Eren les 6 del matí i feia estona que donava voltes pel llit, entre el soroll dels ronquits del meu sogre i el soroll de la panxa que intentava pair el mega sopar de la nit abans, no podia relaxar-me i m'he dit
-"Deu ser l'hora!"
M'he pres un got de suc amb un cafè amb llet i arreando! El senyor Enrique, propietari del lloc on hem dormit, només em deia:
- "Y no vas a comer nada? Y quieres llegar hasta Polientes?"
Jo molt segur li deia que sí i ell insistia
- Pero ..si la mayoría yendo con bicicleta no llegan tan lejos el primer día!
Entre rises m'he despedit, he de dir que ens van tractar com a casa.
He sortit de Fontibre i la veritat és que ha sigut genial córrer en mig de bous, vaques, cavalls i amb un silenci absolut, només s'escoltaven les meves trepitjades. Quin plaer! Durant els primers km he pensat molt, he fet treballar el coco ( ja que no porto radio ) què he de fer? He fet barbaritat de fotos (sí jo!)Com mai en faig cap, molts s'han degut quedar extranyats, però valien la pena.
Durant el camí m'han avisat que d'aquí un parell de dies em deixaran les dos ungles grans dels peus, portem una relació amor-odio (van i venen cada tres mesos) cap problema.
Era curiós veure com el riu cada cop era més riu, ja que al principi pareix una regadora d'aquelles del Delta. He agafat tota classe de temps, he sortit amb fred, després calor per acabar amb aigua sort que porto roba per a tot tipus d'oratge...ejem.
Per acabar vull dir-vos que he disfrutat i molt, ara gitadot al llit sense roba (esta rentant-se dins la banyera..) fent la crònica per què sapiguesseu que vaig venint. Vos dic que fins demà!
PD: Dedico l'etapa d'avui ( 77 km i 11h33 ) a Irene que avui és lo seu aniversari. Felicitats!!!
-"Deu ser l'hora!"
M'he pres un got de suc amb un cafè amb llet i arreando! El senyor Enrique, propietari del lloc on hem dormit, només em deia:
- "Y no vas a comer nada? Y quieres llegar hasta Polientes?"
Jo molt segur li deia que sí i ell insistia
- Pero ..si la mayoría yendo con bicicleta no llegan tan lejos el primer día!
Entre rises m'he despedit, he de dir que ens van tractar com a casa.
He sortit de Fontibre i la veritat és que ha sigut genial córrer en mig de bous, vaques, cavalls i amb un silenci absolut, només s'escoltaven les meves trepitjades. Quin plaer! Durant els primers km he pensat molt, he fet treballar el coco ( ja que no porto radio ) què he de fer? He fet barbaritat de fotos (sí jo!)Com mai en faig cap, molts s'han degut quedar extranyats, però valien la pena.
Durant el camí m'han avisat que d'aquí un parell de dies em deixaran les dos ungles grans dels peus, portem una relació amor-odio (van i venen cada tres mesos) cap problema.
Era curiós veure com el riu cada cop era més riu, ja que al principi pareix una regadora d'aquelles del Delta. He agafat tota classe de temps, he sortit amb fred, després calor per acabar amb aigua sort que porto roba per a tot tipus d'oratge...ejem.
Per acabar vull dir-vos que he disfrutat i molt, ara gitadot al llit sense roba (esta rentant-se dins la banyera..) fent la crònica per què sapiguesseu que vaig venint. Vos dic que fins demà!
PD: Dedico l'etapa d'avui ( 77 km i 11h33 ) a Irene que avui és lo seu aniversari. Felicitats!!!
















