Hola Paco:¿que tal estas?, A, lo primero, gracias por escribirnos al desierto. Nos distes muchos ánimos. Como siempre ha sido un experiencia genial y tu pupilo Albert ha realizado una carrera genial. Se marcha contento y con ganas de regresar. Tiene carácter, y la humildad suficiente para afrontar la "derrota" en positivo.
Se mereció estar mucho más adelante pero las carreras son así.
Chao. y Gracias.
Si aquest correu sigues d'algú altre que no sigues Jorge Aubeso, es podria tenir o no amb compte, valorar més o menys però sent ell qui l'escriu estic flipant i meravellat, saltant d'alegria, però que passa? estic per calçar-me les sabatilles! això no es pot aguantar.
No vull esperar més en dir-ho, tornaré al desert! he quedat amb deute amb ell. Intentaré anar més preparat amb il.lusió i ganes, sóc molt cabut i penso com Jorge, puc fer-ho millor.
He comés errors i en sóc consient, per això vull intentar corregir-los.
Moraleja: "El que no comete ningún error no puede progresar".
2 comentarios:
Sense ungles, amb llagues als peus, l'esquena amb ferides, casant, suat, amb arena a quasi tot el cos, gana, son, etc., etc., i ja tenim l'Albert a punt per a tornar-hi.
De veritat no pares d'impresionar-nos, i no saps quin és el límit que tens (pot ser seràs tu el qui el posaràs)
Nosaltres no més et podem donar ànims i 'A MUERTE !!!!!!!!!!!
Pepe i Montse
Ostres Pepet, que content em fa que veig que mireu el blog, mira no se que em passa però vull tornar, potse sera que quan una cosa costa molt en conseguir li dones més valor, jo vaig patir molt però vaig acabar "marcat" pel desert, m'ha millorat com a persona.
Parlant amb un amic l'altre dia em diu:
Puça ten recordes quan et perseguien els urbanos del poble?
-si, si
li contesto.
- dons avui tallaven el transit per donar-te la benvinguda al poble, has canviat per a be amic. Quan tranquilament ho pensava m'ha sortit un somriure.
Gracies per estar allí donant-me suport, el que vaig viure no te cap mena de preu.
Albert Giné
Publicar un comentario