martes, 16 de agosto de 2011

Avui fa 7 anys va començar tot...i el que queda!

Són d'estes coses que mai parlo ni ées bonic parlar-ne, però és la vida! Així ens ha tocat i l'afrontem, sense voler fer pena ningú, l'afrontem amb lluita i amb il.lusió de viure el dia a dia. No hem decaigut mai, la força més gran és ella, "la mama" ens dóna lliçons dia a dia, ganes de viure, força de voluntat.....un mirall per natros. La seva força i la seva mentalitat fa que a dia d'avui estigue donant "canya" a tots.
Un dia com avui de fa 7 anys van operar de càncer de pit a la meva mare, recordo aquell dia com si fos avui, veure-la marxa amb la camilla per fer-li l'operació....buuuffff millor no recordar, però d'això ja fa molt i molt temps, després han sorgit més complicacions, fetge, ossos, i ara un altre cop, ara al cap.
Sense anar més lluny demà li fan una intervenció de radiocirurgia per treure-li un bultet del cap, avui l'he acompanyat a la visita i l'han preparat per "tot".
No tinc cap dubte que tot sortirà bé ja que aquesta operació és relativament "fàcil" i dilluns per cel.lebrar-ho viatjarà amb natros a Chamonix. Allí veurà com els seus fills han après les lliçons de lluita i sacrificis que ens ha donat, mai millor dit això que.... "els fills s'apareixen als pares".
Sé que sóon molts els que es queden i s'han quedat pel camí, però tu dius quan! Pots deixar de tindre ganes de viure, ja que això matxaca molt, llavors saps que en 15 dies....estàs llest! Això és així i hem de saber-ho o simplement vols tenir més ganes de viure per plantar-li cara a una malaltia on saps que tens molt a pedre però també molts anys a guanyar i això és el que estem aconseguint, guanyar-li el pols a la vida.

PD  Molta gent està amb situacions més o menys iguals i jo els diria que val la pena LLUITA!! La vostra lluita és la nostra felicitat.


                       El dia de la cursa del Panxampla era el dia de la mare, vaig lluitar per guanyar.



A l'arribar a meta li vaig dedicar

Aquell dia la vaig fer contenta

                                         Arribada amb dedicatòria a la cursa del llop 2009
                                                                           Aquell dia va ser especial
                                                         Va ser molt emotiu, va valdre la pena lluitar.

8 comentarios:

Ferran dijo...

Albert, molta sort i força per ta mare i a gaudir-ne després dels Alps!

AlbertB dijo...

Aquest cop els ànims van per la teva mare company! Espero que tot vagi molt bé. Records

elena dijo...

Albert, desitjo que tot vagi bé!! Una abraçada molt forta per la teva mare!!Ànims!!

EVA dijo...

Aquest any a Chamonix, ta mare tornarà a tindre una nova dedicatoria i ella tornarà a estar present i a sentir-se orgullosa dels seus fills.
ANIMS PER TOTA LA FAMILIA!!!!

Leo dijo...

Hola Albert segur que tot anirà bé, la teua mare és molt forta. Molts d'`anims i que vagi molt bé a tú i al teu germà a Chamonix.

Pere (OT) dijo...

Anims a ta mare,i segur que tot va bé.Sou una familia de guanyadors i la setmana que ve a Chamonix,la vostra mare hi ha de ser per sentir-se molt orgullosa dels seus fills!!!Un cop més! Al igual q es nota qie valtros ho esteu de ella.
Salut!

oskar dijo...

be jo començo ara a sentir estes sensasions de que parles .segur que tot anira be que vaige be per chamonix.PD.com tu dius es molt dur lluita per viure

Albert Giné dijo...

Moltes gràcies a tots, la finalitat de l'escrit no era conmoure la gent ja era per si algú pot encoratjar-se si està en una situació pareguda, natros estem lluitan mutuament per fer-mos feliços i donar-mos vida uns als altres.