Crònica 3a etapa

Després d’acabar l’etapa d’avui, hem pogut comprovar que tot i que ens diu que ens oblidéssim de la classificació, ha tornat a quedar entre els 50 primers, exactament el 36. En això ens demostra que tot i passar-s’ho malament, no “tira la toalla”, segueix endavant, sense pensar ni amb les llagues que té als peus ni amb l’esquena llagada i destrossada que té ni amb el problema que té amb el menjar (vomita quasi tot el que menja). Moltes persones si tinguessin alguna d’estes coses, abandonarien pensant que no val la pena continuar, però el problema és que la paraula ABANDONAR no existeix per Albert. Seguirà endavant, lluitant pel seu repte i fent-se fort amb aquesta experiència, tot això per poder ser FINISHER de la MDS.

Una de les frases que diu sempre Albert és: “El dolor és temporal i la glòria per sempre”, i estic segura que s’ha repetit a ell mateix aquesta frase en els moments durs.

Avui a les 20.00h pel Teledeporte fan el resum de la 3a jornada. Ahir va surtir 2 o 3 vegades, i a una d’elles el van enfocar en primer plànol i se’l veu dient: “Vamos a muerte”. En això ja no us dic res més, treieu les vostres conclusions...

Tere

Us adjunto el mail que li va enviar ahir a Mauro:

Bueno amics degut al suport vostre que estic rebent he decidit escriure cada dia, més fotuts del que estem ja...
Primer de tot dir que aquells que pensen en la classificació, i els he il·lusionat que l’obliden, ja que avui he dit prou, això és una locura molt bèstia i l’esquena no ha aguantat, estic tot llagat, de peus i esquena no vull assustar ningú però m’ha sentat mal la merda de menjar, ho he tret tot i he corregut tota l'etapa amb foc als peus, a part he de canviar 3 ungles, total per arribar mort a meta i donar-te 4;5 l d’aigua calenta fins demà, una locura.
No penso en res més que acabar com sigue i ara no sé com, els de la meva haima, un ja ha abandonat, i a hores d’ara falten dos per arribar, i ja han passat 5 hores, penso amb el que falta i .... abandonaria, vull menjar un plat de recapte!
Tere i Famili us trobo a faltar, una abraçada forta.
Aquesta etapa la vull dedicar a tots els meus amics de sempre, són pocs, pos per ells, Jordi i Santi també.
Lluitaré ! ho sento molt, oblideu la classificació