Les diferències amb l'esport

Després de mirar diaris, notícies, radio, televisió i veure la poca per no dir mínima difusió que s'ha fet d'una persona com Kilian Jornet i una cursa com UTMB m'he vist obligat a fer una crònica.

Dilluns 2 dies després de la cursa mirant el Mundo Deportivo vaig trobar un requadret tant minúscul que segur que molts lectors no van ni veure referent a la cursa, això és deplorable! Quan per un equip de futbol de 4ªcategoria gasta una pàgina sencera.

No sé si molta gent sabrà que vaig ser vicepresident del C.D. Roquetenc ( equip de futbol del meu poble ) durant 5 anys, temps suficient per poder comprovar la magnitut d'esports com el futbol respecte la resta i els valors que ofereixen uns i altres. Amb el temps he valorat moltes coses viscudes, com a directiu i ara com a esportista i estic content amb mi mateix de fer el que faig, miro enrera i m'indignen moltes coses que ara mai no toleraria, la paraula esport queda massa gran a persones que pensen que són esportistes.

Les diferències entre esports i esportistes:

Millor jugador del món: Lionel Messi, amb un sou de             ......20.000.000 euros anuals

Millor corredor del món amb trail i esquí de fons: Kilia Jornet, amb un sou de.........2.000 euros mensuals

Un Jugador de 2º divisió de futbol                 600.000 euros anuals

Un corredor de segona línea                   li paguen els desplaçaments i les inscripcions

Un jugador de 3ª divisió de futbol                        72.000 euros anuals

Un corredor de 3ª línea (en aquest grup em podria incluir jo) ens paguem inscripcions i desplaçaments

El futbol té jugadors cobrant milions d'euros que ensenyen a:

Com protestar, com donar una patada, com insultar, escupinyar, etc

El running té corredors que sense cobrar ens ensenyen a:

Ser solidaris, companyerisme, respecte, humilitat, cuidar la muntanya, etc

El futbol és entrenar el mínim per guanyar ($) el màxim

El running és entrenar el màxim per sentir-te viu.

Per als mitjans és més important un partit de futbol regional que la cursa de trail més dura del món

El públic en general paga per anar a veure esports i en canvi no aplaudeix gratuïtament l'esforç de molts corredors. 

Avui és tanta la meva indignació, quan penso que un jugador de futbol de l'equip del meu poble ( 2ª catalana) cobra en un mes molt més que jo en un any......l'esport no professional hauria de ser gratuït per a tots els esports!

QUANTS "ESPORTISTES" QUEDARIEN? AGUANTARIEN TANT D'ESFORÇ? ($)

Amb aquest escrit no vull ofendre ningú però sí que vull compartir la meva indignació. 

PD vull animar a tots aquells professionals del running i molts altres esports que tot i que ofereixen molts valors i molts d'esforços no reben res, que sapigueu que per mi sou realment uns HEROIS

Mireu això!!

Si podeu comptar amb 13 min del vostre temps, no dubteu ni un instant en mirar això. Resum utmb 2011 IMPRESSIONANT.

Més fotos

El petit ja es rodeja amb els més grans

Amb els xalecos de finishers

Amb l'amic Joan que segur que l'any vinent cumplirà el seu propòsit. Jo l'animaré!!

Més fotos de Chamonix

Les següents fotos són de l'organització i no tenen qualitat, ja que si vols qualitat has de pagar una pasta.

Fotos del Col de Ferret

Gracias Ramón (Monrasin) por estas fotos, para mí tienen mucho valor.

Chamonix una població extranya

Quan vam arribar dilluns a Chamonix res vam poder veure, ja que era tard i amb prou feines vam obrir les maletes (12 hores de viatge es fan llargues)

A partir del dimarts vam començar a gaudir del que és la cursa, molt de moviment, corredors per tot arreu, etc, però a partir de dijous jo diria que Chamonix es converteix amb la població on hi ha el major nombre d'esportistes de tot el món.

Vas passejant pels carrers i veus a corredors entrenant, molts corredors trotant, veus que es respira un ambient sa, d'esport de muntanya.

Un altra cosa molt diferent es veure Chamonix el diumenge després de la cursa, pareix que hagi passat algo greu, un accident múltiple, un fenòmen que no sabria descriure, pot ser es diu UTMB???

Diumenge caminant per Chamonix només veus gent coixa, gent amb molts de vendatges,  gent vestida normal però caminant amb pals, gent amb unes cares desencaixades, gent que es queixa al baixar les voreres i fins i tot, em pots trobar a mi pujant a un primer pis amb ascensor!

Serà Chamonix un poble normal? Poden canviar tant els habitants d'un poble amb tres dies? Doncs això és cert, això ho he viscut personalment i ho he vist amb els meus propis ulls!

Finisher UTMB 2011

Després de tot puc dir que sóc finisher, però no ha sigut fàcil, ja que l'organització ens ha complicat molt les coses degut al mal temps ( han sortit 178 km i ja veurem quin desnivell....)

Ja no són els 12 km de més, el realment dur ha sigut pel lloc que ens han desviat, desnivells de vèrtic, bastant d'asfalt i per estalviar la Bovine ens han fet pujar al coll de la Forclaz i un altre coll que ens han deixat a tots "KO". A més quan portes 130 km i et trobes un cartell que posa km 115 psicològicament fa molt de mal. En fi, tot i això puc dir que l'hem acabat, tot i algun "bajón moral" al km 115.

La llista d'abandonaments serà històrica, temps al temps, les condicions metereològiques ( aigua, neu, fang amb riuades a les baixades, molt de fred, etc ) i el kilometratge de més passarà factura a molta gent.

I ara sí, ja parlant de la cursa puc dir que vaig fer una curs com a mi m'agrada de menys a més però ja sortint a un ritme més viu que el 2008. Al primer control a Sant Gervais km 20 portava ja 30 min menys que el 2008, les coses anaven bé però l'aigua no ens donava treva, quin diluvi!!

Les baixades pareixien pistes d'esquí, et passava la gent patinant per terra per dreta i esquerra, pareixia un circ, jo no vaig ser cap excepció i tambe vaig "tastar" aquells senders.

Les primeres pujades ( La Balme, coll de Bonhomme i coll de la Seigne) nevant amb una intensitat que em va fer pensar: "I tota esta gent està corrent amb este temporal??? Estem com a cafeteres!"

Anava passant km com gent, em trobava bé, tenia bones sensacions, aquelles que et fan pensar: "Avui la puc liar gorda"

Pujant al coll Chécrouit vaig atrapar al Jaume Folguera. Al coronar el coll em diuen que vaig el 107 de la cursa i amb ell vam anar junts fins a Refugi Bonati, uns 18 km que van passar molt ràpids, és el que té anar en bona companyia i a més, parlàvem el mateix idioma: EL CATALA!.

A l'arribar al control d'Arnuva km 95 vaig coincidir a l'avituallament amb Francisco Robres 17º a l'UTMB del 2009, no vaig atrevir-me a dir-li que portava les seves referències plastificades ( 25h56min) això es el que tenia al cap, no sé si a les cames també, però el temps, els km i els canvis al recorregut ho van tirar tot al traste.

Vam començar a pujar el Grand Col de Ferret junts però al primer km em va dir:

"Tira, tira, que vas muy fuerte y yo no ando fino"

Al coronar el col de Ferret em diuen que ja vaig el 64º i encara notava que tenia gasolina a les cames, seguia pensant que estava davant d'una ocasió única de fer algo gran a una cursa d'una magnitud mundial. Començo a baixar sabent que a la Fouly km 115 m'esperava la família i ja des d'allí m'acompanyarien fina al final, una motivació extra.

Però a la Fouly ja vaig poder comprovar que el recorregut havia sigut modificat, per accedir-hi ens van fer un "bucle" amb una pujada forta que feia que féssem un parell de km de més, total que les referències em començaven a desquadra (fins allí ho havia portat tot "a raja tabla". Amb els canvis de recorregut i kmde més van fer que sempre em quede amb el dubte de quina marca hagués fet, això em fot molta molta ràbia, però ja no podem fer res.

Jo seguia igual però els variants de l'organització em van destruir els peus i les articulacions, molt d'asfalt, zones molt tècniques al final, etc. Tot i això al coll de Forclaz km 155 real van dir-me que anava el 38º però la veritat és que la posició no importava, vos ho juro! L'únic que importava era el temps i al no tenir contol sobre ell, l'únic objectiu que em quedava era simplement acabar, cosa que vam poder aconseguir, entrant a meta prop les 4 de la matinada, amb Chamonix buida, Catherine Poletti, directora de cursa, dormint, però amb els aplaudiments de la meva família, per ells ja valia la pena fer l'esforç d'acabar.

Ara tindré temps d'evaluar el resultat, treure conclusions i veure si dono per concluïda la temporada, que crec que per km ho hauria de fer. A més, algo de seqüeles quedaran després de la cursa, ara mateix articularment no puc moure'm.

PD: Aquest any els 2 objectius que m'havia plantejat, volta a Catalunya i UTMB, m'han deixat un sabor agridolç.

PD: Després d'una guerra sempre hi ha ferides, però només aquells que lluiten la recordaran.

Arriba l'hora de dir-vos fins aviat, Chamonix m'espera.

Bueno ha arribat l'hora de fer els "pataquets", aquest cop no estic nerviós ja que he fet els deures i si les coses van normals tot anirà bé.

Ahir encara vam fer 21 km pel matí amb Tere i uns amics i per la tarde una excursió de 5 km i 800 de desnivell amb una motxilla de 15 kg, era la caminada nocturna que organitzava el trail Roquetes i me van "regalar" la motxila per pujar-la fins dalt.

Ara ja està tot fet, cal disfrutar i pensa que és una cursa única i que val la pena tot el que s'ha fet per està allí.

Últim entrenament fort ( km vertical Roquetes )

Avui tenia ganes de pujar fins dalt les antenes i fer tot el km vertical de Roquetes a un ritme alt (7.4km i 1363 de desnivell positiu) l'últim entrenament fort abans de marxar.

El que no podia pensar és que acabaria "tocat" però la xafugor que feia a les 5 de la tarde i la falta que m'ha fet un bidonet d'aigua, m'han deixat mort a meitat camí.

He sortit a ritmet de baix i quan portava 39 minuts ja estava a 1000mts d'altura anava prou bé però a partir de llavors ja ha sigut tot un calvari fins dalt. A més, el rellotge em semblava que anés revolucionat ja que el temps corria molt més que jo.

A l'arribar al coll del Vicari he vist que l'havia "cagat", perquè el temps que portava (1:01:57) ja era superior als guanyadors de l'any passat que havien arribat a les antenes i a mi encara em quedava un troç. He arribat a dalt amb 1:09:59 molt tocat, he vist que es pot millorar molt però....

He baixat pel mateix lloc i a l'arribar a una bassa de la caramella m'he llençat dins, he begut i nedat al mateix temps..... avui per ser l'últim dia d'entrenament he patit de veritat.

Ara ja vull disfrutar dels dies que queden i que siga el que déu vulga!

Preparat!

El dia de marxar ja està aquí, dilluns emprenem el camí cap als Alps, Chamonix, per disputar/disfrutar d'una cursa única al món, l'Ultra Trail du MontBlanc.

Esperem que els factors incontrolables (climatologia, lesions, etc) ens respecten per poder gaudir-la, sé que serà duríssima i jo la faré més dura si cal. No era el gran repte de l'any però he de reconéixer que li tinc ganes, millorar és l'únic que tinc al cap, competiré contra mi mateix ja que el resultat del 2008 és de per si molt bo, 29 hores i 61º de la general, millorar això és un bon repte!

Esperem esta a l'altura de la cursa i que no ens deixe tantes seqüeles com aquell any on vaig estar varios mesos parat per culpa d'una lesió que es va complicar ( facial lata ) crec que es deia així.

Avui fa 7 anys va començar tot...i el que queda!

Són d'estes coses que mai parlo ni ées bonic parlar-ne, però és la vida! Així ens ha tocat i l'afrontem, sense voler fer pena ningú, l'afrontem amb lluita i amb il.lusió de viure el dia a dia. No hem decaigut mai, la força més gran és ella, "la mama" ens dóna lliçons dia a dia, ganes de viure, força de voluntat.....un mirall per natros. La seva força i la seva mentalitat fa que a dia d'avui estigue donant "canya" a tots.

Un dia com avui de fa 7 anys van operar de càncer de pit a la meva mare, recordo aquell dia com si fos avui, veure-la marxa amb la camilla per fer-li l'operació....buuuffff millor no recordar, però d'això ja fa molt i molt temps, després han sorgit més complicacions, fetge, ossos, i ara un altre cop, ara al cap.

Sense anar més lluny demà li fan una intervenció de radiocirurgia per treure-li un bultet del cap, avui l'he acompanyat a la visita i l'han preparat per "tot".

No tinc cap dubte que tot sortirà bé ja que aquesta operació és relativament "fàcil" i dilluns per cel.lebrar-ho viatjarà amb natros a Chamonix. Allí veurà com els seus fills han après les lliçons de lluita i sacrificis que ens ha donat, mai millor dit això que.... "els fills s'apareixen als pares".

Sé que sóon molts els que es queden i s'han quedat pel camí, però tu dius quan! Pots deixar de tindre ganes de viure, ja que això matxaca molt, llavors saps que en 15 dies....estàs llest! Això és així i hem de saber-ho o simplement vols tenir més ganes de viure per plantar-li cara a una malaltia on saps que tens molt a pedre però també molts anys a guanyar i això és el que estem aconseguint, guanyar-li el pols a la vida.

PD  Molta gent està amb situacions més o menys iguals i jo els diria que val la pena LLUITA!! La vostra lluita és la nostra felicitat.

                       El dia de la cursa del Panxampla era el dia de la mare, vaig lluitar per guanyar.

A l'arribar a meta li vaig dedicar

Aquell dia la vaig fer contenta

                                         Arribada amb dedicatòria a la cursa del llop 2009

                                                                           Aquell dia va ser especial

                                                         Va ser molt emotiu, va valdre la pena lluitar.

Quan els entrenaments son molt més durs que les curses.....

Això es del tot cert, moltíssimes vegades he pensat que millor anar a una cursa que no pas fer un entrenament, per què? doncs penses que fas molt menys del que estaries fent a la cursa i llavors.... canya! jo sóc competitiu entrenant, no se si això pot ser molt bo però...es que sóc molt exigent.

Avui he volgut fer la cursa de Xerta, una cursa que es considera dureta ja que amb 26 km acomules uns 3400 mts de desnivell, doncs be, he deixat el cotxe a Xerta i he fet tot el recorregut exactament fins arribar un altre cop a Xerta.

Amb el que no contava era amb el meu "soci" aquet s'ha enganxat a mi i aquest any no em solta per res, però quin sol deu meu!

He anat sol ja que quan he trucat al meu germà ja anava per les entenes de Caro, vaja que la gent no perd el temps...

He començat a pujar cap al canal i després pujant cap a la moleta nomès en deia:

"Albert tot corrent" després reflexionava i jo mateix em deia:

 "però si estic entrenant"!

però el meu cap no parava i només donava informació:

"no puc parar a caminar en tot el recorregut"

Jodeeeer, quin entrenament, al final he acavat destrossat!

Al arribar a Roquetes he parat a un bar on i tinc molta confiança i sense demanar m'han possat mitg litre de champu ( cervesa amb llima ) i mentres em treien unes olives ja me l'havia begut, llavors m'han preguntat: quantes hores portes? només tres! doncs has apretat avui no...? escolta, fica'm mitg litre més! jajajja no podia parar de riure mentre em mirava.

Ara ja recuperat estic satisfet i penso que només em queden tres entrenaments fort i ....ha disfrutar!!!!

Ahir vaig fer el km vertical.......

Ahir la tarde vaig quedar amb Ivan per fer una volteta amb 2500 de desnivell positiu, pujant per la Caramella, Antenes, Pallers, Caro, Coll de Carabasses, Tosca, Caro.

A les 4 de la tarde Laura ens deixava a la Caramella i devien ser les 4:20 quan Ivan ja estava "mort" pos no mos queda! pensava.

Vam arribar al Coll del Vicari amb 1:30h ivan amb un "GLOBO" important va trucar a Laura per anar-lo a recollir ja que no estava en condicions de seguir, un mal dia, que es normal. Ivan últimament està portant unes carregues de km que asimilar-ho costa i la progressió que ha fet es molt bestia, es a dir que tranqui! no passa res.

Jo li vaig dir que ja faria cap a casa seva ja que m'havia deixat la bici allí, vaig arribar fins les entenes (1h41min) que després del dia que vaig treure les cintes de la cursa ( km vertical Roquetes ) es la meva pitjor marca però Ivan te la culpa jajaja.

Vaig baixar fins a Caro i després per la carretera vella fins baix.

Jo també vaig arribar un poc tocadet, jo li ficaré la culpa a les zapatilles que ja no tenen amortiguació i em van destrossar els peus.

Al final 26 km 1500 possitius res del que teniem que fer.....

PD Ivan lo pròxim dia no vaigues en avión pel mati que després agafes "globos" per la tarde.

Els parcials de l'UTMB 2008 I els que voldria fer el 2011

Parcials d'Albert Giné l'any 2008:

Els primers números es l'hora del dia, els segons el temps acumulat i el tercer la posició actual a cada parcial.

Chamonix - Départ V-18:32 - -


La Charme V-21:53 03:21:03 1413

Saint-Gervais V-21:37 03:05:00 981

Les Contamines V-23:04 04:32:29 863

La Balme S-00:25 05:53:30 566

Refuge Croix du Bonhomme S-01:40 07:08:12 460

Les Chapieux CCAS S-02:21 07:49:54 420

Col de la Seigne S-04:19 09:47:52 310

Lac Combal S-04:56 10:24:47 277

Arête Mont-Favre S-05:54 11:22:11 258

Col Chécrouit S-06:29 11:57:54 242

Courmayeur (Dolonne) S-07:04 12:32:36 234

Refuge Bertone S-08:14 13:42:22 151

Refuge Bonatti S-09:21 14:49:27 134

Arnuva S-10:05 15:33:26 128

Grand Col Ferret S-11:07 16:35:15 102

La Fouly S-12:30 17:58:45 102

Champex-Lac S-14:45 20:13:00 88

Bovine S-16:49 22:17:31 76

Trient S-17:49 23:17:38 76

Catogne S-19:04 24:32:46 62

Vallorcine S-19:53 25:21:09 67

La Tête au vent S-21:36 27:04:21 55

La Flégère S-22:15 27:43:47 58

Chamonix - Arrivée S-23:33 29:01:52 61



GINE CID Albert

Finisher : 29:01:52

Classement Général : 61

Classement catégorie SE H : 39

Parcials que vull intentar fer d'aqui 15 dies, que deu ens agafi confesats!!

Chamonix Départ V-18:29 - -


Saint-Gervais V-20:46 02:16:18 113

Les Contamines V-21:58 03:28:05 82

La Balme V-23:03 04:33:28 49

Refuge de la Croix du Bonhomme S-00:16 05:46:11 43

Les Chapieux S-00:52 06:22:47 43

Col de la Seigne S-02:37 08:07:41 36

Lac Combal S-03:14 08:44:30 36

Arête Mont-Favre S-04:03 09:33:33 34

Col Chécrouit - Maison Vieille S-04:38 10:08:25 34

Courmayeur S-05:12 10:42:34 34

Bertone S-06:26 11:56:29 33

Refuge Bonatti S-07:29 12:59:45 27

Arnuva S-08:11 13:41:53 23

Grand Col Ferret S-09:18 14:48:57 24

La Fouly S-10:31 16:01:33 24

Champex-Lac S-12:34 18:04:19 22

Bovine S-14:19 19:49:53 22

Trient S-15:15 20:45:39 22

Catogne S-16:35 22:05:16 21

Vallorcine S-17:17 22:47:10 21

La Tête aux Vents S-18:59 24:29:03 18

La Flégère S-19:27 24:57:42 18

Chamonix Arrivée S-20:23 25:53:48 17

Vull intentar baixar ni que sigue 1 minut de les 26 hores, molt i molt arriscat, però....per això val la pena lluitar! poder veure si realment ets capaç de fer una cosa em dona tanta i tanta vida que al menys ho provaré.

S'obrin les apostes! creieu que ho puc fer?

Qui s'identifica? jo en més de la meitat........

1-Estás incómodo cuando no entrenas mínimo 6 días a la semana.

2-Crees que correr 10 kms a las 6:30 de la mañana es para ti una buena manera de comenzar el día.

3-Si el cuenta Kms de la bici marca más Kms al año que el del coche.

4-Cuando tienes más bidones en casa que vasos.

5-Cuando alguien te da un vaso de agua y tú instintivamente te lo viertes por la cabeza.

6-Si al despertar por la mañana tu primer pensamiento es ¿cuál es mi pulso en reposo?

7-Tus piernas en verano están mejor depiladas que las de tu mujer.

8-Tu mujer no se preocupa, aunque ya hace 2h que saliste a correr.

9-Si necesitas una foto para un Curriculum y sólo tienes fotos compitiendo.

10-Utilizas camisetas Finishers de carreras populares para limpiar la cadena de la bici.

11-Ya nadie te critica cuando sales a correr un 25 de Diciembre

12-Vas en coche y ves un corredor y te sale una sonrisa de batalla.

13-Se te quedan casi permanentes las marcas de las gafas o del buff.

14-En vacaciones siempre te llevas la bici i las zapatillas aun sabiendo que no las utilizaras.

15-Te sabes las distancias a todas partes con una precisión de 100 metros

16-La enfermera se asusta porque tus … pulsaciones están en 40.

17-Al levantarte te duele todo, es señal de que ayer lo hiciste bien

18-Sales a entrenar en el momento que la gente se mete en casa acojonada.

19-Comes más pasta que una familia italiana.

20-Ya no miras el tiempo que hace, sino el tiempo que tienes.

21-Tienes más contrastes de moreno en el cuerpo que un café con leche.

22-Tu familia y amigos ya no te critican que corres mucho o estás muy flaco.

23-Viajas 150 kms para una competición de 1 hora.

24-Sabes más de rodillas que un médico.

25-No corres para adelgazar, sino que adelgazas para correr.

26-Te levantas más temprano los fines de semana que los día de trabajo.

27-Eres el único al que no le importa que el ascensor no funcio

28. No ves carreteras, si no rutas para salir con la bici…

29.- Las vacaciones justo coinciden con aquella prueba a la que has querido ir

30- Mientras estoy en el curro pienso en la rutina de entreno de después.

31- Siempre estoy mirando material por internet para comprar aunque no tenga dinero.

32- En tu corbatero y relojero existen prendas inusuales para el resto de mortales; bandas pectorales y pulsómetros, y no pocos.

33- Necesitas mas sitio en el armario que tu mujer y prefieres hacerte la colada.

34. Visitas lugares para competir, a los que nunca pensaste que irías.

35.- Otros de tu trabajo, prefieren llamarte “el de la mochila azul”, porque llevas una bolsa de deporte a todas horas.

36.- Te jode más una raya en la bici que en el coche

37.- La gente te mira con caras raras, cuando dices que has salido a correr una hora “a soltar piernas”.

38.- Cuando vas en bici y te adelanta un ciclista a toda leche y no puedes seguirlo, siempre piensas “ya me gustaría verte nadando y corriendo”… y si lo puedes pillar, aunque sea en un semáforo, le dices que luego tienes que correr y no puedes apretar…

39. Tu toalla del cuarto de baño siempre esta húmeda.

40 - Cuando subes un puerto con el coche y calculas mentalmente el porcentaje de las rampas y te imaginas subiéndolo.

Fotos del Aneto

Preparats per pujar al podi

Amb la bandera del club al podi del trail Aneto

                                                                         Abans de la sortida

Més km Vertical!

Avui he tornat a anar a la Caramella per fer el mateix tram d'entrenament, just fins abans de la pinassa. Tenia tres referències fins allí i l'intenció era millorar els 35:20 segons que vaig fer l'altre dia amb el meu germà.

He sortit de casa amb la bici i al arribar a la Caramella l'he deixat per pujar ja fins el lloc de destí.

Feia el temps molt diferent a l'altre dia que ens plovia un poc, avui un sol molt considerable! però amb ganes he començat a pujar, al final he arribat amb 31:29 segons content pel temps però no per les sensacions, el sol, el ritme, i les cames han fet que tires molt d'orgull per arribar.

15 DIES PER MARXAR ( UTMB )

EL MEU NUMERO DE DORSAL 3559 seguint les instruccions de la pàgina de la cursa podreu saber en tot moment com van els corredors pulsan el seu numero de dorsal, o be el seu nom i apellits o també l'opció del club.

Prueba de montaña, que contiene numerosos tramos en altitud (> 2500m), en condiciones climáticas que pueden ser muy difíciles (por la noche, viento, frío, lluvia o nieve), y que requiere un perfecto entrenamiento, así como un material adaptado y una capacidad de autonomía personal.


El 26 de agosto de 2011. Son las 18h 30 y más de 2300 personas compartimos el mismo sueño: dar la vuelta al Mont Blanc en menos de dos días. Cada uno de nosotros llevamos varios meses preparándonos. A pesar de la desmesura de la prueba, estamos tranquilos porque sabemos que cerca de 1300 voluntarios participan en la misma aventura, preparados a ofrecernos con pasión su ayuda y animo con un espíritu de reparto y de amistad.

¡Vamos a vivir una impresionante aventura!

Al claro de luna, bordearemos l'Aiguille de Bionnassay y atravesaremos el Col du Bonhomme. Con la salida de sol, pasaremos el col de la Seigne y entraremos en Italia en la magia del Valle Veni dominado por la Noire de Peuterey y los glaciares que descienden del Mont Blanc.

Más tarde llegaremos al Val Ferret, custodiado por la Dent du Géant y las Grandes Jorasses antes de pasar, por fin, a Suiza y disfrutar de su paisaje cuidadosamente preservado.

Deberemos soportar el cansancio, superar nuestras dudas y nuestras angustias. Algunos de entre nosotros, habiendo llegado al límite de sus fuerzas, preferirán abandonar con la esperanza de acabar la vuelta completa la próxima vez. Otros, atravesarán Bovine y Tseppes. Luego, pasarán frente a l'Aiguille Verte, la vertical de los Drus y el majestuoso Mont Blanc, para aproximarse a la llegada en el centro de Chamonix.

Pase lo que pase nos encontraremos todos el domingo por la tarde para felicitar a los vencedores, para aplaudir mucho más a los últimos recién llegados y para compartir, corredores y voluntarios reunidos, nuestras alegrías, nuestros sufrimientos y nuestras emociones.

Guanyador de la Vandekames....i de 10 litros d'oli!

Ahir va ser un dia extrany, primer volia anar a entrenar per la caramella però també volia anar a Vandekames ja que era la 1ª edició d'aquesta cursa que pareixia ideal per treure la "carbonilla".

El fet es que tenia que essperar fins última hora per poder-hi participar, només si algún dels participants inscrits confirmés la seva no presència i podria participar ja que no quedaven dorsals. Es va fer hora de dinar i encara no sabia res, la cursa era a les 6 de la tarde a Vandellós o sigue que ja pensava en un bon entrenament per la Caramella.

Jo per si de cas vaig dinar be, després em vaig gitar a dormir i ......va ser llavors mentre dormia que la Tere em diu:

T''ha arribat un missatge que diu que tens dorsal si vols anar a correr, que vols fer? eren prop les 3 de la tarde però em vaig ficar de peu amb un bot, com si hagués fet tard a un lloc i li contesto:

-hi vaig!!!

Abans de marxar em va recordar que teniem un sopar i no podia fer tard.

 No, no tranquila, I em va respondre:

Albeeeeert, que ja ens coneixem.......

Al final vaig arribar tard.....l'entrega de premis cre que es va fer massa tard je je.

Sobre la cursa  dir-vos que no va ser el corredora que pensava ja que amb 18.4km van sortir-me casi 1000 metres de desnivell positiu o sigue que de correr poc. Des d'un principi vaig anar per davant i ja vaig coronar el primer coll amb primera posició fet que va servir per guanyar 5 litres d'oli, quina passada!!!

 Amb mi anava un altre corredor fins al km 13 però pel que vaig saber després va abandonar per culpa dels isquios. Vaig arribar a meta pensan que el portava encara prop i resulta que no, en fi que hagués pogut regular un poc al final, però que ja esta be.

Vull agraïr el tracte dels organitzadors Albert, Joe, etc i també del Xavi Espelta que sort que no entrena...joder això de correr a casa et va fer tornar com un campió.

Aqui teniu la classificaci

http://www.tretzesports.com/vandekames2011/linked/resultatsvandekames2011.pdf

KM vertical serà l'entrenament d'estos dies

LLoc on acaba el km Vertical de Roquetes

Ahir ja vaig anar a la caramella a fer la primera toma de contacte, vaig agafar les primeres referencies i ara aniré sovint a entrenar per allí.

Vaig sortir a entrenar tard ja que vaig esperar al meu germà que arribes de Barcelona i es va fer tard per pujar fins Caro, només vam tenir temps de pujar fins el començament de la pinassa, allí vam donar mitja volta.

Vam arribar fins allí en 35:20 i uns 700 de desnivell positiu que no tinc idea si es bo o dolent, molt bo no deu ser-ho ja que estava plovent i tots els llocs on hi havia pedra anavem molt amb compte o sigue que estos dies anirem a baixar-ho. També vull les referencies fins d'alt.

Estic content ja que vaig correr tota la pujada, a un ritme baix però tot corrent, no cal dir que el meu germà anava pegat a mi.

Bueno ja us aniré cantant les referencies estos dies....

Carlos (Gis) o Clàudia o lo meu carinyo.

Feia molt temps que no feia una entrada per agrair, valorar o destacar a un amic per tot allò que ha fet, fa o farà  i avui m'he dit a mi mateix que seria el seu dia.

Hi ha una persona que feia molt temps que tenia al cap: Carlos. Qui no coneix al nostre amic, company o conegut Carlos?

És una de les persones que es fa notar és igual allí on estigue, pot ser pujant botelles d'aigua a la muntanya ( perquè en puja més que ningú) o bebent cervesa a unes festes que no siguen les de Campredó ( Roquetes, per exemple) ja que ningú en beurà tanta. Capaç de fer un trail de 200 km sense entrenar (quan dic sense entrenar, és no fotre res de res) com deixar-se l'ànima per ajudar els altres. Això només ho pot fer ell. I què dir quan no hi és? Doncs que es nota més que quan hi és.....FA FALTA!

Carlos estic segur que ha fet dubtar tothom: ho ha dit en serio o en broma? Qui no s'ho formulat mai esta pregunta? Pocs!

Ara bé he de dir que ell és dels que val la pena tenir prop, ja que mai et deixarà sol, mai i sempre podràs comptar amb el seu suport.

També vull dir que la dita aquella que detràs d'un bon home hi ha una gran dona és del tot certa amb el seu cas, ja que la "Roseta" val el seu pes amb or, quin troç de dona déu meu! Ella sap que l'estimo molt i que ningú la saluda com jo, ja,ja.

Amb ell tinc molts i grans records, anècdotes, entrenaments, etc però de tot em quedo amb el seu companyerisme, ets molt i molt gran Carlos.

                                                   Aquí amb el seu gran amic Paco "lo manso"

Gràcies per la teva amistat, amic.

PD:   Saps que et dec una dedicatòria! però sempre et dic que la cursa ha de ser com tu, important!

                                                                   Amb la seva dona Rosa

Així de contents estàvem després de fer 2 voltes seguides a carros de foc, quina excursió vam fer més guai!

Té un cos de xiquet

Sortida del PTL a Chamonix, on ja vaig tenir el plaer d'acompanyar-los els 2 primers km

Amb la cara que fa (després d'acabar la PTL) segur que es va presentar sense entrenar.....

Prova d'esforç superada!

Així anava jo d'equipat, però jo no sóc este noi.

Avui a les 8 del matí he anat a la clínica per fer-me la prova de l'esforç completa, amb gasos etc.

Jo només pensava que era massa pronte, (volia fer-la d'aquí 2 setmanes) perquè em falta ritme i entrenaments però el Dr. Guasch tenia vacances o sigue que gràcies que l'últim dia del seu treball me l'ha pogut fet.

També ha vingut Carlos, el meu fisio, que volia veure de primera mà el resultat i entre ells comentaven paraules tècniques que jo "ni pio". El resultat no ha sigut dolent, ja que he millorat respecte l'última prova, molt bé he pensat, però hi ha algo anormal? No, no, pots fer el que et done la gana!

Perfecte, de fet, és l'únic que volia sentir.

Per fer-me una idea m'han comentat que quan el meu cos comença a treballar en serio és a partir de 181 pulsacions (abans 172) i fins arribar aquí, el meu cos pot acumular hores i km en relativa facilitat (això no ho veig tant clar però si ho diuen ells...)

Bueno pos més bones notícies que fan que estigue més animat que mai, ganes d'entrenar i disfrutar que lo bo s'aproxima.

Prova d'esforç

Demà a les 8:30 del mati tinc hora a la clinica terres de l'ebre per veure si el meu cos aguanta be o no, es tracta de fer-me la prova de l'esforç i veure com està tot.

Que es la prova de l'esforç?

La prova d’esforç serveix per determinar si hi ha dificultat d’irrigació sanguínia en alguna part del cor. Si n’hi hagués, indicaria la presència d’una obstrucció o estrenyiment en una o més artèries coronàries. Consisteix a registrar un electrocardiograma mentre el pacient fa un esforç físic gradual i d’intensitat programada. Durant la prova s’observa la resposta del pacient: si apareix dolor, com responen la pressió arterial i la freqüència del pols o si hi ha alteracions en l’electrocardiograma que indiquin manca d’irrigació coronària.

Sovint, la prova es combina amb una tomogammagrafia, un marcador isotòpic intravenós que es fixa en el cor depenent de la qualitat de la irrigació en les diferents regions del múscul cardíac. Les dades de la gammagrafia complementen les obtingudes durant la prova d’esforç i serveixen per localitzar les zones d’isquèmia.

En el pacient amb dolor toràcic serveix per confirmar el diagnòstic d’angina.

En el pacient que ja sabem que pateix angina, serveix per conèixer l’abast de la lesió i esbrinar si és necessari un cateterisme o potser una revascularització coronària (angioplàstia o by-pass).

Un podi que quedarà per al record

Entrenos que fan mal a la butxaca

Aquestes ulleres s'han trencat! buuufffff. Aquí el dia que vaig sortir per Tele Deporte.

Les de la foto de baix ara seràn les úniques que tindré.

Porto dos dies entrenant amb btt, he fet algo més de 100 km però no estic content, ja que m'he carregat les "Oakley jawbone" que em va regalar la dona.

Ahir vaig quedar amb Mauro per fer un entreno amb btt i baixant per un sender em van caure i la roda de la bici els hi va passar per damunt, total: 240 euros! Però no són els dinersen si, sinó els records (Sables, trail Aneto etc) i la persona que te les regala. En fi, entrenos poc satisfactoris.

Hauré d'ahorrar un poquet (no sé com...) per fer-li una visita a l'amic Boldú i mirar l'últim modelet, ja que amb això de les ulleres tinc debilitat.

L'esport no para de donar-me lliçons

No volia deixar passar més dies per contar-vos un fet que va marcar molta gent aquest cap de setmana, almenys a mi em va deixar molts minuts reflexionant el que realment és la vida, el sacrifici, la lluita i molts més valors que l'esport m'està ensenyant dia a dia.

Resulta que a la marató de l'Aneto va participar un corredor que no es veia, és a dir, era cec. Aquest home va anar acompanyat en tot moment d'un amic seu que li feia de guia estirant-lo tot el camí per un bastó. Van arribar els últims, però això és un fet que ni es mira, només penso per tots els llocs que va haver de passar i damunt sense veure res (llocs tècnics, pendents pronunciades, revolts, etc) i no m'ho acabo.

Quan vaig acabar la cursa va sortir el tema d'aquest home i la meva dona es va tornar a posar de pell de gallina ja que l'havia vist. Tere em va explicar que estava en un lloc esperant-me quan va passar esta parella i en aquell mateix moment el guia li va dir a l'altre:

- "Jorge, esto es el paraíso!"

A la meva dona la van derrumbar....quan m'ho explicava no sabia ni què dir ni què pensar, això simplement és massa gran per tenir en compte coses insignificants que natros li donem gran valor.

L'endemà l'organització va tenir un gran detall amb ells al fer-los pujar al podi per a què la gent els pogués ovacionar. Va ser llavors quan el guia va pronunciar les següents paraules que van fer despendre moltes llàgrimes:

- "Se ha hecho muy muy duro, pero cuando corres por otra persona el dolor es menor"

Sense comentaris...

Llavors és quan penses que aquell t'ha dit que no corre perquè està amb uns kilets de més, l'altre que per quedar l'últim no córrer, l'altre que per fer el ridícul, etc, quantes coses hem d'aprendre......

Jo sé els sacrificis que faig, intento esforçar-me, millorar, però davant d'una gesta d'aquestes penso que sóc infinitament menut en tot els sentits i a l'hora afortunat, ja que gent com Jorge ens fan tocar de peus a terra i ens donen lliçons de gran categoria per afrontar la vida amb lluita.