Hi ha molta gent que comença ara a córrer i en dos curses voldrien pujar al podi o guanyar a un que fa 10 anys que corre i és llavors quan fan kilometrades sense sentit, sobreentrenaments per entrenar més que els altres i fan del córrer una obsessió que només els portarà a fisios, metges, massatgistes etc.
A tots els que començen ara a córrer, els hi donaria un consell que poden o no seguir: correu per diversió, per sentir-vos bé i poc a poc us anireu marcant fites assumibles, i segur que les anireu millorant. Tot això, sempre progressivament i si no es pot, simplement correu perquè no hi ha res més bo per al cos que fer un poc d'esport, en moderació o amb una base i seguint els consells d'un preparador. Això és un consell general que ens el podem aplicar tots.
Bueno pel que fa a mi, el divendres vaig fer un entrenament suau per afrontar l'últim cap de setmana fort de carga de kilòmetres, vaig notar-me força bé, ara sí que ja veig el final.
L'entrenament d'avui divendres:
20 km a un ritme mig de 4.53 el km
25 min estiraments
4 comentarios:
I tu saps on es la linea de la diversió amb la obsessió?, no mès es per no creuarla, es que hi ha gent (Silvia) que creu que ja le he creuat.
Joan, crec que Albert al post del dimecres ja t'ha contestat: ¡¡VAMOS!!!
Esta es la resposta.
Los savis diuen que hi a una filosofia que se diu ZEN que consistix en sortir de l'adormiment i del muermo i canviar a donarli un significat a cada cosa que fas a cada moment. Lo que esteu fen ara es irrepetible i se diu superació no obsesio. Crec que es mes que licit no quedarse amuermat i poder fer coses que los amuermats mai mai no faran.
Salut,
Angel
Totalment d'acord.
Els que no volem ser sedentaris compartim al 100% aquesta filosofia. A més, passar-se de voltes porta a crear una imatge negativa de la percepció de l'esport en persones que buscan una excusa per no fer-ne, entre moltes d'altres coses.
Podríem obrir un debat sobre el tema que seria llarg i sucós. Suposo que no cal.
Sort amb els teus reptes i somnis esportius. A gaudir ...
Ferran de Sedentaris.cat
Gracies Ferran pels anims i sobre el tema crec que hi ha moltes persones que pensen el mateix.
Estic amb tu Angel tens tota la rao del mom, per cert tio estas super fort, entrenes d'amagat?
o estas vivint una segona juventut? m'alegro molt per tu.
Perales la Silvia va tenir molt mala pata però es una de moltes de les que tenen que disfrutar i gaudir de l'esport i poc a poc anar milloran-se.
Publicar un comentario