
No és comú trobar-se amb una cursa que et donen tant a canvi de tant poc, però això és el que ha passat avui a la 2ª edició de la Cursa de Masdenverge.
Començaré dient que van tenir el detall de trucar-me per invitar-me a córrer la seva cursa, ja que no m'havia enterat. Després els hi vaig trucar per comentar-los si es podia inscriure el meu amic Xavi quan les inscripcions estaven tancades i també van accedir. Per rematar-ho tot, avui ha sigut un gran dia, perquè tots els corredors hem rebut un tracte molt cordial, sincer, ens hem sentit com a casa, menjar, dutxes, begudes, bossa del corredor amb la samarreta, etc, etc. i tot això a canvi de res ( 0 euros d'inscripció ) increïble.
Ho dic perquè entre d'altres persones jo estic organitzant la cursa de Roquetes i sé que això és casi impossible. De veritat el meu aplaudiment és per tots els organitzadors, col.laboradors i la gent de Masdenverge.
Sobre la cursa he de dir que venia amb ganes de correr però pensava que no correria tant, estic content amb les sensacions i esperem anar millorant.
També he de dir que avui ha debutat el meu amic Ximo en les curses i destacar que ha fet un gran paper; en ment té un gran repte i espero poder ser al seu costat.

jueves, 11 de noviembre de 2010

Al taller !

Ahir vaig tenir que parar amb els entrenaments per fer-me una revisió general, primer que tot vaig anar al fisioterapeuta a que em mires caderes, esquena i coll i bueno millor no recordar-ho perquè el meu cos cruixia com un ós a la boca d'un gos, quan va acavar em va dir:
-fill meu no no se com collons corries! estaves tot descompensat i més engarrotat no podies estar ja.
Per això he vingut li vaig dir. Pues la próxima vegada no apurigues tant, va contestar-me.
Al marxar em va recordar per si no ho tenia prou clar que tenia que estar 48 hores sense fer res.
Inmediatament vaig pensar que era també el moment de fer-me un massatge i ja que tenia que estar parat.....pues que millor que acabar d'engrassar la maquinaria i avui m'he fet un massatge de descarga, penso que per al fin de setmana estaré ja en condicions de provar que tal li ha sentat este canvi d'olis al motor i també el retoc a la direcció, jaja.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Si, si, si

Ahir vaig tenir un dia d'aquestos que.......millor passar pàgina, primer la mort de la iaia d'un amic i després les noticies tant dramatiques que arriben desde els camps de refugiats Saharauis ( on jo vull fer entrega del menjar del proper repte ) aquella gent ho esta passant malament de collons i tinc rabia.
No es just tot el que estan fent amb ells i per si no fos poc damunt ho tapen i disfrassen com volen, en fi que es per anar allí amb una pistola i.....

No se si es pel dia que vaig portat o que però volia llevar-me tota l'adrenalina i rabia que portava i vaig decidir fer un test de 10 km al 90 %.

Vaig sortir del gimnàs i després de calentar 7 km i saludar als companys de la uec i sobretot al MANSO  que ja torna a ser a casa vaig començar el test de 10km.
 La pista d'atletisme va ser el lloc escollit, va anar molt be pel poc temps que porto entrenant, vaig patir, com no, però al cap tenia als Saharauis i sabia que en aquells moments ells patien més que jo.

Al final 37.55 els 10 km, ( 3.48 el km ) després cap al gimnàs i estiraments a gogo. Per ser un entrenament....

domingo, 7 de noviembre de 2010

M'he barallat amb la gasolina

Avui ha començat el dia molt malament, ja que divendres li havia picat al meu amic Fede per dir-li que pujaria a Horta però al aixecar-me aquest mati l'esquena no m'havia donat tregua, seguia fent-me mal i no he volgut anar a correr per no agreujar el mal.
M'ha donat molta rabia però tenia temor de fer-me mal.
Ja no m'he pogut adormir, m'he aixecat, he tret a la gosseta a passejar i mentres tant anava rumiant i m'he dit:
Avui aniré a la rostida que teniem amb els amics a Ulldecona corrent i si l'esquena em fa mal trucaré i que em vinguen a buscar.
La meva dona m'ha trucat quan estava a punt d'arribar a Sta Bàrbara i m'ha dit:
- Com estas? prou be, segueixo fins a Ulldecona i així ho he fet.
31 km a ritme suau però demà tindre que anar a manipular-me ja que estic tocat i l'esquena no esta be.
Després la gran rostida amb els amics m'ha fet oblidar el dolor.

Llimpiant senders

Bueno dissabte era el dia X, el dia que teniem que ser una pila de gent per llimpiar la pujada del km vertical i clar vaig refiar-me massa de tota aquella gent que no som els que de per si ens toca, total 8 persones entre les que conto al meu fillol de 7 anys recien cumplits, el tio es carregava tot allò que li rossava al passar, però no va ser suficient.
Es clar que no vam poder acavar però lo més fotut no es això sino que hem vaig quedar enganxat de l'esquena i el dolor m'ha anat a més.
Queden 15 dies i molta feina per fer es a dir que ens tocará ficar-mos les piles.
Espero que la setmana vinent podem acavar-ho amb l'ajuda de més gent.

jueves, 4 de noviembre de 2010

Quina sensació més bona et queda després d'un bon entrenament.


Aquesta foto es arribant al coll del Vicari, pronte per aqui pasarán volant.



Sempre s'ha dit que com més et costa una cosa més valor i satisfacció li dones.
Doncs amb els entrenaments pasa igual, com més durs són més satisfet et quedes quan els acabes i això m'ha passat avui a mi.
Fisicament no estic encara per fer entrenaments de qualitat però sempre tinc un dimoniet que em diu:
- Vinga noi ficat les zapatilles i espavil!
Avui volia fer series, les cames em deien que no, el cap em diu que si!, i......en cas de dubte, sempre deixo que mani el cap.
Al final he sortit i després de fer 15 min d'escalfament he començat a fer les series ( 8 de 1 km )
M'han sortit a 3'31 les 8 hi he recuperat fins a 5 min es a dir 1 minut i mig.
He acabat molt fatigat, molt però mentres anava recuperant fins a casa hem sortia un somriure, "he vençut a les cames"pensava. Ara ja només penso en demà.

Hoy por mi mañana por ti

Per aquest dissabte 6 de novembre vull citar tots els homes i dones que vulguen ajudar-mos en la neteja i la resta de feina que ens queda per fer de la cursa de Roquetes, com pujar aigua als avituallaments.

La concentració serà a les 8 del mati davant l'esglesia de Roquetes.

Ahora de dinar estarem a casa, a més farem exercici.
Espero l'ajuda d'amics i amigues.
També si algú vol fer el reconeixement de la cursa, serà el moment.
Gracies ja per endavant.

martes, 2 de noviembre de 2010

Gràcies a la meva ment, ho tiro tot endavant

És molt cert que amb els esports tan durs com els que practiquem hem de tenir un cap molt dur i fort i jo tinc la sort de tindre'l.
Sempre m'he considerat un esportista normal que he aconseguit treure resultats gràcies al sacrifici i a la meva ment, ja que de cames n'hi ha moltes de molt millor que no pas les meves i també hi ha molts corredors qualificats per treure millors resultats, però amb aquest esport la ment té un paper important i jo la tinc com una roca.

Gràcies a ella, a vegades he fet autèntiques animalades, gràcies a ella, a vegades he aconseguit treure resultats impensables, gràcies a ella a vegades he guanyat a gent molt millor que jo i gràcies a ella a vegades he sortit a entrenar quan el millor era quedar-se a casa. En fi que hem de ser forts i no només de cames, ja sabeu...

Avui he volgut fer el mateix entrenament que el segon dia després d'arribar de Nova Zelanda, de casa cap al Reguers, pujant a la bassa de ganduls i baixar pel camí dels bandejats fins la falda del port i cap a casa. (surten exactament 22,300 km). Quan vaig fer-ho, avui farà exactament 9 dies, vaig tardar 2h 03' 37'' i vaig arribar a casa abatut i amb unes sensacions que van ser ....deixem-ho en no bones, avui tenia totes les referències al cap i m'he dit:
-"vaig a superar estos temps!"

He sortit amb ganes però el vent molestava, al km 10 portava 28'' menys i començava la pujada, allí he notat una millora repecte les sensacions del primer dia i he baixat a un ritme bo. Al final he aconseguit baixar 5 min el temps amb un ritme mig de 5.20 el km i amb millors sensacions. Ara a seguir, que la feina acaba de començar o almenys això em diu el meu "capet".

domingo, 31 de octubre de 2010

Problemes.........

Posted by PicasaVaja sortida que hem fet avui amb uns amics ( Xavi ex-entrenador i la seva novia, Joana ) i Tere, la mea dona. El jesusenc també havia de vindre, però com no, al final s'ha rajat.


La cosa és que havíem de fer unes 4 o 5 hores caminant-trotant i al final la cosa ha quedat amb 32 km i 7:30h, més de 1200 mts desnivell + etc, resumint PROBLEMES...........

Tot ha començat malament, ja que Joana s'ha torçat el turmell i  hem començat a caminar-ho tot. Poc després Tere ha caigut fent-se mal al rabet, la qual cosa les ha portat mermades tot el camí. La puntilla de tot ha sigut quan realment s'han enterat del que havien de fer i no feien la millor de les seves cares, ho puc assegurar!

Com he vist que la cosa es complicava molt, he anat de clotes fins a Caro a tope per arribar al restaurant, agafar el cotxe i esperar-los al principi de la sendera del GR que va cap a Paüls.

Quan he arribat allí encara no havien arribat i he tornat a pujar cap a munt a buscar-los. Buffff quina cara feien... Els he trobat al començament de l'última baixada, només els hi quedaven 500 mts.

Al pujar al cotxe ningú parlava, pareixia un enterro, menos mal del gran menjar als Pous de la neu, això ha fet calmar l'ambient, tot i que començàvem a dinar a les 4:35 de la tarde.

Ja baixant del port els hi comentava d'anar a fer carros de foc i ..... alguna risa s'ha escapat.

sábado, 30 de octubre de 2010

Seguim rodant

Aquesta foto es de nova Zelanda els paisatges son espectaculars

Avui hem fet un entreno molt bo amb Xavi Royo per terres xertolines, bon terreno tenen els bandidos!!!!


Al final hem decidit fer tota la cursa de Xerta hi ha anat molt be, jo tenia un objectiu clar, no parar a caminar ni un segons però....no he pogut, per poc, però no! falta molt d'entrenament.

La companyia de Xavi sempre es bona, hem estat abordant molts temes i l'entreno ha passat volant, sols s'he m'ha fet llarg al tram final, ja que em trobava molt pesat de cames.

Casi tres hores d'entrenament i ....dema tornem a quedar per anar pel port a fer una sortideta amb les dones i uns amics.

viernes, 29 de octubre de 2010

A 6 el km...

Ahir havia d'anar a entrenar i em va trucar Nando per si volia anar amb ell per la via verda 1 horeta.
Nando, que fa temps q arrastra problemes amb els peus, volia anar suau i li vaig dir a 6 el km et va bé? i em contesta:
-hoooooomeeee
-doncs a 5 el km llavors, li vaig dir.
-vale ok em va bé, quedem a les 19.30 a la porta del gym.
Resulta que al final també es va apuntar el meu germà i tots tres vam sortir direcció a Aldover.
El primer percans és que no vaig agafar el garmin i no sabia al ritme que anàvem i l'altre era que era fosc i no vaig vore que s'havien quedat. Total, vaig arribar sol a Aldover i al poc rato arriba el meu germà que diu:
-joder pensava que era un entreno, l'últim km m'ha sortit a 3.49 i el ritme mig fins aquí de 4.05.
Això de no portar el garmin va bé.
 Nando va arribar tot seguit i vaig notar que havia forçat i li havia sortit més ràpid del que pensàvem de bon principi.Cada dia està millor i ojo al km vertical que se'l coneix bé.

Total 15 km a 4.15 i vaig sortir content de l'entrenament, molts estiraments i abdominals i.....a sopar!!!
Bueno este cap de setmana canya,canya.

miércoles, 27 de octubre de 2010

Els entrenaments amb grup

Com enyorava tot això, la meva gent, els meus amics, el nostre terreny i disfrutar amb tot per fer kms i kms.
Ahir va ser això els mítics entrenos de dimarts i dijous que tant de companyerisme han fet al llarg dels anys i que no s'han de perdre. Va ser una volta distreta, on vaig poder comprovar q tinc un frontal boníssim, degustar les primeres mandarines, comprovar q Mauro està fort i no té calambres, i q Montse no para mai (excepte lesió).
Vaig sortir un ratet abans q ells i així fer uns kilometrets més, al final van ser 17 km a ritme suau que és el que he de portar ara mateix.

martes, 26 de octubre de 2010

Series. Series?

Ahir després de treballar (què ràpid et toca posar al puesto ) vaig voler fer un entreno amb unes series de km. Al final van ser 10 després d'escalfar 2km. Vam començar de menys a més i al final vaig adonar-me que ho havia pogut fer ja que tenia dubtes, el que parlavem: caaaaaaaappppppp!!!!!!!!!!!!

2 series d'1km a 4.10 descansant 1 min
2 series d'1km a 4.00 descansant 1 min
2 series d'1km a 3.50 descansant 1 min
2 series d'1km a 3.40 descansant 1 min
2 series d'1km a 3.30 descansant 1 min

A l'acabar vaig fer 2 km més tranquil per recuperar les cames que em cremaven, però amb una somriure que no podia dissimular.
Un dia més a la saca!!!!

domingo, 24 de octubre de 2010

Com en los vells temps

Quina sortida més xula hem fet amb els amics del grup! M'he recordat dels meus principis, quan casi tots els caps de setmana feia aquest tipus de sortides, on les rises bon ambient  i hores i hores mai faltaven ni falten. Quines ganes tenia ja de veure'ls!
Hem sortit a les 8 del matí direcció a caro i d'allí hem emprès una sortida de 4 hores, hem fet 22 km que sumats als d'ahir m'he quedat "tovet".
El recorregut molt xulo i la distracció del dia ha sigut que mentre corríem, havíem de trobar rovellons i el que menys en trobava pagava el beure al final. Mauro ha sigut baixa del cotxe i trobar-ne dos, després ha viscut de renta tot el dia corríem mirant davant i als dos costats.
No diré quants n'he trobat, només que no he pagat! A més he disfrutat com un principiant de la volta i, sobretot, de la companyia.
He de dir que hi ha hagut un però: l'impresentables que poden arribar a ser les persones que pugen a la muntanya per intentar buscar bolets i tiren tot el que porten per on els dona la gana. Vaja com si estiguessen a un basurero municipal, (bosses, papers, paquets de tabac, botelles, plàstics ) indignant!!!!! hi ha persones que no saben  valorar el que tenim, mereixen que els donen un manual per circular pels llocs on explique el que es pot i no es pot fer.

sábado, 23 de octubre de 2010

Primer entrenament post boda

Avui he sortit a córrer un ratet i vaja quines sensacions que he tingut però bueno, no vull ni crec que hagi de queixar-me.El que sí tinc clar és que sé el que vull, sé el nivell que vull tindre i, per tant,  sé el que he de fer, així que..... FAENA!


Segur que molts de vatros heu estat temporedetes sense fer esport i quan heu tornat heu pensat o dit: déu meu com estic? o com he pogut perdre tant en tant poc temps? És llavors quan heu de ser forts de cap i començar dia a dia a entrenar, fins que torneu a estar al nivell que teníeu o creieu que hauríeu d'estar, en fi, el que us omple esportivament parlant.

Quan avui he arribat a casa he pensat Albert tens molta feina a fer! Però he de dir que si d'alguna cosa estic fort encara és del cap, ja que he sortit i al final m'han sortit 23.5 km 2 hores d'entrenament amb uns 700 mts de desnivell+  demà més i així fins aconseguir el que un busca.

Sé que el més fàcil és deixar-se anar ja q no et trobes bé i costa molt més guanyar el que has perdut, però us he de dir que jo no seré d'estos..........

Ja som de nou a casa!!!!

Bueno primer que tot em voldria disculpar perquè no tinc excusa per haver abandonat el blog.
Jo podria dir que entre preparatius de boda, boda i viatge de boda i la poquíssima activitat que he tingut pues no he tingut temps, però no és cert, perquè sempre es pot treure un moment, ja que hi ha gent que el mira o segueix.
Ara que ja sóc a casa després de 24 dies a Nova Zelanda tornaré a la normalitat i el primer de tot serà començar a córrer, que ja en tinc ganes i començar a preparar el proper repte: LA VOLTA A CATALUNYA buffffff que xungo ho veig, en fi que sommi de nou.

FotosBoda