Hola amics:
Ahir vaig córrer l'etapa + dura de la meva vida, sortida a 50 graus i de repent al km 5 vaig veure q no podia córrer l'esquena va dir prou. Mentre plorava pel desert pensant q em quedaven 140 km per recórrer em va sorgir una riatlla pensant tots aquells que em dieu q això ho faria, q podia, i jo no tenia + forçes tant dur va ser q vaig fer + de 40 km amb la motxila en mans! caminant+ depressa q molta gent corrent, no puc posar un kg als hombros, serà duríssim, però està clar q ho faré, em tocarà plorar molt més! amb 1 litre d aigua passava 2 h de control a control, una locura!!!Altres problemes ja ni conten, això és supervivència.
L'etapa reina la vull dedicar a la meva novia, Tere, esperem q al setembre el menjar no ens falte a la taula del Villa Retiro.
L'etapa d'avui de descans la dedico a la gent q ha fet possible que us pugue contar esta experiència única: col·laboradors, esponsors.
Tinc ganes d acabar i sortir de les brases!
1 comentario:
Albert els dos cops que he fet Sables jo m'ho he passat super be, la veritat es que sempre he gaudit al maxim d'aquesta super cursai aquest any no hi vaig tornar perque el pare es va morir al febrer i va ser molt just per inscriurem.
El secret radica en dir "collons que afortunat que soc d'estar on vull estar i fer el el que vull fer, i el dolor es "dolor del bueno del provocat del nosaltres busquem2 i podem dedicar a tots aquells que estan postrats patint en silenci , el dolor del malo, el obligat , imposat.
Anims megacrack que quant acabis, tot el esforç haura valgut la pena i el recordas en el teu disc dur tota la vida.
Jaume
Publicar un comentario