Us copio el correu que ens va enviar ahir Albert. Com veureu, necessita que li enviéssim entre tots molts de correus, necessita molts molts d'ànims!
Hola amics:
No sé què dir, tinc ganes de plorar, això és molt dur, per mi + q utmb. Tinc el cos magullat, moltíssima gana i poquíssimes forces. Demà etapa de 82 km i ara no puc ni fer 100 mts, molta gent no pot més, jo no sóc una excepció. Els espanyols estan increïbles l'organitzacio flipa.
Avui he patit una barbaritat l'esquena no pot amb la motxilla, cada dia em pesa + no ho entenc! Ahir vam arribar als 47 graus i el + trist el tema aigua, per a morirse!Vull dedicar l'etapa a la meva família i a la futura família (sogres, cunyats, etc) i en especial als meus pares.
Envieu mails per favor, ja que és l'única motivació per la q tinc ganes d arribar cada dia. Fins aviat, acabaré com sigue!
4 comentarios:
Bueno albert,no a costumbro a escriure molt pel mon de l'internet,pero crec q l'ocasio val la pena,anims i anims,i cuan no puges, mes pensa en la gent d'aqui q esta fen forsa per a que acaves este repte.....
ANIMSSSSSSSSS
Venga Albert, tu puedes con la MDS no puedes venirte abajo,aqui hay mucha gente que te sigue y que está con contigo.A MUERTE TIO.
Va campeon, Lo tio Fontanet te dona mil animos i endavant que pots, estem tots un tu
Despues d´una ploradeta plena d´emocions de tot tipo, un es queda molt bé!!Com si es recuperessin forçes de no sé on... Aixi que si en algun moment vols plorar, no t´estiguis!!Veuràs com despues pots amb los 82km, amb la motxilla... i la calor te semblarà la brisa del delta d´una nit d´estiu!!Ànims!!Quin Calvari...
Publicar un comentario